Els ajuntaments, amb el 9N

"Hem de votar el 9-N, com ha demanat la ciutadania als carrers, i el nostre Parlament ha de proclamar la independència, tal com va dir el nostre president, Joan Carretero, l’Onze de Setembre: “De manera unilateral, tal com es proclamen les independències”.
Carles Bonaventura
Carles Bonaventura
Associat a Reagrupament

Després d’un Onze de Setembre apoteòsic no hi ha temps per descansar i ens hem de tornar a posar a treballar. No n’hi ha prou d’haver mobilitzat prop de dos milions de persones en la V de Barcelona –que va tenir un seguiment de gairebé mig milió més per TV3– , d’haver llogat més de 2.000 autocars i de fer possible que l’ANC vengués més de 200.000 samarretes de l’“Ara és l’hora”; xifres astronòmiques si tenim en compte que estem parlant d’un Principat de Catalunya on viuen poc més de set milions de catalanes i catalans i d’uns Països Catalans que superen de poc els onze milions.

Hem de tenir clar que estem en un moment decisiu del procés, en què han de passar moltes coses, on s’ha de seguir rigorosament el calendari previst i estar pendent de les reaccions d’un Estat espanyol cada vegada més nerviós i pressionat internacionalment, i al qual no li funciona cap de les estratègies que ha posat en pràctica fins ara per avortar el procés. I sobretot ens cal unitat, la mateixa unitat que s’observava als carrers de Barcelona per la Diada, en què dins de les samarretes vermelles i grogues que omplien tots els racons de la ciutat hi havia gent de dretes, d’esquerres, homes i dones d’edat avançada, joves, persones de procedències i llengües diverses... tots ells junts per un mateix objectiu, aconseguir la llibertat d’un poble, del seu poble, ja sigui perquè hi han nascut o perquè hi han arribat de fora i se l’han fet seu. Com deia, doncs, ens cal unitat: unitat entre els patits polítics democràtics, és a dir, els que defensen que per damunt de tota llei espanyola el poble català té dret a autodeterminar- se (per mi els altres no són democràtics) i unitat entre aquests partits, les institucionsi la societat civil. Junts (i sense renúncies) assolirem l’Estat català. Separats, ens condemnarem a continuar sent una regió presonera d’Espanya, d’una Espanya que, ara sí, està disposada a acabar la feina que porta a terme des de fa seglesi esclafar-nos com a nació, si no esdevenim abans un poble lliure.

Per tant, el repte és monstruós i la responsabilitat que tenim a les nostres mans, també. Hem de votar el 9-N, com ha demanat la ciutadania als carrers, i el nostre Parlament ha de proclamar la independència, tal com va dir el nostre president, Joan Carretero, l’Onze de Setembre: “De manera unilateral, tal com es proclamen les independències”. D’aquí al 9 de novembre ens cal treballar molt per convèncer tothom que no hi ha altre camí que el “sí i sí”, per dir als nostres conciutadans que qualsevol altra via ens porta al desastre i a l’extinció nacional.

D’aquí a pocs dies, el Parlament aprovarà la llei de consultes i el president Artur Mas convocarà la consulta del 9-N. I aquí el món municipal tornarà a jugar un paper decisiu: l’endemà mateix d’aquesta convocatòria, els ajuntaments faran plens extraordinaris en què s’hi sumaran, tal com ha demanat l’AMI, l’Associació de Municipis per la Independència. Aquest serà un acte d’una gran força política i d’una enorme rellevància internacional, perquè donarem exemple de la unitat d’aquest poble a favor del dret a decidir.

Tenim l’objectiu a l’abast; mai com ara els partidaris de la independència havien assolit aquest grau de mobilització, mai com ara l’espanyolisme havia estat tan desprestigiat i havia tingut tan pocs adeptes, com es va veure en el patètic acte de Tarragona organitzat per la Diada i en què, com sempre, els més destacats van ser els elements racistes i d’ultradreta. Ho tenim molt a prop, no sé si el resultat d’Escòcia ens ajudarà i ens donarà un cop de mà, esperem que sigui així i que el sí guanyi; però, encara que no sigui així, el que sí que resulta evident és que la caverna espanyolista, tal com es va comprovar amb les declaracions i els titulars de l’endemà de l’Onze, esdevé, com ja fa temps, un aliat decisiu perquè el nombre de partidaris de la independència no pari de créixer a les nostres terres.Tal com deien els defensors de les llibertats catalanes el 1714 quan feien front a l’invasor borbònic: “Viurem lliures o morirem”. Maicom ara no havíem estat tan a prop de guanyar i, per tant, de ser lliures. La gent de Reagrupament serà a la primera línia de combat.

3.966 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament