A voltes amb el tema europeu

Josep Sort
Josep Sort
President de Reagrupament

Quan els espanyols branden el papu de l’exclusió d’una Catalunya independent de la Unió Europa, fins i tot de forma indefinida, cometen dos errors pel cap baix. El primer és pensar que el fet que qualsevol dels estats membres actuals disposi d’un dret de veto, equival automàticament que l’usi. Fins al moment, no s'ha usat mai per vetar l’accés d’un estat candidat. De fet, el dret de veto no deixa de ser una mena de mecanisme de negociació que en la pràctica serveix per arrencar compensacions i poca cosa més. Com, per exemple, quan Grècia va amenaçar amb exercir-lo pel tema, ben ridícul, dit sigui de passada, de la denominació de Macedònia.

En aquest sentit, Espanya no es troba en les millors de les condicions per vetar res. Amb una situació financera, macroeconòmica i social de pena, els seus socis la poden collar per on vulguin per desincentivar-la que sigui la primera a recórrer-hi. I això, per molta pantomima que facin des de Madrid, és cosa d’un cap de setmana tancats en règim de tercer grau. I punt. Fins i tot es pot recórrer, com ja ha passat recentment, al Big Brother , de l’altre cantó de l’Atlàntic, per acabar de donar-hi una empenteta. Un possible acord, en aquest sentit, passaria perquè Catalunya assumís unpercentatge superior al que li correspondria del deute espanyol (18%), per exemple el 20% o a tot estirar un 22%. I avall que fa baixada.

El segon error és considerar que els ciutadans de Catalunya perdran la ciutadania europea quan deixin de ser espanyols. Atès que la majoria de catalansi catalanes no som nacionals d’un altre estat que no sigui l’espanyol, no podem renunciar a la nacionalitat espanyola. De manera que, els catalans tindrem la nacionalitat espanyola i doncs la ciutadania europea fins al dia que Catalunya esdevingui estat membre de la UE, quan serem ciutadans europeus i nacionals catalans. Per aconseguir-ho només caldrà establir un període de transició entre la Declaració d’Independència i la seva entrada en vigor. Un períodeque pot durar entre 12 o 18 mesos, on, en cap moment, és important dir-ho, deixarem de ser membres de la UE, primer en tant que nacionals espanyols, i després en tant que nacionals catalans. Durant aquest període, es faran els ajustaments necessaris de caire institucional i es procedirà a la ratificació per part dels Estats membres del Tractat d’Adhesió de la República de Catalunya a la UE. 

Un dels canvis institucionals més rellevants és que a Catalunya se li assignaran un nombre d’eurodiputats en funció de la seva població (aproximadament uns 17 o 18), que naturalment seran restats dels que actualment té el Regne d’Espanya, que passarà, doncs, a tenir-ne uns 36 o 37, fet que sense cap mena de dubte alegrarà Polònia, que la superarà en nombre.

Aquest procés només es podria avortar si Espanya privés els catalans de la nacionalitat espanyola abans de l’ingrés a la UE, però llavors això atemptaria contra els drets humans perquè ens deixaria jurídicament desprotegits, fet que és contrari a la legislació europea segons la doctrina del Tribunal de Justícia Europeu. Llavors, Espanya s’exposaria a la suspensió de determinats drets, inclosos els drets de vot (al Consell, al Parlament...), d’acord amb el que estableix l’article 7 del TEU, per violació continuada dels valors esmentats en l’article 2 del TEU (respecte per la dignitat humana, la llibertat,la democràcia, la igualtat,l’estat de dret, el respecte pels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a les minories...,prevalença del pluralisme, la no-discriminació, la tolerància,la justícia, la solidaritat i la igualtat entre les dones i els homes).

5.121 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

Montblanc
HOMENATGE A RAMON PAYÀS
Universitat Nova Historia

En el marc de la 6a Universitat Nova Història de Montblanc, homenatge a En Ramon Payàs, membre de la Junta Directiva de Reagrupament i difusor de les «Homilies d’Organyà, que ens ha deixat fa unes setmanes.

A càrrec d’En Josep Sort , historiador i president de Reagrupament i de Na Teresa Casals , Creu de Sant Jordi i associada a Reagrupament.