Doni'm hora, Carretero

Veure com menja un polític t'explica més coses d'ell que veure com fa un míting
Doni'm hora, Carretero

Ahir aquest diari publicava una interessant notícia sobre els nous mètodes (legals) que s'empesquen els partits polítics per finançar-se. I així sabíem que Reagrupament.cat ven butlletes a deu euros per a un sorteig: et pot tocar una conversa telefònica amb Joan Carretero, organitzar un sopar a casa teva amb el líder de la formació o participar en un àpat la nit de les eleccions amb alguns dels que hagin sortit elegits. Segons l'Avui, “el 15 d'octubre es farà el primer sorteig, i després serà un no parar. Cada dia se sortejarà una conversa telefònica; el sopar privat amb els líders de RCat es farà un cop per setmana, i la traca final serà compartir taula amb els futurs diputats la nit del 28-N”. Per l'article sabíem, per cert, que en Carretero no menja espàrrecs.

Això del sopar el dia de les eleccions m'ho puc estalviar. La conversa per telèfon em fa més gràcia, perquè em faria il·lusió poder-li dir a en Carretero: “Penja tu...”, i que ell em contestés: “No, penja tu”. Però sobretot m'agrada la idea del sopar a casa meva. I, de fet, em faria tanta il·lusió que els de de Reagrupament.cat es poguessin finançar, que ara mateix corro a comprar no una, sinó deu butlletes, vejam si tinc sort.

Perquè veure com menja un polític t'explica més coses d'ell que no pas veure com fa un míting. Als electors ens agradarà saber si menja de pressa o a poc a poc en Carretero. I si té gana. Si suca pa. Si repeteix. Si aprecia el vi, si el coneix, si en beu normalment. I si pren un gintònic, un gimlet o una ratafia després d'un bon sopar. Això ho dic perquè si ve a casa meva i destapem ampolles memorables ha de saber que els dijous, segons com, a la rotonda de sota casa hi sol haver mossos. Vull dir que, coneixent-me, potser haurà d'acabar dient allò que es diu quan es va a sopar a casa d'altri i has begut una mica més del compte: “Potser no em veig amb cor de conduir, tal com estic. Potser val més, si no et fa res, que em quedi a dormir aquí...”. O això o que vingui amb un xofer reagrupat.

10.114 lectures

Comentaris (2)

La ceba i l'all
Jo em pregunto què passaria si el meu invitat no menja ceba i jo n'he posat, com sempre faig, tres de les grosses. Si no menja all (per allò de no fer pudor) i l'obligo a acabar-se l'allioli perquè l'he fet jo a mà i m'a sortit perfecte i no és cosa de llençar-lo... Mai no li posaria peus de porc ni ronyons al xerri que són especialitats un xic rares, però si em ve dient que de la carn res, que si hi ha mantega, ni pensar-ho i que amb les faves té problemes de digestió, què faig? Ja li he dit al Manel Bargalló que li compraré uns números, però això del sopar em fa més por que goig. I no és que no tingués ganes, eh?
Doni'm hora
Gracies Empar: ja es hora que periodistes com tu , vagin redactant articles com el teu i la gent del carrer començi a entendre que existeix un lider i una formació fora de la bipolaritat PSC-CIU. Gracies i segueix amb els teus bons articles en l'Avui/el Punt.

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament