Catalunya, nació arcaica

Pere Torra
Pere Torra
Associat a Reagrupament

Per a justificar les coses injustificables que voten, la darrera bajanada que amollen els socialistes de per aquí -els mateixos que voten a favor del corredor central- és dir que això del concert econòmic és arcaic. Per a ells ‘arcaic’ vol dir dolent i, per tant, és una cosa que cal rebutjar.

Jo no sé què dir-los. Potser sí que és arcaic això del concert econòmic, però és que els impostos -base del concert- també ho són d’arcaics. Mirin si ho són que fa més de 2.000 anys l’apòstol Sant Mateu ja era de professió recaptador d’impostos i ho va deixar tot quan Jesús li va dir: “-Vine amb mi”. Realment -continuant amb el símil bíblic- és pròpia de fariseus l’actitud socialista de considerar nociu això del concert econòmic de què gaudeixen, per exemple, els bascos. De fariseus o millor potser diria d’estúpids, perquè ells i els seus votants mateixos paguen els impostos aquí.

Em demano què deu ser modern per als socialistes? I em ve a la memòria la vella i superada teoria de Jordi Solé Tura i companyia, que venia a considerar tot el catalanisme en bloc com un artefacte jocfloralista del segle XIX que la burgesia va inventar per a oprimir la classe treballadora. Sota aquesta concepció, l’especificitat catalana era -i continua essent- una romalla antiga que fa nosa a un bonic i uniforme projecte espanyol. Sembla que als socialistes els costa més abandonar la concepció jacobina que no pas la marxista. Ja abans de caure el mur de Berlín, els socialistes havien bandejat les concepcions marxistes clàssiques. En canvi, en l’aspecte nacional, segueixen encallats en unes obsoletes idees de federalisme de pa sucat amb oli.

La meva impressió és que, per als socialistes, no tan sols és arcaic el concert econòmic, també ho és la llengua i la cultura catalanes. I, de fet, és cert: venim de lluny. La nostra llengua i cultura van sorgir en aquest territori (no pas a cap altre lloc del món) i els hem anat fent durant el darrer mil·lenni. És la feina d’una pila de generacions. Se’m fa estrany que algú pugui considerar més “moderna” una llengua veïna sorgida fa no fa a la mateixa època una mica més a l’oest. Per si fos així, comptin-me entre aquells que no ens volem modernitzar i que no volem renunciar a aquest llegat antic.

4.273 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament