El tancament autonòmic en tres jugades

Zapatero i Rajoy han coincidit a mostrar-se satisfets per la Sentencia del TC

La sentència del TC sobre l’Estatut necessita ser situada dins la línia cronològica del desenvolupament autonòmic espanyol. Només així s’arriba a comprendre’n la profunditat històrica malgrat les lectures superficials que alguns s’obstinen a fer-ne.

El 1981, amb les esgarrifances del 23-F encara a flor de pell, UCD i PSOE perpetraren el primer pacte autonòmic d’Estat, l’objectiu era “harmonitzar” el model territorial mitjançant la LOAPA.  L’article quart d’aquesta llei, aprovada amb el suport dels diputats del PSC, declarava la prevalença de les lleis de bases en tots els casos com a mecanisme de simetrització. Malgrat que el 1983 fou declarada inconstitucional en molts aspectes, el TC no era l’òrgan deslegitimat i polititzat d’avui, l’esperit de les lleis de bases es mantingué intacte al llarg els vuitanta. Les comunitats autònomes de via lenta i ràpida (art.143 CE i art.151 CE) havien de ser equiparades. Ni rastre de possibles asimetries, regiones  i nacionalidades havien de ser el mateix.

La raó d’Estat tornà a emergir en un context de crisi econòmica i política. Tot i la tensió asfixiant entre PP i PSOE, el febrer del 1992 als dos partits no els costà gaire posar-se d’acord per continuar la seva tasca.  El mateix diari El Pais  es sorprengué publicant un titular memorable: González y Aznar abren una tregua de 20 minutos para firmar el pacto autonómico  (29/2/1992). La “treva” perseguia equiparar totes les comunitats autònomes en matèria competencial atorgant 32 competències noves a les deu comunitats de via lenta, sanitat i educació entraven dins del paquet “harmonitzador”.

I finalment, el 2010, després d’un procés de reformes estatutàries, la sentència del TC torna a ser un punt d’inflexió, aquest ja definitiu. L’Estatut català retallat marcaria el sostre que l’Estat espanyol està disposat a acceptar en matèria descentralitzadora. “Purgant-ne” els aspectes que anaven massa enllà pel que fa les competències i les institucions pròpies es dóna exemple: aquesta és la línia vermella per qui gosi demanar més poders.

7.116 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament