Combatrem el PSC

Carles Bonaventura
Carles Bonaventura
Associat a Reagrupament

L'altre dia, Miquel Iceta, i sense que serveixi de precedent, va dir la veritat; el PSC es va treure la careta. El viceprimer secretari del PSC va deixar clar que aquest partit és i ha de continuar sent el «mur de contenció de l'independentisme». Així mateix, Iceta va manifestar que s'oposa a la independència de la nació catalana perquè això va en contra de la Constitució Espanyola i de la llei. Doncs bé, com va dir un conegut entrenador de futbol: «No hace falta decir nada más… » Alguns ho hem afirmat un munt de cops: el PSC és l'autèntic enemic dels drets nacionals de Catalunya i, per tant, si ells diuen sense matisos que estan disposats a combatre l'independentisme, nosaltres, els independentistes, els hem de respondre que també estem disposats a combatre el PSC.

Cal dir, però, que les declaracions d'Iceta evidencien un parell de coses: primer, que l'independentisme creix, que l'Estat Autonòmic a Catalunya està en un final d'etapa i que això, evidentment, posa molt nerviosos els unionistes que podem trobar al PSC, el PP, Cs… i també a CiU. I, en segon lloc, que el discurs amb què ens ha bombardejat ERC els últims anys en el sentit que la seva presència al govern tripartit ha servit per arrossegar els socialistes cap a les tesis sobiranistes no deixa de ser una manera de justificar-se i d'intentar enredar aquells ingenus que encara pensen que Esquerra és l'opció més ben situada de l'independentisme. Doncs bé, res més lluny de la realitat, ni el PSC s'ha convertit al sobiranisme, només cal escoltar el mateix Iceta, Ferran i altres dirigents socialistes per constatar-ho, ni la presència d'ERC al govern ha servit per fer avançar l'independentisme.

Val la pena tenir clar, ara que s'acosten eleccions, què defensa cadascú. Cap dels actuals partits parlamentaris està disposat a fer un pas endavant a favor de la llibertat nacional del poble català, tots es troben còmodes amb l'actual statu quo i ho han demostrat els últims anys. Ara, el PSC fa crides a combatre l'independentisme i a sacralitzar el marc legal espanyol; ERC, si pot, continuarà fent de crossa sobiranista d'un PSC en franca davallada, i CiU, si ha de triar, com ja han avançat Mas i Duran, no ho farà a favor de la independència sinó en benefici de la governabilitat de l'Estat espanyol. Els comicis de la tardor no seran, doncs, unes eleccions més, sinó un plebiscit. Haurem de triar entre la dependència, que representen tots els partits parlamentaris actuals, o la independència, que només arribarà a Catalunya a través d'una nova força política que pugui entrar amb força al Parlament.

12.227 lectures

Comentaris (2)

Totalment d'acord. L'autentic enemic dels drets nacionals de Catalunya es el PSC, que durant tots aquests anys usant la carota del catalanisme han esgarrapat molts vots de persones ingènues que creien francament que el PSC era una opció catalana. Ara s'ha demostrat que no. Pero el PSC continuarà manipulant i aprofitant-se del catalanisme (així ho intentarà el 10 de juliol), continuarà tergiversant la realitat , continuarà provocant confussió amb tots els slogans possibles per així mantenir-se en el poder tot expandint el clan del Baix llobregat ( on és el Psc-congrès?). Ells, el Psc, dominen els mitjans i aquest modifiquen l'opinió pública...fins quan tot aixó....Fins que Catalunya esdevinguí un Estat...Aleshores les esferes de poder hauran de canviar i ells saben que ja no hi seran. Si l'autentic enemic es diu PSC.
Hem de recuperar el Parlament sobirà de Catalunya
El Parlament català es troba segrestrat per partits al servei de la Corona borbònica espanyola. Aquestes properes eleccions cal recuperar la sobirania del poble català representada per un Parlament de Catalunya lliure i sobirà, que no reconegui la Constitució Espayola en el nostre territori i que declare la Independència de Catalunya dins la Unió Europea.

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament