De l' independentista a l'estadista

"Tenim 4 mesos per endavant. Ara és el moment de creure en Catalunya"
Quim Torra
Quim Torra
Advocat i editor

A quasi 4 mesos de la consulta del 9N arriba el moment de la màxima concentració. Som davant del repte més important de nostre país en 300 anys. I només amb un gran sentit d'estat, d'estat català, ens en podrem sortir.
 
Floten en l'ambient tota mena de teories, impulsades pels que els sobra sentit d'estat -d'estat espanyol- , que tractaran d'acorralar el votant catalanista emparant-se en qualsevol gest borbònic o almoina competencial. Tampoc no descarto el joc equívoc de les esquerres de les esquerres, si no som capaços d'afermar la tesi de la revolució nacional en aquest col·lectiu. Tot això passarà i la pressió serà esborronadora.
 
Mirem-ho d'una altra manera. L'independentisme constata avui l'èxit de la seva consolidació en l'espai central ideològic del país; ara cal transformar-lo políticament de manera explícita. Tota una generació no tindrem una segona oportunitat.
 
Per això ens cal passar de l'independentisme a l'estadisme. I això només té una via: enfortir el projecte, fer-lo invulnerable.
 
Cal passar d'un independentisme impulsiu a un independentisme lúcid. Obsedits com estem en l'objectiu final, no ens adonem que cal seguir un camí. No es tracta només d'enlairar una bandera i una pancarta, sinó que cal que compartim un esperit, uns valors i un relat, i una xarxa consistent a la societat civil. Sobretot, cal que tinguem clar que depèn de cada un de nosaltres. La independència depèn de la responsabilitat personal, l'audàcia, l'esforç i l'excel·lència que hi posem cada un de nosaltres. Si algú pensava anar-se'n de vacances enguany, que se n'oblidi.
 
El sentit d'estat català passa per 4 mesos que siguin una successió d'èxits constants, que combini reflexió amb emoció, construcció amb compromís, i que dediqui 24 hores al dia a ampliar l'espai. Això a tot arreu té un nom: projecte nacional.
 
Quatre mesos per enfortir els valors i el projecte, per abjurar de tàctiques i centrar-se en l'única estratègia possible: vetllar pels fonaments de la credibilitat del futur estat català.
 
L'independentisme català porta guanyades unes quantes batalles. La del seus fonaments històrics, la de la seva "justícia", la del desequilibri fiscal, la de l'espoli insuportable, fins i tot la de les conseqüències del boicot econòmic que Espanya pogués plantejar en el supòsit d'una secessió. Totes aquestes batalles s'han guanyat per la força dels arguments i per uns estudis rigorosos i unes anàlisis detallades. Felicitem-nos-en. Com també del positivisme i bon humor amb que hem capgirat les prèdiques apocalíptiques de la terra de Mòrdor espanyola. Ara falta el més difícil. Una nació són formes i solemnitats, i una certa litúrgia. Una nació no són només una bandera i una llengua que s'agiten de tant en tant; una nació no és només una paraula, ni una pancarta que es va reciclant cada any. Una nació és tensió, ambició, exigència, convenciment, progrés. Sempre i en tot. Però tot això es basa en una confiança, en un determini, en un compromís diari.
 
Tenim 4 mesos per endavant. Ara és el moment de creure en Catalunya.

5.347 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament