Eleccions provisionals

Eleccions provisionals

Si no és que hi ha un gran secret  guardat per a darrera hora, la campanya electoral ja ha donat de sí gairebé tot el que se'n podia esperar. I si les enquestes no fan donar un cop de volant a darrera als estrategues de campanya, tothom ja ha definit les seves posicions. Hi ha un partit que compta governar i que per aconseguir la victòria folgada, per exercir el govern amb tranquil·litat, ha de combatre l'evidència que es presenta pràcticament sense altres aspirants fer-ho. I hi ha uns rivals que a tot el que somnien és a poder fer de torna per garantir la governabilitat del país, sempre des de fora del govern. Un espectacle ben pobre, però previsible després de la desfeta general a la batalla estatutària.
Pel que fa al nou independentisme cívic , el que s'ha expressat a redós de les consultes i de la manifestació del 10-J, aquell que socialment ha avançat a una velocitat de vertigen, des del punt de vista polític té mala peça al teler. ERC ha viscut uns anys internament tumultuosos que li passaran factura. Ser al govern i no tenir capacitat de sumar sensibilitats, sinó de perdre'n, és senyal de debilitat. I tot el “sacrifici” del coratge independentista a favor de l'estratègia d'acostar el PSC al sobiranisme, s'ha escolat aigüera avall en un mes de campanya en el qual Montilla ha renegat de la contribució d'ERC. I,  ja em  disculparan la meva formació catòlica, però no hi ha perdó sense acte de contrició previ. És injust que ara Puigcercós hagi de pagar tota la factura, però és el dipositari –no el culpable- dels errors de tota l'organització, i no podrà esquivar-ne les responsabilitats.
Reagrupament, que era –i és!-  l'alternativa radical que podia haver recollit millor les ambicions i les impaciències que una part del país hem demostrat tenir, titubeigs propis a part, s'ha vist greument envestida per l'oportunisme intemperant de Solidaritat que ni farà ni, potser, deixarà fer. Si ni uns ni altres arriben a entrar al Parlament, haurà estat una oportunitat perduda per trencar l'aïllament mediàtic al que es condemnen els extraparlamentaris. Només cal veure els avantatges diferencials amb què compta una organització minúscula i irrellevant com Ciudadanos davant dels més de tres mil membres de RCat i els milers d'actes que ha estat capaç d'organitzar. Però les regles de joc són dures i, paradoxalment, els qui esgrimeixen la “solidaritat” al seu nom i que van justificar la seva aparició amb la voluntat de sumar-ho tot, hauran causat just el contrari: una divisió de conseqüències dramàtiques.
En resum: que la foto final  d'aquestes eleccions no mostrarà el retrat d'un mar de fons, sinó l'estat de l'onatge d'un dia qualsevol. Serà un resultat transitori, útil per a l'entre tant. Els resultats no tancaran cap procés, sinó que els deixaran tots oberts. Primer, dins dels propis partits. Els tam-tam ja n'anuncien de nous, recollint els ferits que haurà deixat el fracàs del tripartit. Al PSC hi haurà daltabaixos. ERC recuperarà el seu millor to els propers anys. CiU farà un tomb de radicalitat sobiranista. I el nou independentisme s'asserenarà, el vent s'emportarà les frivolitats, i el que sigui sòlid, farà el seu camí. No en tinc cap mena de dubte.

12.290 lectures

Comentaris (11)

RCat
Us desitjo sort.
Cardús, moltes gràcies
Home, en Cardús pessimista no ho és. Al contrari, és l'optimització de l'optimisme. L'optimisme sense tocar a peus terra és per fotre's una tostarrada darrera de l'altra i fer riure a tot Déu. Optimitzat, l'optimisme és una de les qualitats que ha de presidir el nostre procés d'alliberament, en el qual cal una revolució mental molt forta de tot el cos social per a viure'l i acceptar-lo amb plenitud. La sobirania la conquerirem com a societat civil; els polítics hi hauran de pujar, al carro. Mentrestant, assolir representació aquest any o no és anecdòtic. La independència caurà pel seu propi pes i necessitat, però no ara mateix, sinó en dos llustres a tot estirar, quan la generació que ja ha estat educada en democràcia i en català començaran a ser avis i àvies, i començaran a votar nenes i nens que ara acaben la primària.
Reagrupament pujarà
Convè votar Reagrupament com a millor opció per Catalunya
Quí ha de pagar la factura d'ERC sinó Puigcercós ?
A banda de tots els disbarats i renùncies que ERC ha fet i per tant traït a tots els militants i simpatitzants, lo mes greu és la " independència" que va demostrar el pro-socialista Puigcercós quan humilment i com a bon servidor espanyol, va penjar la bandera espanyola al balcó del seu despatx a la Generalitat i a instàncies den Montilla. Ara torna a blasmar contra Espanya però que no pateixi, no tornarà a penjar-ne cap més. Els traïdors no han de tenir estada a casa nostra.
Positiu si-us-plau
jo penso que el 28-N va ser un dia molt mes bo que el pensa el Senyor Cardus i em sembla que els vots per Reagrupament esta creixent i cal ser optimista i anims a tots perqué fins al 28 N es pot convencer moltes votants mes !.
Això ho podries dir a La Vanguardia
N'estic tip de gent com el Cardús que parlen amb la boca molt grossa a mitjans petitets, de la corda, i en canvi es mosseguen la llengua quan parlen als grans mitjans.
entrar veus independistes al Parlament
Hem d'entrar veus independentistes al parlament en aquestes eleccions. És insultant que PP i Ciutadans tinguin ressó i que l'independentismr militant, no tingui altaveus mediàtics.
Per això no ens perjudicarà ser més d'un partit, i tots entrarem algun parlamentari. En aquesta legislatura hem d'aconseguir això i el primer referendum. Primer pas: Hem de ser-hi el 28 perquè no ens facin més el 8!!
Bon article
Estic d'acord amb M.Farre en que potser és un pel pessimista en quan al 28-N. Però fa un retrat molt encertat de la siuació actual dels partits independentistes. I convé que tothom sàpiga de com n'han sigut d'oportunistes els de Solidaritat i de com s'han aprofitat de la feina feta des de Reagrupament. Si tothom s'adonés d'això durant aquests dies que falten, encara es podria fer un molt bon resultat. Convé que gent com en Salvador Cardús diguin les coses pel seu nom i tant de bo se n'hi sumin més.
De totes maneres crec que el resultat serà molt més bo del que molta gent es pensa.

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament