El 28-N, tu tries: o autonomia o independència

Joan Carretero

En el moment històric en què som ara  ens toca triar, potser ja d’una manera definitiva, si el que volem per al nostre país és ser espanyols; és a dir, ser ja per sempre més una comunitat autònoma espanyola de règim comú, o si estem disposats a tenir un estat propi que pugui donar resposta als nostres reptes com a país.

Els catalans hem viscut alegrement d’il·lusions  des de fa molts anys, però l’Estat espanyol s’ha encarregat de deixar-nos clar, en aquests últims mesos, que les nostres il·lusions –federalisme, concert econòmic, plurinacionalitat…-  no seran mai possibles dins d’una Espanya cada dia més reforçada. En aquest sentit, el 28 de novembre serà un moment clau, en el qual els ciutadans d’aquest país podrem dir amb tota llibertat el que volem per a la nostra nació. Si aquell vespre el Parlament és ple de diputats autonomistes, això voldrà dir que ja ens està bé la situació d’espoli i humiliació a què ens tenen sotmesos. Si, en canvi, els independentistes som majoria, estarem en condicions d’esdevenir un poble lliure, un nou estat de la Unió Europea, en qüestió de poc temps.

De vegades sembla que els catalans estiguem afectats  per una mena d’amnèsia col·lectiva. No fa gaire, el govern de la Generalitat i els partits que li donen suport ens volien convèncer que s’havia aconseguit el millor acord de finançament de la història. Ara, quan tan sols han passat uns mesos, la Generalitat ha d’emetre bons perquè està tècnicament en una situació de fallida. I tot això mentre es va generant un dèficit cada vegada més gran que, a la llarga, provocarà que els pocs recursos econòmics que som capaços de gestionar es destinin, gairebé exclusivament, a pagar aquest deute.

Un altre aspecte que demostra aquest nivell  d’il·lusió en què hem viscut i que ara sembla que no vulguem reconèixer és el nombre rècord de tancament de fàbriques de “baix valor afegit”. Des de la Generalitat se’ns deia que això responia a un millor nivell de la nostra economia que no admetia ja treballs de baixa qualificació i sous reduïts; que nosaltres ja havíem entrat en l’etapa del R+D i que les fàbriques que necessitaven mà d’obra “poc qualificada” havien de marxar a països amb economies que nosaltres ja havíem superat. No fa gaire, però, el president de la Generalitat va haver d’anar a la Xina a suplicar que fàbriques d’aquesta mena  –una cadena de muntatge de vehicles- tornessin a instal·lar-se a Catalunya en una demostració clara que el nostre nivell com a país està caient en picat.

Davant d’això, Reagrupament proposa  un pla basat en tres receptes bàsiques que s’han resumit en l’eslògan “Independència, democràcia i treball”. D’una banda, la necessitat de la independència, ja que només amb un estat propi serem capaços de disposar de les eines necessàries per capgirar la situació i apostar per un sistema econòmic adequat al nostre teixit productiu. És vital, també, afrontar un procés de regeneració democràtica, amb accions legislatives que afavoreixin la transparència i el control de la gestió pública, la limitació de mandats, una llei electoral basada en circumscripcions petites, un règim dur d’incompatibilitats, una simplificació i racionalització de l’administració, una austeritat pressupostària i un llarg etcètera de mesures que ens donaran aquest plus de seriositat que ens permetrà anar pel món amb orgull.

Finalment, cal recuperar l’exigència màxima en la feina ben feta, en els valors de l’esforç, l’excel·lència i la justa recompensa. Hem de treballar més i més bé, per poder ser un país millor i amb més qualitat de vida.

Ara per ara, però, el primer repte  és entrar amb força al Parlament el 28 de novembre. O un Parlament autonomista o un d’independentista, o més Espanya o la llibertat, tu tries.

9.978 lectures

Comentaris (9)

Agraïts
Aquest mati he anat a veure una conferència al mercat del Clot, jo sóc del Poblenou, m'ha encantat escoltar i veure com les paraules que sortien de la boca dels emissors eren reals, unes paraules que es podien sentir quan la gent toca al terra. Anem pas a pas, votem aquest partit i fem força i unió!
Demà vénen a Poblenou, allà hi seré!
Visca Catalunya Lliure!
Coherència i caràcter
Evidentment la inteligència i coherència del nostre líder en Carretero, es un dels patrimonis més preuats que tenim. Enhorabona per l'anàlisi que feu, ens reconforta en uns moments que son decisius pel nostre país. El desconcert de tots els que han viscut, viuen, o hi volen tornar a gaudir de la meravella de les poltrones amb cotxe oficial, això sí amb els nostres diners es manifest.

Les coses es canvien des de dins.
El 28-N juguem la gran final amb Espanya, hem de triar seguir sent una colonia castellana, amb més degradació social,cultural i economica, o independència amb regeneració democràtica i prosperitat.
El 28-N són les dues úniques opcions que hi ha.
Les coses es canvien des de dins, de manera que els partits polítics que han governat durant les tres últimes dècades no ens serveixen per complir els objectius socials, culturals i econòmics als que aspirem tots.
Cal fer una revolució de regeneració política i democràtica per tenir el que conscient o inconscientment volem tots.
Salut i independència.
Impecable
Us votaré
Justícia
Si volem una democràcia sòlida també es vital la regeneració de la Justícia.
REAGRUPAMENT SÍ !!!! VISCA CATALUNYA LLIURE !!!!!!!!!!!!!!!
En Joan Carretero és l'única polític que parla clar i de manera entenedora per a tothom. 2 i 2 són quatre. La resta de polítics només juguen a fer demagògia i es neguen a posicionar-se clarament per motius electoralistes. Ara és hora catalans de demostrar el que volem per la nostra nació. El 28 tots a votar. El bon camí s'ha d'íntentar perquè els greuges que ens ha fet l'estat espanyol continuaràn en augment, sobre tot si veuen que ens "arruguem" davant de les consants ofenses.
Una Catalunya independent o de Ninis
Hem de prendre la decisió: Seguim sotmesos a la mediocritat i omplint Catalunya de ninis o creiem en el país i la seva capacitat de progresar dins Europa.
Quan comprem un producte de consum, des de l'inici amb la adquisició de la matèria primera, com durant el seu procés de fabricació o finalment amb la seva comercialització, es genera, en total, un 60% d'impostos, tan directes com indirectes, respecte el preu de compra. Són masses diners per no implicar-nos tots plegats amb la gestió que es fa d'aquests recursos perquè són decisius pel futur d'un país.

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament