El 9 de juliol, durant un sopar en un restaurant de Barcelona, mentre ens preparaven la taula, a la barra vaig demanar una aigua a la cambrera. I ho vaig fer en el meu idioma, el català. "¿Què?", va dir ella. L'hi vaig repetir: "Aigua". I ella va tornar a dir: "¿Què?". Sorprès que no deduís que aigua és aigua, li vaig comentar a un dels que anaven amb mi: "No sap què significa 'aigua'". Llavors, la cambrera, amb males maneres, va exclamar: "¡Sé què és 'aigua'!". Li vaig dir que estàvem a Catalunya i ella, allunyant-se de la barra, i sense servir-me l'aigua, va dir: "No sé català". Entenc que no em va servir perquè l'hi havia demanat en català. ¿No saben els amos del restaurant (Barkeno) que la gent que a Catalunya treballa de cara al públic ha d'entendre el català? Jo, com a usuari, tinc dret a parlar en la meva llengua. Sembla mentida que, 36 anys després de la mort del dictador, encara una cambrera es negui a servir un client que li parla en català.