El gos i la cua

Lluís Montserrat

Els anglòfons tenen aquella expressió  tan gràfica que diu wag the dog  i que aquí solem traduir per cortina de fum. En realitat, wag the dog  vol dir “remenar el gos” i fa referència a una altra dita anglesa que afirma (abreujant) que si la cua fos més llesta que la resta de l'animal, la cua remenaria el gos i no a l'inrevés. No em negareu que això de la cua que remena el gos és molt més encertat per a descriure el que habitualment passa quan algú engega una “cortina de fum” per desviar l'atenció d'algun afer. El que sol passar és que, per a provar de tapar-ho, fa molt de soroll en un altre cantó. És a dir que, per desviar l'atenció de la cua, remenen el gos.

Tota aquesta història és, només , per a poder expressar d'una manera que em sembla molt i molt gràfica el que passa ara mateix. I és que l'actualitat política catalana és un gos en frenètica convulsió. La sobredosi d'“expressió democràtica” que els polítics es van haver d'empassar el passat 28-N, ha fet aflorar una explosió policroma d'anàlisis dels resultats, a quina més delirant. Em jugaria un peix que l'electorat fugitiu deu estar encara més decebut a hores d'ara, que en el moment que va decidir no votar-los, tot veient l'exercici paranoic-fantasiós que esquitxa diaris i blocs cada dia.

Per això, sobretot, deploro  que el doctor Carretero no hagi aconseguit uns resultats més bons. Perquè, més enllà del titular reduccionista que descrivia la seva opció com a independentista, Reagrupament propugna una autèntica i profunda regeneració democràtica. Un “detallet” que aquest país necessita com l'aire que respira (i el dog chow que li llencen des d'Espanya). Aquest país sense limitació de mandats, aquest país (excepció de les societats civilitzades) on els polítics controlen la informació electoral. Aquest país que, per no tenir, no té ni llei electoral, encara.

9.834 lectures

Comentaris (2)

Els tres valors
Diu en Lluís Montserrat: “Perquè, més enllà del titular reduccionista que descrivia la seva opció com a independentista, Reagrupament propugna una autèntica i profunda regeneració democràtica.” Efectivament, Reagrupament no s’ha limitat només a “propugnar la seva opció independentista”, sinó que també ho ha fet posant l’accent en un altre valor, “la regeneració democràtica”, com ho ha fet, a més, amb el tercer valor: “l’excel•lència en el treball”. Repetim, i no els reduïm a un de sol, els TRES VALORS que representen el model de l’independentisme de Reagrupament: Assoliment de la independència nacional, Regeneració democràtica i Excel•lència en el treball. Cal continuar,doncs, la tasca de Reagrupament reforçant, cada cop amb més intensitat, aquest model basat en tres valors fonamentals.
George Lakoff, autor de “Don’t think of an elephant!”, traduït al català com “No pensis en un elefant” s’expressa així a l’última pàgina de llibre:
“ Recorda, una vegada més, que la nostra meta és unir el nostre país al voltant dels nostres valors, els millors entre els valors tradicionals “catalans” [jo he posat ‘catalans’, però el llibre hi diu ‘americans’]. Els ideòlegs “nacionalistes espanyols” [i aquí hi diu de ‘l’ala dreta’] volen dividir el nostre país per mitjà d’una lletja guerra cultural. Viuen de la discòrdia, del crit, de l’insult, de la humiliació. Nosaltres guanyem emprant un discurs civilitzat i una conversa oberta i respectuosa. Per què? Perquè és un exemple del model nutritiu i protector en l’àmbit de la comunicació, i la nostra tasca és evocar i mantenir aquest model.
Aquí hi ha moltes pautes. Però només n’hi ha quatre realment importants:
Sigues respectuós / Respon canviant el marc / Pensa i parla des dels valors / Digues el que penses.”
Llàstima que no puguem entrar amb més força als mitjans de comunicació !!
Bona nit i bona hora
Aquest es un país que, en les passades eleccions, ha mostrat una majoria de gent covarda i esquifida. Una munió de independentistes de dissabte a la tarda, si fa bon temps, que, quan arriba l'hora de la veritat, s'espanta de la seva pròpia ombra i dona el vot als que saben que mai acompliran el somni. I com que ho saben, els votants covards i esquifits, desprès de fer la malifeta i per tal de apaivagar-se la consciencia, s'en van davant la seu de CiU enlairant les estel.lades, que acaben de escopir amb el seu vot covard i esquifit, i van cridant independència, mentre els de CiU, capitanejats per l'inefable senyor Duran (l'eternament ministrable) s'en van fotent de tots ells darrera els vidres. Això si, aquests catalans que conformen aquet país covard i esquifit, desprès d’esgargamellar-se una estona, marxen cap a casa amb la consciencia tranquil•la: ja han dit el que havien de dir, bona nit i bona hora.

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament