Diuen, diuen, diuen

Diuen, diuen, diuen

Escriuen, escriuen, escriuen . Seguint la tònica de la comissió d’investigació on tot el que es “diu” pel país fa que els nostres poc preparats parlamentaris preguntin als protagonistes, voldria fer explícit altres coses que també es “diuen” i “s’escriuen”. En tertúlies, llibres-crònica del procés, articles i "off-the-record" surten explicacions de perquè ERC no ha volgut pactar amb el president i prefereix afeblir-lo a les eleccions, enduent-se pel mig el procés.

En un principi, hom pensava que l’Oriol Junqueres era favorable al pacte  i que la seva presència era una reacció al trist tripartit. En un altre article ja vaig fer esment que aquesta visió podia ser equivocada, doncs en realitat ERC no havia canviat gairebé res, excepte el propi líder. El que es “diu” (com diria l’Hermida: "se dice, se habla, se comenta") és que la gran pressió per no pactar la va rebre de destacats “anticonvergents” o progres que sempre han prioritzat el progressisme al nacionalisme.I aquí és on surten noms que, de ser així, l’ANC i els partidaris de la llista de País haurien d’assenyalar com a co-responsables de l’atzutzac.

Que a qui escolti l’Oriol Junqueras , en ple procés, sigui el senyor Ernest Maragall no deixa de ser simptomàtic. Una persona tradicionalment allunyada de l’independentisme, que l’havia combatut quan treballava a l’Ajuntament de Barcelona, que era capaç de justificar les maniobres contra Catalunya del PSC amb el PSOE a Madrid, amb l’únic objectiu conegut de mantenir el socialisme amb poder. Curiosament, va deixar de combregar amb el PSOE quan es va tancar un cicle personal.

L’altre gran influenciador, diuen-diuen-diuen , és en Tresserres. Home de tracte afable, estudiós, bon orador i capaç de mostrar sofísticament en l’argument més pueril. Ara bé, un marxista prioritari, on no el tindríem al costat dels independentistes si aquests no fossin dels seus ideològicament. Per últim, parlen, per reblar el clau, de l’exconseller Josep Huguet, conegut en un altre època com el Lenin del Bages. En Josep Huguet és una persona intel·lectualment molt potent, com els altres dos, però que per la seva trajectòria vital política no és gaire amic dels pactes amb CDC, per principis. Evidentment, el responsable és qui pren la decisió, en Junqueras. En una societat que, o bé no li agrada exigir ni exigir-se responsabilitat en res, o bé les apunta exògenament pot ser interessant saber que es diu, s’escriu i es comenta al respecte.

En definitiva, el procés té el risc que ja es sabia : que les esquerres no són generoses. Com podem anar a unes plebiscitàries pel món, amb un resultat on el president que lidera el procés perd a cada elecció un grapat d’escons? Quina credibilitat té? Oi que ens agrada veure el nostre president a Nova York, a Pekín, a Berlín, a Londres parlant del procés? Us imagineu l’any vinent fent-ho havent perdut la meitat dels diputats? Anant dos líders pel món com si un no es refies de l’altre? Això no és seriós. O som capaços de fer una llista única o que ens expliquin els qui aconsellen no fer-ho per què no volen. Les enquestes i les sensacions és que la “llista paraigües” del Junqueras no fa sumar més ans al contrari.

Ja no val repartir les culpes per igual , ara uns tenen més que altres, i sinó no haver fet una contra-conferència a la del president exposant, en públic, alternatives que només podien suscitar partidaris i divisió: ara les previsions no us donen la raó.

Encara hi som a temps?

3.088 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament