Ara està clar

«Mai hi ha hagut pla B. Hem descobert, amb sorpresa, que tot el secretisme, la dissimulació, els silencis... eren pur teatret»
Xavier Roig
Xavier Roig

Ja els ho dic d’entrada: jo el 9-N sortiré a votar. Ja veuen que utilitzo el mot “sortir” perquè, pel que sembla, es tracta d’un acte de mobilització més. I sortiré perquè m’han promès –i diumenge els moviments de la societat civil així ho van exigir, i ho aconseguiran- que després, de seguida, vindran unes eleccions al Parlament on els partits s’hauran de mullar. Amb tot això vull dir que no formo part dels que, com ICV, estava esperant una pífia política, com la que ha comès el president Mas, per desmarcar-me del procés. Dit això –és a dir, el meu incondicional suport perquè, si avui som on som, és per culpa del govern espanyol i dels partits espanyols- vull fer algunes observacions.
 
Mai hi ha hagut pla B. Hem descobert, amb sorpresa, que tot el secretisme, la dissimulació, els silencis, etc. que deien que practicaven els partits pro-consulta per no donar pistes a l’adversari, eren pur teatret. S’han volgut fer els importants. A mi ja m’ho semblava. Portava temps amb la mosca darrera l’orella. “Hauran inventat una mena de gas que només ataca a membres de tribunals constitucionals post-falangistes i els converteix en demòcrates?”. Em preguntava jo. “Hauran trobat una disposició fundacional de l’ONU que diu que si un país ha de suportar el botiflerisme d’una Alicia Sánchez Camacho massa temps, aquest país té dret a demanar la protecció internacional?”. Jo no ho entenia.
 
Mai hi ha hagut unitat. La millor manera de no trencar una colla de suposats amics consisteix en no voler determinar com es pagarà el sopar, sabent que cap d’ells porta prou diners a butxaca com per, ni tant sols, pagar la seva part. En aquest cas, em dóna la sensació que, com ningú volia parlar de la realitat, la cosa anava tirant. Però el 9-N s’anava aproximant... Sabien tots, tots, que tard o d’hora l’americana petaria per les costures. Una americana amb moltes mànigues, però amb la cartera buida...
 
Mai hi ha hagut patriotisme. Excepte quatre líders, la majoria de la gent que hi ha darrere els partits (diputats i buròcrates) no saben el que és ser polític d’un país demòcrata. Han hagut de sortir l’ANC, l’Òmnium i l’AMI per dir-los a tots plegats que, en l’escala de prioritats, primer hi va un país i després hi van els partits. Però, és clar, una colla de diputats i càrrecs que no saben ni qui els ha votat, que els han entaforat en una llista blindada gràcies a fer el llepa, que viuen on els dóna la gana menys on haurien de viure per defensar els interessos dels electors, que només estan preocupats per si repetiran, que sovint no tenen capacitat professional per fer lleis amb cara i ulls, etc... Què volien que en sortís de tot això? Una colla de gent que pensi amb intel·ligència i demostri generositat amb el país? Home...!
 
Sort que aquest país té una certa tossudesa. Altrament, hi ha moments en que n’hi hauria per plegar!

3.136 lectures

Comentaris (1)

L'article està ben escrit, però no aprofita per a res...
Tinc amics molt propers -però molt- catalans, independentistes fracassats de tota la vida, que des d'abans de començar el ‘procés’ ja parlaven d'enganyifa per part de Mas.
Durant el 'procés' apaivagaven el discurs derrotista del "jo ja ho sabia" o "jo ja t'ho deia", però a la primera de canvi tornaven amb la 'cantarella'.
Quin martiri, Déu meu!!!
No voldria estar en la pell d'Artur Mas... de sempre pecador, després sant, ara traïdor i d’ací poc linxat i penjat!!!
Xe!!!
Menys plorar i endavant les atxes!!!!
Si algú cau, no mireu enrere ni al mort, recolliu la seua arma i continueu disparant!!!
----------------
Mireu aquest enllaç sobre:
Carme Forcadell vista per EL PAÍS i… per nosaltres.
http://wp.me/p1focU-1Fo

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament