El Parlament rebutja la IP d’independència i admet la de la reforma de la Constitución

 El Parlament rebutja la IP d’independència i admet la de la reforma de la Constitución

En un dur comunicat emès immediatament després que s'havia rebutjat la Iniciativa Popular (IP) per a la convocatòria d’un referèndum d’independència amb la mateixa pregunta que la que s’està fent a les consultes populars que s’han celebrat arreu del país —i que ha acceptat la iniciativa que condiciona la voluntat del poble de Catalunya a la reforma de la Constitució Espanyola—, Xavier Borràs, Miquel Àngel Gràcia i David Vinyals —capdavanters de la comissió promotora de la IP— hi manifesten que el «Parlament de Catalunya torna a comportar-se avui, com una delegació de l’Administració espanyola, incapaç de fer un acte de sobirania, com correspondria al Parlament d’una nació, escudant-se en la legalitat espanyola per no admetre un referèndum d’independència».

Segons aquests activistes, «aquest fet demostra que les dues iniciatives són políticament diferents. La rebutjada dona la paraula al poble de Catalunya per conèixer si està d’acord en que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?», mentre que la IP admesa, condiciona aquesta voluntat a les iniciatives legals que pugui dur a terme el Parlament de Catalunya, que segons els propis promotors (Uriel Bertran i López Tena), passen per demanar la reforma de la Constitució Espanyola, una esmena tècnica, segons els promotors d’aquesta iniciativa, que «desvirtua el dret a l’autodeterminació, on el poble no té l’última paraula  i que, a més, pretén iniciar un procés d’independència sota l’empara de la Constitució Espanyola».

Si pel mateix camí  ha fracassat la reforma de l’Estatut d’Autonomia, com podem pretendre els catalans iniciar un procés d’independència negociat amb l’Estat Espanyol? —es pregunten els promotors de la IP independentista. El Parlament de Catalunya torna a comportar-se avui —afirmen—, «com una delegació de l’Administració espanyola, incapaç de fer un acte de sobirania, com correspondria al Parlament d’una nació, emparant-se en la legalitat espanyola per no admetre un referèndum d’independència». La Iniciativa Popular presentada per la comissió promotora va incloure un informe jurídic del Dr. Antoni Abad (vegeu els documents més avall) pel qual el dret a l’autodeterminació supera l’àmbit legal constitucional, informe que coincideix també amb el dictamen del Tribunal Suprem Canadenc —com milers de persones van poder veure en el fabulós documental Adéu, Espanya?—, el qual va admetre que el dret a l’autodeterminació del Quebec no es podia condicionar a una reforma de la Constitució canadenca en entendre que aquesta reforma resultava de fet, impossible políticament. «ERC i CiU continuen pretenent un encaix de Catalunya amb Espanya a través de la legalitat», segons Borràs, Gràcia i Vinyals. «Aquesta pretensió representa obrir un nou camí per esmorteir indefinidament un procés d'autodeterminació que molts catalans ja veuen no només com a imparable sinó també com a urgent». L'estratègia d'ERC i CiU d'adormir les iniciatives nascudes del poble, com les consultes populars sobre la independència, troba en la present decisió la seva màxima expressió, segons els promotors.

«La llibertat de Catalunya haurà de passar per la superació de la legalitat espanyola. La proposta del Parlament en el sentit de cercar la comprensió de les institucions espanyoles per caminar vers la independència reformant la Constitució d'Espanya ha de ser qualificada com un nou engany d'ERC i CiU a una població exhausta de manipulacions, batalles perdudes i enemics externs que riuen complaguts davant la inconsistència dels nostres representants parlamentaris», conclouen els promotors de la IP independentista. 

10.744 lectures

Comentaris (9)

Una IP sense futur
La IP acceptada a tràmit no té cap futur (PER AIXÒ L´HAN ACCEPTAT CIU I ERC).

En el suposat cas que el nostre Parlament s´hi mostrés a favor, llavors, senzillament, l ´Estat dirà : "NO", i aquí s´ha acabat el bròquil.

Així de senzill.
(Ominudus non cavernarius sapientis ,( Altrament Català))
El arturo Mas, es pensa que els (Ominidus non cavernarius sapientis) som idiotes, i insulta la nostra intel-ligencia.
Ens em de recolzar els uns amb els altre
Si s'aconsegueix un bon nombre de signatures, la IP d'en Tena i Bertran farà soroll. Recolcem-los. No ens enfrontem amb qui em de lluitar pels mateixos objectius.
Hem de ser una sola veu
Totalment d'acord amb el que diu l’article. Certament, l’autodeterminació és un dret inalienable dels pobles i de les persones, per tant, està per damunt de qualsevol constitució, senzillament, perquè no hi cap. L’autodeterminació és la “causa” i les constitucions que fan els pobles amb voluntat democràtica en son els seus efectes. Malgrat tot, per assolir la independència de Catalunya, caldrà que, almenys per una vegada, les forces polítiques catalanes es posin d'acord, encara que només sigui en aquest punt i durant el temps just i necessari per assolir-la. Després ja es podran seguir barallant, com han fet sempre.
Senyors, perquè no reflexionem una mica i mirem al passat, a veure si som capaços d'aprendre dels nostres errors i fem pinya en un tema tan transcendent com aquest. El moment històric que estem vivint no ens pot ser més favorable, el regne de Bèlgica té els dies comptats, l'economia està pel terra, hi ha molt d'atur, la gent està empipada de debò. I això és especialment positiu, perquè mentre estàvem tranquils a casa, amb les butxaques plenes, hauria costa molt tirar endavant qualsevol projecte real de canvi. D’altra banda, la gent ja se n'ha atipat prou d’aguantar tantes humiliacions i tanta prepotència. Per tant, tenim davant nostre els tres pilars bàsics i necessaris per deslliurar-nos de l’imperialisme espanyol: l’oportunitat històrica, la motivació i els motius. Si us plau, aquest cop, no els podem desaprofitar perquè si fallem, ja no se’ns creurà ningú. Europa ens observa, el mon ens observa...
Es ben senzill, només ens cal seguir un camí: recuperar la dignitat pel nostre poble caminant junts cap a la independència.
Ara el més important és sumar el màxim de signatures possibles per forçar la situació, i mostrar tan a casa nostra com al món sencer, la manca de democràcia a l'estat espanyol , és un objectiu de país més enllà d'on posem la papereta electoral aquesta tardor.
Depèn del permís de Madrid
Oriol, si no ho tinc mal entès, si el Parlament aprova el tramit de l'ILP pel referèndum, després l'ha de remetre a Madrid perquè des d'allà donin o no permís per portar-lo a terme. Tractant-se d'espanyols (ominidus cavernarius non sapientis) el refusaran sense donar més explicació que l'única que saben i que son capaços d'articular des de que neixen: "NO CABE EN LA SACRATISIMA E IMPOLUTA CONSTITUCION, palabra de Dios... Te alabamos Constitución". Encara que potser ni s'arribi a Madrid. Simplement amb una trucada telefònica des de la Moncloa fins al despatx d'en Artur Mas ja en tinguin prou perquè no es faci massa soroll.
IP
No és cert, el Parlament ha admès a tràmit una IP per a convocar un referèndum per a la independència, de dos que se n'havien presentat.

De fet, ara l'important és recollir el màxim nombre de signatures per a què el parlament ho debati. Perquè el tràmit méscomplicat serà aquest, que el parlament ho aprovi. Espanya no podrà fer gran cosa si el Parlament convoca un referèndum amb el suport d'un milió de signatures. Però l'hem de convocar.

L'argument de què diran a Espanya, que també fa servir CiU l'hauriem d'anar deixant de banda poc a poc. Hem de treballar per a aconseguir que el Parlament ho aprovi, que és el més important. Això en sí ja és una declaració de sobirania inapel·lable.
No barregeu les coses
La IP presentada per Alfons López Tena i Uriel Bertran tenen la seva part positiva, com ells mateixos ja han explicat en diverses ocasions: ara serà cosa cosa de començar a recolllir firmes, com més n'hi hagin, millor. Es presentaran al Parlament de Catalunya, i del Paralment de Catalunya es demanarà l'autorització de l'estat, el qual senzillament ho denegarà. I quan això passi es tractarà de crear rebombori a nivell internacional. Que a Europa se n'adonin del que està passant a Espanya i de quin és el seu sentit de la democràcia.

Sigui com sigui... si us plau... ens hi juguem molt aquí. Prou de dividir-nos, perquè com sempre acabarem fracassant per barallar-nos entre nosaltres.

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament