De victòries i fracassos

Jaume Claramunt
Jaume Claramunt
Associat a Reagrupament

Cal admetre obertament que, amb els números a la mà, la proposta que Reagrupament presentava a les passades eleccions al Parlament ha estat àmpliament derrotada. Gairebé 400 votants a Vilafranca o prop de 900 a tota la comarca no és el repte que ens havíem proposat ni la justa recompensa a l’esforç esmerçat. Cal prendre’n nota i fer-ne les reflexions oportunes. No val a escudar-se en un vot útil convergent que no vam saber dimensionar prou acuradament, ni en la força immensa de l’ambició personal i l’èxit mediàtic.

Però en aquesta vida, i en el món de la política encara més, sovint les magnituds són relatives i amargues derrotes poden amagar un bri d’esperança, d’orgull i d’encert. Sembla que tots plegats hem perdut de vista que a Reagrupament ens hi hem aplegat per avançar amb passa ferma cap a la llibertat d’aquest país i no pas per buscar un lloc al sol que més escalfa. És cert que ens havíem fixat com a objectiu l'entrada al Parlament. No com a destí final (sabíem que els diputats secessionistes serien pocs) sinó com a plataforma per escampar el missatge independentista i trencar el silenci mediàtic que té emmanillat el sobiranisme. No ho hem aconseguit, però tampoc no ha estat un fracàs.

Si no, recordem com estava el país fa un any i mig: desorientat, desencisat, decebut, en mans d'un independentisme parlamentari que no exercia i d’un sobiranisme civil que, en un bucle etern, mirava de trobar sense èxit una proposta creïble. En mig de tot això, Joan Carretero va encendre el llum que ens va fer veure que el camí era més senzill que no ens pensàvem. No pas fàcil, però finalment teníem full de ruta. Des d'aleshores Reagrupament ha liderat el missatge. Des d'aleshores la independència ha passat a ser un objectiu assolible, un objectiu que entén tothom. Les consultes, el 10J, i en general el creixement sociològic de l'independentisme es deu en bona part a la tasca evangelitzadora de la gent de Reagrupament. Fins i tot el "líder" que ara ha recollit el fruit que ens havíem reservat, és obra nostra: estic segur que de no ser per la insistència de Reagrupament en Laporta no seria on és ara, ni en Tena i companyia haguessin assumit alguns dels nostres postulats de manera tan desvergonyida com cínica. El temps ens mostrarà qui s’ha mogut per patriotisme i qui per ambició.

Reagrupament ha col·laborat decisivament perquè la independència de la nostra nació hagi estat el tema central d'aquestes eleccions. Una victòria conjuntural de CiU no pot ocultar que hi ha moltíssims independentistes que ara han preferit un altre vot però que respecten i han entès el missatge sobiranista. És cert: encara en falten molts més, però mai tanta gent no havia estat convençuda que la independència és l'únic camí. I un cop n'ets convençut, difícilment te'n fas enrere. Reagrupament ha desemmascarat la fal·làcia del referèndum, del concert, i de tantes sortides enganyoses. Tothom ho ha entès i alguns s'apressen ara a resituar projectes.A Reagrupament hem d’estar orgullosos del que hem fet, de com ho hem fet i d'amb què ho hem fet. Som la força que més ha empès la consciència nacional d'aquest país. I ho som perquè ens el creiem, el país. Perquè només busquem la seva llibertat sense perseguir reconeixements. Sempre hem dit que el nostre objectiu és fer independentistes i no reagrupats. Mai una força amb tants pocs recursos havia aconseguit tant.

No ho hem fet sols, ho sé. Ni som els únics, és clar. Caldrà doncs provar de refer els ponts trencats. Una feina feixuga que el país ens exigirà. I caldrà també fer  costat a qui faci passes fermes, honestes i sinceres per la llibertat d’aquest país. 

Deixem-nos de laments i arromanguem-nos de nou: hi ha molta feina a fer i el país ens espera. Mentre el país sigui esclau cap derrota no ens podrà vèncer.

10.996 lectures

Comentaris (13)

Catalunya no és el resultat de les eleccions
Dir que el patriotisme no és oportú perquè som un poble esclau no significa que els patriotes ens haguem de resignar, perquè a nosaltres, Àlex, el que no ens ve a tomb és acotar el cap.
Endavant amb la lluita.

http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8
Estic d'acord que Reagrupament no té res a retreure's i motius per estar orgullós per com ha fet la feina i en les circumstàncies amb què ho ha fet. Però per desgràcia no puc estar d'acord amb la resta de l'article. Catalunya ha demostrat com n'arriba a ser de tifa, precisament perquè hi havia més efervescència independentista que mai, cosa que fa concloure que no s'hi val autoenganyar-se si no volem continuar prenent mal inútilment: Catalunya ha decidit continuar sent Comunidad Autónoma, cosa que equival a dissoldre's dins d'Espanya. Negar-ho es girar-se d'esquena a la realitat en nom d'un patriotisme que ja no ve a tomb.
aquest es nostre capità i aquesta es nostra bandera
El nostre capità ha de parlar, però sobretot ha de parlar l'assemblea, que hi te molt a dir.
Carretero no ens ha de solucionar la papereta.
La reflexió i la consequent decisió és del gruix dels reagrupats.
Penso que hem de continuar endavant, i valorar les propostes externes. Sempre sense perdre de vista el treball fet, la linia que hem seguit i el fruit aconseguit.
No ens cal vendren's per un plat de llenties ni per promeses de qui no ens ha donat cap motiu per confiar-hi.
Som molts. Som fortsi tenim molt a fer i molt a dir.
Amb carretero endavant.
Ho hem fet bé i ho farem millor.
Victoria programatica, fracas organitzatiu
Com be dius, el programa per Catalunya de Reagrupament es correcte i ha triomfat. El que ha fracassat ha estat l'interes de Reagrupament de portar aquesta veu al Parlament com a Reagrupament, com a organitzacio. Els interessos generats per Reagrupament com a organitzacio son els que no s'han satisfet. Es impossible que es satisfacin d'aqui quatre anys com algunes veus demanen. No es tracta de variar el rumb de la brigada per a portar-la a la victoria. La brigada ha estat derrotada de manera irreparable. No es pot recomposar amb soldats desperdigats perque cap soldat s'hi voldra integrar. Es tracta d'unir esforços amb altres brigades que considerem que estan al nostre bandol i que estan aconseguint fer avançar el nostre front.
Brainstorn
Tots ho hem fet el millor que hem pogut i l'independentisme ha entrat al parlament, després de la lògica tristesa de no haver aconseguit representació parlamentaria ara ens cal ser pràctics. No hem de canviar res de la nostre ideologia sinó que hem de canviar els procediments. Si us plau donem-li idees al nostre capità.
Lider en tenim el que ens ha mancat es ordre i organització
Hi han hagut causes exògenes i causes endògenes en la nostra derrota, d'aquestes darreres, jo destacaria una de molt important: hem dilapidat l' avantatja que dúiem, quan ens varen fer l'opa hostil, per manca d'organització i de un projecte executiu pensat i ben comandat. No hem fallat en política ni en els plantejaments de les nostres reivindicacions, hem fallat perquè no hem sabut separar la política de la gestió i hem deixat aquesta última en mans de gent poc eficient. "Ho sento però algú ho havia de dir"
I tanmateix, un cop entomada la derrota i paït el desencís i el disgust, el que hem de fer es renéixer de les cendres, refundar Reagrupament dotant-la d'una organització mes àgil i efectiva on els politics facin la seva feina i els gestors dirigeixin la cuina. Com qualsevol empresa que vulgui triomfar.
Veurem si demà a Vic sabem trobar el bon camí.
Transversalitat
Cens Catalá verificable...., Una Constitució Catalana i un Govern d'emergencia a l'ombra.
cal seguir lluitant
Molt ben dit Jaume. Hem patit una dolorosa derrota però hem de tirar endavant, l'única lluita que es perd és la que s'abandona. El projecte de Reagrupament segueix sent el millor de tots els que es presentaven, hem fet una gran feina , ara no n'hem recollit els fruits però si seguim treballant vindran els fruits i els èxits, el nostre és un projecte de llarg plaç.

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament