Els 10 "No és normal" d'Artur Mas

Fragment del discurs del president de la Generalitat en què descriu la situació de manca de normalitat del país
Els 10 "No és normal" d'Artur Mas

A mi també m’agradaria fer eleccions cada quatre anys. M’agradaria tenir més tranquil·litat i poder actuar amb calendaris més pausats. En condicions normals. El problema, però, és que el país no viu en condicions normals.

  1. No és normal que en un país surtin cada any un milió i mig de persones pel cap baix a manifestar-se;
  2. no és normal que en un país un procés participatiu fet en condicions precàries aplegui dos milions tres-centes cinquanta-mil persones a les urnes;
  3. no és normal que un país que ha votat un Estatut en referèndum vegi com un àrbitre parcial el retalla injustament;
  4. no és normal que en un país la seva població no pugui expressar la seva opinió sobre el futur polític del propi país sense que l’Estat hi posi traves de tota mena;
  5. no és normal que en un país la Consellera d’Ensenyament, la Vicepresidenta i el President que us parla hagin de passar per la via del Codi Penal per haver complert un compromís electoral i un mandat parlamentari i haver posat les urnes a fi que la població pogués expressar lliurement, democràticament i cívicament la seva opinió.
  6. No és normal que el Govern central, i no és un tema menor, suspengui a través del Tribunal Constitucional un decret de pobresa energètica fet per la Generalitat per protegir les persones més febles de la nostra societat, aprofitant les minses competències que tenim en aquest sentit.
  7. No és normal que un país no pugui aprovar sense l’oposició de l’Estat una regulació interna d’horaris comercials que pretén defensar un model de comerç i de ciutats de major èxit que d’altres.
  8. No és normal que un país hagi d’estar defensant-se contínuament en els Tribunals per defensar la llengua pròpia del país en el seu sistema educatiu.
  9. No és normal que un país rebi de l’Estat al qual pertany una inversió en infraestructures molt per sota de la seva aportació a la riquesa general.
  10. No és normal, en fi, que un país tingui un dèficit fiscal sistemàtic i permanent d’elevades proporcions que castiga el benestar i el progrés de la seva gent.

No és normal. No estem en condicions normals. I per això hem de prendre decisions diferents. I tenir actituds diferents. Creieu-me: amb les decisions i actituds tradicionals no podrem fer front a situacions i reptes excepcionals com els que tenim ara.

4.612 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament