Elogi de Convergència

«“Confluència” representa el sinònim més exacte de “convergència”»
President de Reagrupament
Ignasi Planas
President de Reagrupament

Convergència s’esforça a esdevenir un nou projecte polític, un projecte que sigui hereu d’allò que va tenir de bo el pujolisme, però que alhora es desempallegui precisament d’aquest mateix estigma. No és senzilla l’empresa. Sobreviure l’herència d’un animal polític com Jordi Pujol és d’una complexitat majúscula, més encara quan ja ningú s’atreveix a recordar el seu paper cabdal en la reconstrucció nacional de la Catalunya postfranquista i per contra ell i la seva estirp (familiar i política) són objecte d’un menyspreu personal constant des de tots els fronts.

Tanmateix, quan hom es planteja el mapa de partits que voldria observar en la Catalunya Estat que s’albira, hi resulta imprescindible una nova versió del que Convergència ha representat; un partit pragmàtic i amb sentit d’Estat, amb vocació central i transversal, no dogmàtic però si compromès amb uns valors empeltats de modernitat, llibertat i democràcia, que recordi que per poder repartir la riquesa primer cal crear-la, però sense oblidar-se mai que una nació té sentit quan compta amb tots els seus membres, no només amb aquells que ja van sols.

Alhora però CDC té elements evidents de reforma necessària. Els orígens pesen i la dependència d’un lideratge no és positiu. Cal una bona punta de llança, però conscients que l’equip humà és el valor més potent d’una organització. I junt amb això cal fer visible un nou i radical compromís d’honestedat, de servei, d’estima al que representa Catalunya i tots els seus ciutadans. A partir d’aquí caldrà recuperar l’actitud de sumar i no restar. Deixat anar el llast de Duran Lleida és urgent trobar aliats i no més adversaris. Aquesta paraula avui tant de moda i que és “confluència” representa el sinònim més exacte de “convergència”. El nom, però, no fa la cosa.

Convergència corre el risc d’esberlar-se en dues meitats si el debat que impera és tant simple com la disjuntiva entre liberalisme i social-democràcia. Corre també el risc d’empetitir-se si no detecta i fa front als seus problemes presents. Tot indica que les seves bases decidiran la creació d’un nou partit a través de la consulta interna que faran el 21 de maig, és un bon inici. Aquest nou partit servirà per reivindicar un nou futur? És necessari. Catalunya està precisament en aquesta exacta dinàmica.

3.600 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament