Ara sí, ara toca

Joan Carretero

Massa sovint hem hagut de sentir que la independència és un factor de risc per als interessos econòmics de Catalunya i que més val no airejar gaire les reivindicacions nacionals si no volem ser víctimes de boicots i no sé quantes penúries més. Massa sovint, també, aquesta mena de retrets als independentistes es fan des del prejudici infundat, des de la pura sensació especulativa o, el que és més greu, fent cas de qui treu profit de la situació de submissió i d’empobriment en què viuen les nostres empreses. Perquè si una cosa ha quedat demostrada sense que a hores d’ara ningú no hagi pogut aportar proves que ho desmenteixi, és que una Catalunya independent viuria una etapa d’esplendor econòmica que avui ni gosem imaginar.
La independència representarà una injecció de recursos mai vista fins ara, una empenta que rellançarà les nostres empreses i les posicionarà en el mercat global en una situació immillorable per competir amb garanties.
Si un sector, tanmateix, ha estat especialment sensible a aquesta mena d’amenaces, aquest és el sector vitivinícola. Potser perquè els productes elaborats al nostre país gaudeixen d’una merescuda fama alhora que són fàcilment identificables. Potser perquè l’estirabot és més fàcil si s’acompanya d’un bon cava. La veritat és però que els efectes dels pretesos boicots al sector han estat més mediàtics que reals, com entesos en la matèria s’han encarregat de demostrar. Això no vol dir que no hi hagi hagut empreses concretes que han patit per vendre els seus productes a Espanya, però per a la gran majoria, números en mà, no es justifica tanta recança. No en va el mercat espanyol representa avui només el 22% de les vendes del sector i si n’estudiem l’evolució veurem que les davallades s’han anat produint hi hagués o no boicot al cava. De fet, els espanyols ens boicotegen per definició: cal que assumim que només ens compren allò que no poden produir perquè ells sí que exerceixen el nacionalisme mercantil. Tanmateix, una Catalunya independent podria abaixar l’impost de societats un 15% i propiciar que els cellers catalans fossin rendibles fins i tot amb un boicot espanyol d’un 80%.
No només cal treure’s tanta por, sinó que hem de començar a entendre que la independència, al contrari del que ens volen fer creure, més que no pas un risc és precisament l’única possibilitat de futur que tenen les nostres empreses perquè el principal problema que avui en dia han d’encarar no és una possible retallada de les vendes a Espanya, sinó la constant degradació i empobriment dels nostres recursos que acabaran per escanyar tota l’estructura empresarial.
Només en una Catalunya independent serem capaços de dotar el sector de les eines i dels recursos que li permetin encarar la modernització de les explotacions i de les indústries que les nostres empreses necessiten en un sector altament tecnificat i amb una gran competència mundial. Només amb les eines d’un estat podrem defensar els interessos de la nostra agricultura en una Europa que es diu unida però on cadascú defensa amb urc la seva parcel·la. Només controlant la nostra política agrària i d’exportacions estarem en disposició de promocionar els nostres productes i dotar-los de la marca de qualitat que mereixen. Només un estat català serà capaç de bastir les infraestructures necessàries perquè les nostres explotacions deixin de patir.
Reorientant les ajudes i subvencions al sector agrícola en general i al vinícola en particular, haurem de treballar per la modernització del camp català, apostar per invertir en recerca i innovació i propiciar d’aquesta manera un relleu generacional que a hores d’ara no s’està produint i que, si continua així, acabarà ofegant el sector.
El món del vi i del cava a Catalunya ha fet en els darrers anys un esforç immens d’internacionalització. Ha entès que el mercat al segle XXI és el món i ha reorientat una estratègia comercial que l’abocava al fracàs. Ara, però, cal que assumeixi que cal fer el pas definitiu, el pas que ens permeti competir sense complexos, el pas que faci que l’excel·lència i la qualitat siguin els valors a protegir. Un pas amb què puguem anar pel món tal com som, amb l’orgull de defensar un futur que beu de generacions de catalans que han cregut amb tossuderia en aquest país. Només ens cal mantenir la seva dignitat. Ara sí, ara toca.

8.600 lectures

Comentaris (6)

RCat ja te la resposta
Si l'advocat Roger Granados, candidat de RCat, llegeix els comentaris anteriors, segur que us donarà la resposta, i argumentada. Es a dir, no patiu per aixó. El dia que aconseguim 68 escons al Parlament, la declaració unilateral d'independencia serà un fet, i de ben segur que Catalunya serà membre de la Unió Europea.
Ara cal aprofitar la campanya electoral pel 28-N que comença aquesta nit, i aconseguir tants vots com sigui possible: si RCat treu 20 escons, millor que si en son 10. Cal ser la sorpresa de la nit del dia 28. Ara si, ara toca !!! Visca Catalunya, proper Estat de la UE.
Fernández Miranda!
Volia dir Torcuato Fernández Miranda....no Luca de Tena, perdó!
Constitución de la Unión Europea
(De Wikisource, la biblioteca libre)

Título IX: De la Pertenencia a la Unión (Constitución de la Unión Europea)

Artículo I-58 Requisitos de pertenencia y procedimiento de adhesión a la Unión

1. La Unión está abierta a todos los Estados europeos que respeten los valores mencionados en el artículo I-2 y se comprometan a promoverlos en común.

2. Todo Estado europeo que desee ser miembro de la Unión dirigirá su solicitud al Consejo. Se informará de esta solicitud al Parlamento Europeo y a los Parlamentos nacionales. El Consejo se pronunciará por unanimidad, previa consulta a la Comisión y previa aprobación del Parlamento Europeo, que se pronunciará por mayoría de los miembros que lo componen. Las condiciones y el procedimiento de admisión se establecerán por acuerdo entre los Estados miembros y el Estado candidato. Este acuerdo deberá ser sometido a ratificación por todos los Estados contratantes, de conformidad con sus respectivas normas constitucionales.

.........................................


Artículo I-10 Ciudadanía de la Unión

1. Toda persona que tenga la nacionalidad de un Estado miembro posee la ciudadanía de la Unión, que se añade a la ciudadanía nacional sin sustituirla.

..............................................

Necessitarem molt bons advocats!!! Ara els catalans som ciutadans de la Unió Europea PERQUÈ som ciutadans d'Espanya y Espanya es estat membre de la UE!!!. No farem res fora de la llei. Hem de trobar la via LEGAL.


"de la llei a la llei"
Enric, m'agrada el teu punt de vista, és molt intel·ligent, però cal donar els passos amb cura dins de la legalitat europea (Constitució, Tractat de Lisboa ,...). Cal fer com va dissenyar Torcuato Luca de Tena la transició espanyola a la democràcia: "de la llei a la llei". Algú hauria d'estudiar això amb molta cura. Jo ni soc expert ni tinc temps per fer-ho. Això em sembla absolutament crític per aconseguir la independència pacíficament.
aranzels?
els ciutadans de catalunya som membres de la UE, que fa pensar que pel fet d'independitzar-nos deixarem de ser-ho?
quan ens independitzem, l'Espanya resultant no serà l'Espanya que va entrar a l'UE. Que fa pensar que aquesta nova Espanya seguiria sent membre de l'UE i Catalunya no? Ho seran els 2 nous estats, tant la nova Espanya, com Catalunya.
Perquè t'imagines que al separar-nos la resta d'Espanya es quedarà amb tots els drets? Tenim el mateix dret que ells a seguir dins de l'UE, donat que tots plegats ja som ciutadans de l'UE.
No tinguem por i traiem-nos aquest complex d'inferioritat de sobre.
aranzels
Algú ha calculat els aranzels d'importació que haurien de pagar els importadors europeus de productes catalans si una Catalunya independent no és admesa (com probablement passi, pel veto d'Espanya) com a membre de la UE? Jo crec que això és MOLT important...i ningú diu res.

Total 6 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament