Esclaus o lliures?

“La sentència del TC i les derivades del TSJC ens han endarrerit 30 anys. Estatut trinxat després de quatre anys de treball del Parlament”
Carles Móra
Carles Móra
Associat a Reagrupament

Els catalans som servidors d'Espanya, tant si volem com si no. Som una colònia de l'Estat espanyol. Ho demostra el fet que patim una espoliació gradual i sistemàtica que fa que cada dia hi hagi més petites i mitjanes empreses que tanquen; més treballadors a l'atur; menys crèdit de bancs i caixes, i moltes més inspeccions laborals, moltíssimes més: Espanya vol diners i ja no sap d'on treure'ls: ens han espremut tant, que han eixugat la mamella que els donava el confort i la seguretat d'ençà molts i molts anys.

He recorregut mig país. S'hi nota un desànim generalitzat; els emprenedors –botiguers, comerciants, industrials…– volen tancar. Els impostos els ofeguen i la paperassa administrativa els acaba de frustrar. Tenir un projecte és patir un calvari. El país està en estat de letargia, rosegat per la mandra dels que manen i el cofoisme dels paràsits que s'ho miren amb indiferència perquè tenen el pa segur… per ara. Potser per no gaire temps més.

Amb un 52% d'atur juvenil, més d'un 30% de fracàs escolar, un 17,5% d'atur entre la població adulta i més d'un 20% de pobresa, Catalunya s'ha situat en el 15è lloc de les comunitats autònomes, quan podria ser el 4t país d'Europa, amb un atur d'un màxim del 5%, com Holanda, amb un 9% menys d'IRPF, un 25% menys de pressió fiscal i un 20% més de beneficis. Els infants podrien rebre un 200% més de serveis, els joves podrien gaudir del triple de beques i la gent gran podria cobrar entre 250 i 300 euros més al mes. Ens espolien 666 euros per segon, 2.500.000 per hora, 60 milions al dia. Ara mateix, a Catalunya, tanquen plantes a diversos hospitals, 61.000 empreses ja estan fora de mercat, la Generalitat té un deute acumulat de més de 40.000 milions d'euros i des del 2008 s'està venent patrimoni.

Què fan mentrestant els que ens manen? Per ara, ningú s'ha plantat ni ha dit “prou”, ningú s'ha rebel·lat ni ha estirat l'estaca. Moltes paraules i pocs fets. Davant del desastre s'han mantingut en el seu estatus privilegiat. La sentència del TC i les derivades del TSJC ens han endarrerit 30 anys. Estatut trinxat després de quatre anys de treball del Parlament. Polítics tan sinistres com Alfonso Guerra desafiant i irrespectuós (“no va a conocer el Estatut ni la madre que lo parió ”) ridiculitzant-nos i escarnint-nos. El nou finançament, la llengua, la identitat, la jurisdicció, l'estrangeria, la cultura…tot enlaire! I els nostres polítics, què feien a part de barallar-se teatralment cada dia, de menysprear-se mútuament?

Dir-nos que no hi havia crisi (“La Catalunya optimista del 2008”, recordeu?), el “parlant la gent s'entén”, “les mans netes”, “la garantia de progrés”, els “valents”, els “verds sostenibles”… Què han fet mentre Espanya ens menysté i roba el menjar dels nostres fills? Per què no hi fan res, per què han permès aquesta sagnia constant?

Això sí: ni els industrials ni els proveïdors no cobren de l'administració, però els partits s'han anticipat els diners de la campanya i se'ls han apujat un 9% (consulteu el Diari oficial de la Generalitat de fa tres setmanes). Mentre la gent perd la feina, alguns polítics d'alguns partits es creen nous càrrecs, nous llocs de treball, es blinden pel que pugui passar després del 28-N (consulteu el DOGC). Es fan licitacions amb empreses que podien haver esperat el nou govern. Tothom corre a resituar-se. Així estimen el país! Així es preocupen per la gent! Patirem molt mal tots plegats per aquesta actitud tan egoista!

Varen transformar el partit en ETT; varen externalitzar milers d'informes; de feines en tots els àmbits (per exemple, TV3 entre molts), varen sobredimensionar les administracions municipals i supramunicipals amb funcionaris, contractats directes i persones de confiança. Un munt, un exèrcit. Algunes fins i tot fitxen i cobren sense treballar. Com s'arranjarà tot això? Com es pagaran els bons a un interès mai vist fins ara enlloc del món? Com es passarà del 13% de dèficit actual al 3%? Quan costarà desblindar els vips? Els grans magnats de la política?

Cal plantar cara a l'Estat espanyol, amb habilitat i destresa, amb professionalitat i endreça, però amb molta fermesa i decisió. Cal plantejar un organigrama polític molt diferent, que actuï amb total transparència, que replantegi la política, que relacioni realment les necessitats quotidianes del poble amb el Parlament, que faciliti que s'elaborin lleis que treguin la ciutadania d'aquest estat de desempara i indefensió.

Ara podem escollir entre continuar essent esclaus en un món de mediocritat i de ninisme o bé esdevenir lliures en un país que cerqui els valors i les virtuts de la feina ben feta, del diàleg i de la tolerància, de la inclusió i de la solidaritat, del respecte i de la disciplina, del treball i de l'endreça. Ara, sí; ara, nosaltres decidim el futur del nostre poble; si realment rescabalarem la dignitat de la nostra gent.

9.582 lectures

Comentaris (1)

perseverem
ara més que mai hem de perseverar, recolzar totes les iniciatives per la llibertat del nostre país sense deixar de treballar per la nostra associació
la feina feta ha engegat el procés i ara no podem deixar que la flama s'apagui; agraïment al doctor, a la Rut, en Carles i tants d'altres, i recolzament perque continuem creient en el que fem i en cóm ho fem
visca catalunya lliure!

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament