De Quim Federal a Pere Navarro

"No ens faran bua ni canguis, encara que ens amenacin amb l’estaribel o el benguistanó"
Pere Torra
Pere Torra
Associat a Reagrupament

El PSC està fent darrerament un particular homenatge a Salvador Espriu, en el marc del seu centenari durant aquest 2013 que ja s’acaba. La seva actuació pública i, especialment, la d’aquest pobre home que encapçala aquesta organització -és un dir- m’ha fet pensar en una història del llibre “Ariadna al laberint grotesc”. Aquesta obra inclou una divertida narració, titulada ‘Conversió i mort de Quim Federal’, una mena de sainet satíric que s’ha representat als escenaris en diverses ocasions, sobretot arran de la seva inclusió a l’espectacle “Ronda de mort a Sinera” de la mà del gran Ricard Salvat; fins i tot, s’ha televisat, a l’antic canal de televisió que emetia des de Miramar. 

La història que explica Espriu és ben senzilla, gairebé anecdòtica, i descansa sobre el personatge de Quim Federal, un federal o federalista (abans no s’hi afegia el sufix -ista), ateu, descregut i ximple, amb fortes conviccions en teoria, que es troba al seu llit de mort. En Federal, malgrat la seva situació, es nega a “arreglar els papers de la convivència” amb la Rossenda, la seva amistançada, per tal de formalitzar la seva relació, cosa que permetria a la dona accedir a una pensió. S’hi nega en nom d’uns principis político-morals de façana, rere els quals hi ha una profunda hipocresia.

No cal dir que Espriu caricaturitza Quim Federal, al qual tracta a la manera de l’esperpent de Valle Inclán, amb resultats molt divertits (si no coneixen aquesta peça corrin a la llibreria o demanin-la als Reis i podran saber quina se n’empesquen per a fer renunciar als seus ideals en Federal). El PSC ha optat també per representar un sainet, però més avorrit i menys ric des del punt de vista del llenguatge (la peça d’Espriu està farcida d’expressions en caló, amb molta grapa). Ara resulta que els del PSC ja no voten ni a favor del dret a decidir dels catalans amb l’excusa idiota que, abans de fer-ho, s’ha d’haver pactat amb el Govern espanyol, que ja ha dit que no vol ni parlar-ne.

Segurament, ningú no esperaria que la direcció del PSC estés a favor del doble sí que condueix a la independència; però, paradoxalment, també rebutgen que es demani al poble si vol constituir un Estat català, un pre-requisit elemental per a esdevenir element d’un estat federal. Ara el PSOE, a més, per mitjà de Pérez Rubalcaba, ja els ha dit que Catalunya ni tan sols pot rebre cap tracte “singular” mentre es treballa per una impossible reforma de la Constitució espanyola. Avorridíssim!

La roïna hipocresia de Quim Federal és patètica, però té l’avantatge que, gràcies a la traça d’Espriu, ens fa riure. La hipocresia del PSC, en canvi, ells mateixos l’han batejada amb el terme ‘federalisme’. Cap federal dels de la corda d’en Quim Federal no hauria negat mai el dret a decidir dels catalans amb excuses tan infantils com les del PSC.

 Es veu que Pere Navarro té “ròssecs de conferències” amb el PSOE, però aquests paios no ens endinyaran nel. Ja els hem tisnat prou i no ens engaliparan. Estem farts de poquinar la guita i de deixar-hi el carló. Per això estem decidits a tocar el pirandó d’aquest estat. No ens callaran la mui ni amb brívies. No ens faran bua ni canguis, encara que ens amenacin amb l’estaribel o el benguistanó. Ja n’hi ha prou de mutxeli. Estem plens de fronsaperibén. 

4.955 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament