Desinflats? Ja els agradaria

Teresa Casals
Teresa Casals
Associada a Reagrupament

Com més a prop estem de poder comptar-nos, és a dir de poder votar sense que, de moment, ens impugnin la votació i ens portin primer al Tribunal Constitucional i, després, vés a saber a on... més nervis hi ha entre els qui no volen precisament que ens puguem comptar. Tan fàcil i tan democràtic com és arreu del món civilitzat!. Votar per comptar-se. Pura democràcia.

Ahir, mentre s'anava omplint el Palau Sant Jordi per iniciar un acte municipalista, que volia ser el tret de sortida d'una sèrie de consultes electorals els resultats de les quals seran llegits, també, en clau plebiscitària, ja hi havien tertulians i diaris digitals que  feien números i que consideraven que 16.000 assistents a l'acte «Ara és l'hora», era un símptoma clar de la baixada del souflé. Algun periodista català, però que analitza la situació global de «províncies» des de Madrid, que per això és la capital, també hi deia la seva... tot i que confessava que no estava del tot al cas perquè això de les províncies des de Madrid quedava lluny. Tots estaven d'acord però, (el moderador també, naturalment, que per això li paguen molt bé per moderar la tertúlia) que aquí, a les «províncies catalanes», el que acabarà passant quedarà determinat pel paper que faci el PP, el PSOE i, naturalment, Podemos i Ciudadanos.

Dracs. Malgrat haver celebrat Sant Jordi fa tan poc, han quedat molts dracs a Catalunya!. Li haurem de perdonar al cavaller. Estava tan enderiat en salvar la donzella que només va anar pel drac gros. Dels dracs petits o no tan petits ens n'haurem d'ocupar nosaltres, els catalans. Si no som capaços d'assumir que el nostre futur només està a les nostres mans no mereixem sortir-nos-en. Si no som capaços d' escoltar segons quines tertúlies amb esperit crític i llegir segons comentaris amb aquest mateix esperit, val més que tanquem la tele. Perquè les veus que se senten en aquestes tertúlies fan la seva feina, algunes amb esgarips desagradables, altres amb pàtina universitària i més civilitzada, uns altres amb una aurèola anglosaxona amb tocs de pagès viatjat, però fan la seva feina... Sembrar el dubte, afeblir conviccions, fer- nos més vulnerables i més pusil.lànimes.

Nosaltres, els catalans, fa 300 anys com a mínim, que anem rebent les conseqüències de la derrota, les conseqüències d'haver perdut la capacitat de governar-nos per nosaltres mateixos. En el nostre poble hi ha de tot, com a tot arreu. Tenim virtuts i defectes com tots els pobles, però volem tenir la llibertat de decidir el nostre futur i de dissenyar el present que ens haurà de permetre acostar-nos-hi. Per això als nostres ajuntaments hem de votar persones i partits que comparteixin aquesta visió de país, que vulguin presidir i treballar  consistoris que tinguin com a prioritat Catalunya, la seva gent i amb això vull dir la gent que hi viu, que pateix les conseqüències de la crisi, que és més vulnerable per l'edat, per la falta de recursos...

Comencem la marató electoral de caire plebiscitari. Tota la feina que s'ha fet fins ara, tres anys seguits de presència massiva al carrer, onades d'estelades a places, cruïlles  i balcons, esperances, il·lusions, tot, tot això s'ha de convertir en vots per a la independència. Si no haurem perdut i trigarem anys a recuperar-nos. I els dracs que corren per tot arreu faran festa major i actuaran en conseqüència.

2.200 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament