A la xarxa...

Carles Bonaventura
Carles Bonaventura
Associat a Reagrupament

Després de la manifestació del 10-J, alguns deien que els partits havien entès el missatge i que res no tornaria a ser igual. Doncs ja ho vau veure; van entendre tan bé el missatge  que gairebé l'endemà mateix van posar punt final, des de la mesa del Parlament, a tota possibilitat de sotmetre a referèndum la IP sobre la independència de Catalunya. Un cop més, els nostres polítics tornaven a posar de manifest que, quan han de triar, sempre es posen al costat de la legalitat espanyola.

9.011 lectures
La fi dels socioaddictes

M’explica un alcalde que enguany hi ha hagut un cert enrenou a l’hora d’organitzar la festa major del poble. Resulta que el cost de la festa és d’uns 65.000 euros, aproximadament. Fins ara tot ho pagava l’ajuntament, però enguany, a causa de la crisi, només n’ha posat 40.000, d’euros. I saben què ha passat: que la festa major s’ha organitzat igualment i amb les mateixes característiques. Els organitzadors han buscat patrocinadors, s’ha cobrat una petita entrada per determinats actes i s’ha optimitzat la utilització dels diners.

7.892 lectures
Visca l'Estat català! Mori l'Estat català!

Fa molts anys , quan encara en quedava algun de soca-rel, un vell àcrata del país (periodista per més senyes), conscient que calia alliberar-nos nacionalment, va confessar-me: "L'endemà de la proclamació de la independència, jo seria el primer a lluitar contra l'Estat català". Certament, l'expressió d'aquesta aparent contradicció feia honor a la seva ideologia, però, també, denotava el camí a seguir: que per damunt del món de les idees, fossin les que fossin, el primer que calia era alliberar-nos dels qui ens mantenen esclaus al seu jou. L'endemà, doncs, de la independència, tothom ja seria verament lliure per situar-se políticament allà on cregués més convenient per defensar les seves particulars opcions.

10.066 lectures
Primàries de parvulari

Aquests dies s'està parlant molt de la democràcia interna dels partits. Per una part, Solidaritat Catalana propugna confeccionar les llistes de forma assembleària. Diuen que han de sortir “des de baix”. A Madrid, la provincial del PSOE farà unes primàries per triar el candidat “oficial”. Aquests actes em recorden la gent que es perfuma per dissimular que no s'ha dutxat. Ja se sap, posats a fer pudor, que no sigui tan desagradable.

10.767 lectures
Puigcercós, Carretero i Laporta. Unitat? (I)

CiU, de la mà de Felip Puig, ha renunciat al sobiranisme en la propera legislatura, i torna al peix al cove, a manar i a l’estratègia de qui dia passa, any empeny. La responsabilitat del vot independentista en aquestes eleccions, doncs, és de Puigcercós, Carretero i Laporta. Tres persones molt diferents i amb graus de responsabilitat també molt diferenciats.

9.283 lectures
Nosaltres tampoc

Els catalans sovint acusem la resta d’Espanya  d’interferència en els nostres afers interns. I amb raó. Catalunya va fer un nou Estatut i tothom va córrer també a fer-ne un de nou. Es reclama un nou model de finançament, i tothom ens acusa d’insolidaris... I és que els autors de la Constitució espanyola van cometre un error colossal: oblidar que els països mediterranis som de naturalesa envejosa i xafardera.

8.576 lectures
Quan la unitat no fa la força

L'aparició sobtada de Solidaritat Catalana  per la Independència, resultat d'una iniciativa individual sense cap base associativa ni ideari previs, i decidida com a resposta al fracàs -previsible- de la petició de referèndums al Parlament de Catalunya dels senyors López Tena i Bertran, no ha fet altra cosa que augmentar la confusió i la incertesa sobre quines seran les possibles candidatures independentistes a les properes eleccions catalanes. I forma part del desconcert el fet que Joan Laporta, de la nit al dia, hagi canviat els plans i els socis preferents que havia anunciat en el seu moment. Si, a més, tenim en compte que hi ha una obsessiva -i jo crec que equivocada- demanada d'unitat urgent en l'independentisme que força decisions poc reflexives, la percepció de ser davant d'una més gran fragmentació, amagada amb crides poc sinceres a la integració, encara neguiteja més. És en aquest marc que voldria fer les següents consideracions.

11.592 lectures
Solidaritat o fagocitosi independentista?

L'episodi viscut aquest dijous  al vespre en un bar de l'Eixampla barceloní, on un grup d'independentistes convocats per l'incansable, ara reagrupat, Ramon Felipó, volien acomiadar l'estiu i brindar per la pàtria, va mostrar el fulll de ruta ocult de Solidaritat Catalana (SC) o, si més no, d'un dels seus impulsors, l'exconvergent i jurista López Tena, que hi va acudir acompanyat d'Emili Valdero -que s'ha apuntat al tema ràpidament per tractar de dirigir l'organització en comptes d'Uriel Beltran- i d'Anna Arqué, coneguda per la seva vinculació a la Coordinadora de les consultes, la gestora de la qual, per cert, ha desautoritzat ja d'entrada l'ús que SC n'hagi fet o en vulgui fer.

9.459 lectures
Ferran Pujol acompanyat d'un reagrupat durant la manifestació del 10-J

Reagrupament i, servidor com a cap visible, agafem el compromís que tots els diputats que s’obtinguin faran la declaració d’independència i, alhora, obrirem oficines on tothom serà rebut. Els nostres diputats estaran al servei de les persones, associacions, entitats i empreses que són de la circumscripció electoral de Tarragona. Copiem el model anglosaxó de participació i compromís amb el territori on es surt escollit. (...) Estic orgullós de l’equip que s’ha configurat a Reagrupament de Tarragona per poder oferir una opció seriosa, ètica i austera que obri les finestres de la política catalana i faci entrar nous aires al Parlament.

11.060 lectures
Salvador Cardús durant l'assemblea de Reagrupament

Més enllà del que es pretén vendre des de Madrid i des d'alguns mitjans, en l'ampli substrat social de la manifestació del 10-J subjau que Catalunya ha entès que tan sols recuperarà la seva posició capdavantera si aconsegueix la independència o una cosa que s'hi assembli molt. 

9.580 lectures

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament