Entenent les eleccions catalanes: Carretero tenia raó

Joan Carretero a Girona

El segon ensenyament en aquestes eleccions, més enllà de les tendències a nivell europeu, és que Carretero (líder de Reagrupament), tot i fracassar electoralment, paradoxalment, tenia raó. Si bé els seus resultats són molt inferiors a les seves expectatives reals (quedar per sobre del 3% per Barcelona i aconseguir un diputat -Carretero- per Girona, on Solidaritat va presentar els "secundaris" d'RCat com a candidats), la seva capacitat d'influència no es pot mesurar sobre la base d'aquestes dades.

Carretero va fundar Reagrupament després de la reedició del Tripartit, encapçalat per Montilla. Plantejava dues qüestions bàsiques. En primer lloc, que l'independentisme d'esquerra no estava aconseguint els seus objectius pactant amb el PSC (que havia escapçat la seva ala sobiranista), sinó, al contrari, que estava perdent força social sense aconseguir contraprestacions significatives a canvi. Per això, defensava la sortida del Tripartit i els acords sobiranistes amb CiU. Puigcercós opinava que mostrar les contradiccions del PSC en matèria sobiranista provocaria un transvasament de vots cap a Esquerra. Doncs bé, Carretero tenia raó en això: el Tripartit ha debilitat l'independentisme d'esquerres electoralment sense aconseguir gairebé avanços destacables en l'àmbit nacional (almenys percebuts per la ciutadania). De fet, Esquerra va renegar en campanya electoral del Tripartit, en la línia de Carretero. Aquesta tardana nova falta de coherència, lluny de beneficiar-la, va augmentar la severitat del càstig electoral. Tot i això, Esquerra ha estat capaç d'alterar la política catalana d'una manera inimaginable, un èxit clau. Tots s'han hagut de reposicionar i el moviment sobiranista a nivell social és, sens dubte, més actiu que fa 7 anys. 

En segon lloc, Carretero i RCat defensaven que la independència de Catalunya no es pot aconseguir per la via dels referèndums d'autodeterminació, limitats per la legalitat de l'Estat, sinó per una declaració unilateral del Parlament de Catalunya. Així, amb tot just 4 mesos d'avançament a les eleccions, Laporta, Bertran i López Tena van fundar Solidaritat Catalana per la Independència, justament sobre la base de l'aposta estratègica de Carretero. Encara que no podem dir en aquest cas (no pas a curt termini) si aquesta nova aposta és o no viable, sí que ha quedat clar que l'independentisme més ideològic, que es trobava a Esquerra o a les CUP, prioritza aquesta nova estratègia per davant de supeditar-la a un potencial Referèndum d'autodeterminació, com Esquerra pretenia.

D'aquesta manera, tant l'ascens de Solidaritat com la caiguda d'Esquerra han estat marcades pel triomf de les apostes estratègiques de Reagrupament i Carretero. No obstant això, el seu partit, una força amb més de 3.000 militants, ha fracassat electoralment. El seu triomf en el terreny ideològic ve seguit d'una derrota en el terreny electoral.

8.954 lectures

Comentaris (18)

Daniel,maco.....
Daniel ,fill meu, el que resulta realment penòs, és que "gràcies" a persones com tú, que formeu part d'aquell ampli percentatge de votants on elements com: l'esperit crític, el criteri, l'objectivitat....... encara no els heu descobert, voteu a persones mediàtiques i oportunistes com Laporta que s'adjudiquen les victòries del Barça com si ell hagués sigut l'entrenador.....

A les "personetes" com tú els movilitzen, i el que és més trist, els convencen, frases tan buides i demagògiques com:
" En Laporta, de la mateixa manera que ha fet campió el barça( que el mèrit és de Pep Guardiola.....no d'ell..) farà "campiona" a Catalunya" o, "Laporta, el millor president del Barça, farà que el proper gener Catalunya sigui independent.."

Això si que és realment patètic, que aquest tipus de frases es converteixin "arguments.." per titelles que es pesnsen que són independentistes.

Per cert, m'agradarà sentir quins seran els arguments i les idees "PRÒPIES" ,repeteixo, pròpies d'en Laporta durant aquesta legislatura, sense que pogui copiar ni calcar el que diria Carretero i Reagrupament, com ha fet durant la pre-campanya i campanya.

No estic generalitzant, i per tant, fent extensible a tots als votants de Solidaritat el meu comentari,que de segur que hi ha gent que val molt la pena i no en tinc cap dubte.




REFLEXIONA
La Lluisa te tota la raó, la serietat, fermessa i rigurositat que te en Joan Carretero, no ho te ningú mes, a mes, es el pare del projecte, aixó tant sols es pot usurpar com han fet els vivales del SI, en qualsavol cas encara que tinguem temps, el temps no el podem perdre d'aquesta manera, es la única cosa que te limitada el ser huma, per aixo hem de posar la directa i ser molt escrupulosos en la feina que s'ha de fer.

En Joan Carretero es el millor.


Xavier Claramunt
Poques vegades es pot llegir un diagnostic tan encertat de lo succeït amb tan poques paraules, només una precisió, tinc la impressió que el 20% de gent intel.ligent és poc, alguna més n'hi haurà, en qualsevol cas nosaltres hem comès l'error de dirigir-nos a la gent equivocada, s'ha de treballar per convèncer els intel.ligents, si això s'aconsegueix, els altres seguiran.
Política al carrer
A Frankyelpunky
No estic d'acord que política és només el que es fa al Parlament, en els societats avançades la política impregna tota la població, i el Parlament escolta. La prova és que les nostres propostes polítiques estan sent assumides per les formacions parlamentàries.
Per a mi es tot molt mes senzill
Només hi ha un 20% de l'electorat que vota amb criteri, amb esperit critic i havent-se informat a fons despres de llegir i escoltar molt. Es l'altre 80% la clau de les victories i les derrotes...per això els politics fan demagogia i populisme, perque saben que no poden de convencer al 20%, ells triaran objectivament. Han de convencer a aquella gent que es mou per questions com "Hem de fotre fora el Tripartit", "Zatarero guapoooo", "Laporta president del millor Barça de la historia", "Hay que joder a estos nacionalistas", i altres raonaments inteligents...
Hem volgut fer la campanya que el poble de Catalunya es mereix, però el poble de Catalunya no tenia ni puta idea de la campanya que es mereixia...i perdoneu l'expresió.
D'acord
La política es fa al Parlament
VBS, d'acord que cal fer política, però la política es fa al parlament. S'ha demostrat ara que ni a les manifestacions massives ni amb meres declaracions públiques es fa política, al final allò que compta són els vots que et donen veu política. En aquestes eleccions l'associació Reagrupament ha estat apartada de la política i no podrà entrar fins d'aqui a quatre anys. Que fer per entrar en la política és la qüestió.
Profetic
Realment enriquidor tot el que he llegit en aquesta pàgina. L'ideari inicialment transferit per part de RCAT, es el mateix que ha fet SI. D'acord. Ells (SI) han tingut "altres" suports que desde el nostre posicionament no hem tingut. Desde RCAT, no hem sabut (jo tampoc), transmetre realment d'una forma clara, directa i mediàtica tot el missatge que s'hagués hagut de fer. He aprés que, les persones que al llarg d'aquests mesos he conegut de RCAT, es gent amb uns principis sòlids , valenta i molt lluitadora. Persones que sense més mitjans que els propis, han fet una tasca increïble i , he de dir, que la filosofía del Dr. Carretero ha estat del tot impregnada. No hem tingut sort?. Jo diría que si. Tot aixó ens ha de fer més forts i continuar endavant amb el projecte Independentista i de regeneració política i democràtica del nostre pais,

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament