2014: Victòria o capitulació

"Qui no vulgui presentar-se al món amb la dignitat d’un poble que vol ser lliure com a programa electoral que no vagi a aquesta candidatura pre-estatal unitària a les eleccions europees"
Estelada a l'urna

El 2014 serà l’any de la victòria nacional de Catalunya amb l'inici de la fundació d’un nou estat del món o l’any de la capitulació davant d’Espanya amb la que no podrem negociar ni tan sols els termes de la rendició.

En tots dos casos l’autonomia de la Catalunya espanyola s’haurà acabat. Una autonomia que mai no ha estat real, entre altres coses, perquè autonomia vol dir “lleis pròpies” i ha quedat demostrat àmpliament que els catalans només tenim “lleis permeses” pel lliure arbitri del Tribunal Constitucional d’España i els seus acòlits. 

Intel·lectualment, emocionalment i econòmicament ja fa temps que una part de la població catalana està desvinculada completament d’Espanya. Només ens resta desvincular-nos-en políticament. I aquest és l’objectiu que hem de dur a terme la classe política i la ciutadania que, per primera vegada en molts anys, té un objectiu clar: assolir la independència. 

Una ciutadania que ha hagut de sortir de la ignorància sistèmica de la política, que s’ha organitzat en multitud de plataformes complementàries per a l’objectiu, que ha esdevingut protagonista en el debat polític sobiranista des de totes les perspectives, que ha fet repensar l’autoritat governamental, financera i social, que ha trencat els cercles concèntrics de tots els poders, que no té por, que és pacífica i que ha convertit el constant conflicte de Catalunya amb Espanya amb una esperança: el nou Estat Català. 

I una ciutadania que no està disposada a capitular, i que si la classe política només és capaç de gestionar la rendició davant d’Espanya, ha de tenir clar que haurà de gestionar la capitulació d’aquest poble que s’ha deixat la pell per assolir la llibertat nacional. 

El 2014 és l’hora de la feina política. Tenim una primera cita que és a les eleccions europees. Cal fer una candidatura unitària de tots els partits que vulguin fundar un nou Estat. No valen excuses. L’enemic, Espanya, sabem que és molt més poderós que nosaltres. Si no hi ha candidatura unitària caldrà donar explicacions i explicar les conseqüències d’aquesta desunió a la primera ronda. No valdrà la simple desqualificació moral dels altres partits.

Ens estem jugant el gran projecte nacional que tenim i cal anar junts des del primer moment. Cal que els polítics sobiranistes es presentin al món junts. I la UE és la primera posada en escena internacional del nostre nou Estat. A sis mesos del referèndum per a la independència no podem permetre’ns el luxe de presentar-nos al món cadascú per la seva banda. Fer política és també gestionar el desacord, fins i tot el desacord dels polítics. Estic segura que els polítics que han decidit estar al capdavant del procés d’alliberament nacional faran política i formaran una llista conjunta a les eleccions europees.

Hi ha un altre factor en aquestes eleccions europees: són eleccions estatals i nosaltres no tenim estat, i només amb una llista conjunta ens presentarem a la UE en forma d’estat. Per tant, no s’hi valen excuses partidistes ni ideològiques. Fundar un estat de manera pacífica i democràtica té prou pes ideològic perquè tots els partits que volen la independència s’hi sumin. 

A més, la llista unitària per a la UE coincidirà en el temps amb les envestides d’Espanya contra el referèndum d’independència ja convocat pel 9 de novembre. Fins ara Espanya només ha dit que no el permetrà. La diplomàcia espanyola va treballant silenciosament pel món per avortar el procés de fundació del nostre Estat. Però aviat iniciaran altres accions que arribaran fins als límits que el món li permeti. Per tant, hem de mostrar-nos al món units. 

La llibertat es construeix solidàriament i solidàriament els partits sobiranistes han de construir una candidatura preestatal única a les eleccions europees.

Qui no vulgui presentar-se al món amb la dignitat d’un poble que vol ser lliure com a programa electoral que no vagi a aquesta candidatura pre-estatal unitària a les eleccions europees. 

I si no hi ha una altra manera de fer el referèndum per a la independència que convocant unes eleccions autonòmiques amb valor plebiscitari caldrà bastir també una única candidatura sobiranista a les eleccions autonòmiques.

La casuística històrica ens ha permès que el 2014 sigui l’any de la victòria dels catalans. L’any de la ruptura democràtica amb Espanya . I la llibertat, per la via pacífica i democràtica només s’assoleix amb la força de la unió del poble, dels governants i, fins i tot, dels partits polítics. Però el 2014 podria ser l’any de la capitulació. Millor dit, de la derrota. Perquè capitular vol dir negociar els termes de la rendició. I amb Espanya no es capitula. Espanya no ens deixarà negociar els termes de la rendició. 

El futur és nostre: victòria o capitulació, unitat o despropòsit. Llibertat o indignitat.

Donec Perficiam! Fins al final!

Feliç 2014, Catalunya!

6.281 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament