Facin política, senyors

Si la justícia no ho resol, què passa llavors? Els tancs?
Facin política, senyors

Catalunya viu una situació política complexa que exigeix ​​trobar una sortida si no vol entrar en una espiral negativa. El Govern espanyol asfíxia el català però sense ofegar-lo del tot, amb una sibil·lina administració dels recursos que li transfereix. El Govern català, financerament exhaust, perd capacitat política, fins al punt que a hores d'ara encara no té pressupost per a 2013. En aquestes circumstàncies el Consell Assessor per a la Transició Nacional ha entregat l'informe que li va encarregar el president Mas. Un document de 200 folis titulat La consulta sobre el futur polític de Catalunya .

L'informe explica els mecanismes existents per fer el referèndum del dret a decidir dins de la legalitat vigent. I assenyala les vies legítimes democràticament que Catalunya podria emprendre, ja fora de la legislació espanyola, en el cas que el Govern bloquegés les vies legals. Naturalment, estem parlant de la declaració unilateral d'independència. Els assessors aposten per la via negociadora i alerten dels riscos de tensar les relacions. Espanya podria suspendre l'autonomia i fins i tot emprendre accions penals contra els seus dirigents. Alhora, assenyalen el perill de perllongar artificialment el procés i aconsellen que la consulta es faci en una data sense significat polític (en al·lusió a evitar l'11 de setembre), però abans del referèndum d'Escòcia, per tant, el 2014. També es pronuncien per una pregunta simple i clara, que només admeti les respostes sí o no.

Des de setembre passat la independència catalana és ja una qüestió política ineludible. No obstant això, el Govern d'Espanya encara no ha fet una sola proposta política concreta als catalans. S'ha limitat a dir que el referèndum és impossible, que ho prohibeix la llei, que està fora de la Constitució i que correspon als tribunals sancionar el que passi en aquest procés. Carregar els jutges amb problemes que corresponen als governants és sempre un greu error que només pot tenir conseqüències negatives per a la democràcia i per a la convivència. Si la justícia no ho resol, què passa llavors? Els tancs? El projecte independentista, amb una base social àmplia a Catalunya, és un problema polític i és una insensatesa tractar-lo d'una altra manera.

Trobar una sortida raonada i negociada solament és possible si les dues parts renuncien a resoldre'l unilateralment. El Govern espanyol ha de deixar d'utilitzar la legalitat com a arma llancívola i d'amenaçar Catalunya amb les penes eternes de l'infern. I el Govern català ha de renunciar a la declaració unilateral d'independència. De fet, Artur Mas ha dit que no és la seva intenció arribar a aquest extrem. Si uns accepten no parapetar-se darrere de la força de la llei i els altres no trencar unilateralment, el punt de trobada només pot ser que la ciutadania expressi la seva voluntat. Tard o d'hora cal arribar a la consulta. I, en funció del resultat, negociar una forma de relació millorada si la independència no obté una majoria suficient, una sortida pactada si el resultat és inequívoc a favor de la independència en termes recognoscibles internacionalment. Aquesta és la via del reconeixement mutu i del respecte. La resta és la cultura del "solar és nostre", dels que se senten propietaris de tot Espanya, i se senten legitimats a mantenir una comunitat unida per la força, o és la construcció de l'enfrontament per la ruptura, difícilment viable en una societat com la catalana poc donada a arriscar-se.

Parlar, negociar, votar. És la lliçó que Cameron li va donar a Rajoy. Però el president ni parla, ni negocia, ni té intenció de deixar votar. I, no obstant això, els efectes d'instal·lar-se permanentment en el "no passa res", a l'espera que el sobiranisme s'esgoti, poden ser demolidors. Estem davant d'un problema de reconeixement. I cada dia que passa hi ha més ciutadans catalans que se senten menyspreats. Potser a Madrid es confiï en la impotència de Catalunya per forçar les coses i es pensi que qualsevol cop legal serà mortal per al sobiranisme com va passar amb el projecte Ibarretxe. Però l'estratègia de no donar-se per assabentat només farà augmentar el ressentiment. És legítim que molts catalans es preguntin: ¿si el Govern espanyol és incapaç de fer-nos una sola proposta en positiu, perquè s'entesta a tallar els nostres propis camins? A Catalunya hi ha el convenciment que Espanya no acceptarà mai una ruta pactada, democràtica i racional. De manera que només quedarien dos escenaris possibles: la frustració o la confrontació. Dos fracassos que els governants haurien d'evitar. Per això, el Govern espanyol ha de donar resposta política a un problema polític i deixar els tribunals en pau.

4.990 lectures

Comentaris (1)

Aquí hi ha sempre un apriorisme que cal desterrar per incorrecte: si no hi ha més remei que la confrontació (declaració unilateral) Catalunya tindrà un problema greu; doncs no, Catalunya tindrà un problema greu a curt termini, que el resoldrà perquè té els recursos econòmics, humans i legítims; i Espanya tindrà un problema greu a curt termini i catastròfic a mig termini, doncs no disposa de cap dels recursos que tenim nosaltres. Repetim-ho quantes vegadas calgui !!

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament