Carretero i els 'manolos'

El líder de reagrupament inaugura la seu de Reagrupament a Granollers
Carretero i els 'manolos' - Article del 9 Nou
(Granollers, 31-10-2010)

"Els manolos  de torn seran els que ens faran ser independents perquè ells van de cara a barraca". Ho va dir el líder de Reagrupament independentista, Joan Carretero, aquest diumenge al vespre a Granollers. Es referia a Manolo Ortega, veí de Parets i nascut l'any 1925 a Pinos Puente, a la província de Granada. Ell va ser un dels grans protagonistes de la inauguració del local electoral de Reagrupament, al número 18 del carrer llevant. Es va declarar obertament independentista, va rebre el carnet de mans de Carretero i va explicar -en castellà amb marcat accent andalús- que "em sento tan català com en Jordi Pujol, el Carod-Rovira o el Carretero."

El candidat número 1 per Girona va continuar el seu missatge dient que "hem d'anar a parlar sense cap mena de por amb els milers i milers de 'manolos' perquè ells ja fa temps que van fer la seva desconnexió. El problema mental de la desconnexió el té l'alta burgesia catalana que parla castellà i no volen parlar català perquè no estima el seu país. El Manolo parla més bé de Catalunya que els Samaranchs de torn."

A primera fila d'esquerra a dreta, Montserrat Tudela, Carles Móra, Rut Carandell, Joan Carretero i Manuel Ortega

Carretero va animar els assistents a l'acte, unes 80 persones, a treballar amb il·lusió en la precampanya i va dir "som dels pocs que no tenim cap diputat a perdre. Ho tenim tot per guanyar. No som dels d'ara o mai, som dels d'ara o una mica més endavant." Va dir que hi ha "arguments demolidors" per demanar la independència. "Quan em diuen que la prioritat és sortir de la crisi o resoldre el tema de la immigració, els dic que com volen que sortim o que resolguem el tema de la immigració si no som independents per establir les eines per fer-ho".

En l'acte també hi havia la número 1 per Barcelona, Rut Carandell, i el número 2, l'alcalde d'Arenys e Munt, Carles Móra, el qual es va queixar del tracte que rep des de la consulta per la independència. "Sóc un alcalde castigat. Em castiguen no donant-me subvencions. Estem fustigats, aïllats, silenciats i perseguits. La independència és l'únic camí per sobreviure".

Entre el públic hi havia Joan Canadell, de Bigues i Riells,exmilitant de CDC i número 5 per Barcelona, i Ignasi Planas, número 4 per Girona, però que viu a Sant Pere Vilamajor.

Visualització del vídeo en què era entrevistat el reagrupat  Manuel Ortega
Joan Carretero lliura el carnet de Reagrupament a Manuel Ortega
12.151 lectures

Comentaris (5)

Alguns per prejudici, altres per simple i innocent mimetisme
Se'n diu mimetisme.
És la qualitat inherent que tenim per a amoldar-nos a la circumstància del moment perquè tot sigui més fluïd i natural.

Penso que si algú et parla en castellà és de mala educació contestar-li en català, i a la inversa, si algú et parla en català, es de mala educació contestar-li en castellà.
De totes maneres algun cop m'ha passat que una persona sudamericana o andalusa m'ha parlat en català i jo inconscientment li he contestat en castellà, però és una cosa inconscient i d'això se'n diu mimetisme, és el mateix mecanisme que fa que algunes persones adoptem involuntàriament l'accent de la persona amb qui parlem (si parla la mateixa llengüa pero amb un accent territorial, com els maños, els gallecs, o els manxecs).
Automàticament el nostre sentit de la comunicació sap que per relacionar-nos, la rapidesa i la comoditat son trets essencials per una comunicació efectiva i normal, aleshores el cervell canvia el xip quan detecta que parles amb una persona que possiblement tingui el raonament castellà més desenvolupat que el raonament català, i per això contestes en la llengua que tu penses que és la seva materna, donat que tu la parles bé. És un acte d'altruïsme i no d'exclusió.

Després, quan ho fas, te n'adones de que aquella persona t'havia parlat al principi en català, i és aleshores quan te n'adones que parlar-li en castellà li pot molestar, però en un principi l'acte del canvi de llengüa no el trobo insultant sinó conciliador.
En definitiva del que es tracta és d'entendre's, superant els tabús lingüístics, i ententent que si allò important és entendre's, no es tant rellevant quina frase diu cada persona.

A escandinavia un danès li parla en danès a un suec, i el suec li contesta en suec, i com son llengües semblants s'entenen, i així mantenen converses, entenent-se sense sentir-se atacats perquè l'altra li parla en X idioma. Ja s'entén que cadascú domina un idioma més que l'altre, però això no els suposa un problema....

Crec que si un dia Catalunya fós independent, hauria d'assolir-se un estatus de tu a tu amb Espanya/espanyols, intentant el·liminar els antics "rifirrafes" per a una nova relació, i això inclou la llengua.
Si la independència arriba algun dia, és obvi que serà gràcies a la gent provinent de les onades migratòries de les dècades dels 50-60-70 , d´ells o dels seus fills.

És bàsicament una qüestió de classes socials. A la que aquesta gent arriba a formar part de la classe mitja veuen els problemes reals del país. Amb més proporció que no pas un capitalista o un català burgès (d´aquests que es diuen català de tota la vida..., buuuuf ! ).

Si una persona veu que comencen a faltar recursos sanitaris, educatius, laborals.... , si quan s´en va a altres llocs de l ´Estat veu les infraestructures gratuïtes que tenen i els recursos educatius que aquí no tenim, és lògic que es planteji que la situació no és justa.

A més , fa temps vaig llegir una frase que deia: " Un se sent d´on neixen els seus fills".

Jo considero més català al Justo Molinero (i amics i coneguts que tinc) que no pas el Duran i LLeida, el Juan Antonio Samaranch, l´Aleix Vidal-Quadras, el Montilla, la Camacho, etc.....

I els casos que més m´impacten són aquelles parelles que parlen en català als seus fills tot i que ells són preferentment castellanoparlants. Saben perfectament que els castellà els nens el sabran sí o si, si els seus fills aprenen a més la llengua del nostre país, doncs, tot això que tenen de guanyat !! (més oportunitats professionals, socials....).
AQUESTS SÓN ELS QUE ES MEREIXEN LA CREU DE SANT JORDI !!
agraiment al ciutadà
Senyor Manolo Ortega,
És vostè més Català que molts d'altres que han nascut aquí i parlen la llengua.
Gràcies per tenir aquest sentiment.
És vostè una persona amb la suficient experiència vital per agrair-li el gest que ha fet.
És vostre gran i té més força que molts joves.
La culpa és dels catalano-parlants...
Moltes vegades... moltíssimes... masses, els catalano-parlants són la part de la nostra societat que més sovint a la primera de canvi i gairebé per inèrcia canvien d'idioma "per educació". Només d'entrada, moltes i molts no acaben de ser conscients que aquí l'educació tant pot ser per un cantó com per l'altre (això si partim d'una base tant simple com que tant digne és la llengua castellana com ho és exactament per igual la catalana). Després també n'hi ha que canvien d'idioma tot i que l'altre els hi està parlant en català (amb accent andalús, manxec, o chilè per descomptat); tu ets imbècil! No veus que t'està fent l'esforç de parlar en català? Cony! Ajuda'l, no?

Els catalano-parlants haurien / hauriem de pensar en que aquesta persona (o persones) primer de tot t'entén perfectament en català encara que no el parli. Motiu de sobres per parlar tu també en aquesta llengua, que se suposa que és la teva.

I de cara als castellano-parlants: si veieu a algun catalano-parlant que "per educació" o el que sigui, us canvia d'idioma, feu el favor d'exigir-li que us parli en català, i sense cap mena de vergonya, només faltaria! El propi Justo Molinero ho va dir en el seu moment: "si tu em parles en castellà perquè veus que jo parlo malement el català, tu ets un cabró; perquè jo vull estar entre els teus i tu m'estàs dient que entre els teus no m'hi vols". Senyores i senyors catalano-parlants: els hi voleu o no els hi voleu amb vosaltres? Per part meva, la meva resposta la tinc claríssima.

Salut i llengua catalana al poder!
Qui és culpable?
Els hem parlat en castellà quan hem escoltat el seu accent i hem comprovat que no són catalans, ho hem fet per educació, per mandra... Molts voldrien fer part de Catalunya i dels Països Catalans, però els desmoralitza veure que entre nosaltres parlem un idioma i amb ells en parlem un altre. És la nostra manera de dir "tu vens de fora". Educació, mandra, mala llet o "tant se'm fot"?

Total 5 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament