Desafeccions? La seva!

Desafeccions? La seva!

Per enèsima vegada  sento parlar de la desafecció dels catalans vers la política. Sembla ser que l’abstenció que hi haurà a les properes eleccions ara fa por. He de suposar que la preocupació per l’abstenció durarà fins que hagin passat les eleccions.
He sentit, però, unes declaracions que ho ajuntaven tot : befa al ciutadà, insult a la intel·ligència i barra. Les ha pronunciades la, encara, consellera Tura. Ho ha dit a la ràdio, en un sol bloc preelectoral camuflat d’entrevista institucional. La candidata (parlava com a tal) deia que era injust el tractament que, segons les enquestes disponibles, dispensa l’electorat al seu partit. I que ella estava oberta a l’autocrítica. Agafin-se: l’autocrítica, segons ella, consistiria en assumir el no haver transmès a l’opinió pública les excel·lències de tot allò que han fet. Ja els ho he dit: pur insult a la intel·ligència amb pinzellades de ressentiment d’estètica Mao-Göbbels.
Els contribuents que, al cap i a la fi, som els que estem pagant la mala gestió de la crisi que estan fent els governs espanyol i català, hauríem de començar a revoltar-nos. I contra el periodisme existent, també. Ja n’hi ha prou de dir que la societat sent desafecció vers la política i els polítics. Agrairia els mitjans de comunicació que comencessin a parlar de la desafecció dels polítics respecte als que els posem el rostit a taula. El principal enemic de la democràcia, avui per avui, el constitueix comportaments i declaracions com les que ha dut a terme la senyora Tura.
Un país amb un govern desprestigiat , populista, malbaratador de recursos a cor que vols, amb consellers anti-sistema, poc complidor... Amb tot això, a sobre es té la barra de dir que els ciutadans són desafectes. Tal com ha fet les coses (malament i, a sobre, exigir que aplaudim) aquest govern podria arribar a esdevenir tan desafecte com ho estaven els governs de Franco.
Advertiment: només els dictadors pensen que el poble no aprecia la seva “bondat” . Clar que veient el tarannà “democràtic” que gasten determinats elements que corren pel govern, no tinc dubtes que els agradaria tornar a règims polítics on la gent se la cataloga com “afecta” o “dissident”.

8.411 lectures

Comentaris (3)

Jo també soc un desafectat !
Sí, també em poso al bàndol dels desafectats (espoliació, TC, decadència, por, tancs, pensions, SI's, etc, etc), però qui ho ha dit que desafecció amb els polítics i polítiques que ens governen, es igual a "passar". Jo com a bon desafectat NO penso "passar", és a dir, amb més força que mai aniré a votar i tot el meu entorn pensa més o menys el mateix, però a qui votarem ?. En blanc no, no em soluciona res això. Als qui em provoquen aquesta desafecció ?, tampoc clar. Als que s'apunten al carro a darrera hora matxacant els que ja porten el camí fet ?, tampoc. Així doncs, efectivament en aquestes properes eleccions els desafectadors tenen molt perquè preocupar-se. Salut
Josep Mª Duran
Hola Xavier,

Intentan rellegir el teu article a l'Avui de fa 5 anys la feina que he tingut a trovar-lo. Em refereixo l'article de titol "Can Felip" i que em va semblar molt interessant. I encara ho és hores d'ara potser més. Hauria d'estar a http://www.avui.com/avui/diari/05/set/08/54871.htm però els amos actuals de l'Avui han esborrat l'història.

Crec que valdria la pena tornar-lo a publicar.

Gràcies
La cuina
No demanis molt a la senyora Tura ja que és una mica justeta i ara està molt contenta de que la promocionin i no és gaire parcial. Aquí l'únic Intel.ligent és en Castells, que sabent l'estat actual de la cuina ( sense ingredients, idees, brutícia, etc) ha sortit corrents no sigui que es cremi.

Total 3 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament