A la xarxa...

Jordi Graupera
Jordi Graupera

Els anti-indepentistes amb poder volen acabar amb Mas, creuen que sense ell això s'enfonsa. És un error de càlcul comprensible. Quan t’has passat la vida folkloritzant la gent, fent-li creure que aquesta realitat és l’única possible, que aquest equilibri de poders --o desequilibri-- és l’únic possible, tan únicament possible que és inevitable, és normal pensar que el sacrifici ritual del líder de la colla –un fracàs estrepitós– serà un exemple terapèutic per a tothom.

6.662 lectures
Eugeni Casanova
Eugeni Casanova
Periodista

El gran èxit de la casta depredadora, extractiva, faraònica espanyola és parlar en nom dels olivaters de Jaén, dels esparters d'Almeria o dels jornalers extremenys, malgrat que ja no queden olivaters, esparters ni jornalers. Aquesta oligarquia d'arrels històriques necessita l'enemic català per a aglutinar els sentiments primaris de l'Espanya eterna i continuar fagocitant l'estat i devorant-ne els recursos.

5.844 lectures
Quim Torra
Quim Torra
Advocat i editor

Acostumava a dir que l’11 de setembre havia de ser la festa de l’abraçada, que sortíssim al carrer i ens abracéssim amb qualsevol català per celebrar que encara som aquí, que havíem resistit. Ara només ens demanen que ens donem les mans. Algun català pot negar-s’hi? Algun català pot quedar-se a casa escarxofat al sofà mentre el país bull? Via fora els adormits, que deien el 1714

6.276 lectures
Ferran Pujol i Benlloch
Ferran Pujol i Benlloch
Associat a Reagrupament

Va fer fortuna la frase d’origen comunista que “la religió és l’opi del poble”, tanmateix, com a recurs dialèctic hem anat canviant el subjecte amb els anys. Al principi de les retransmissions esportives de futbol dels dissabtes al vespre, el món de la cultura estava escandalitzat de la competència deslleial que significava l’emissió envers el cinema i el teatre: “El futbol és l’opi del poble” deien, per exemple.

8.560 lectures
Pere Torra
Pere Torra
Associat a Reagrupament

Els terrestres, a diferència dels elysians, no tenen drets perquè no són considerats ciutadans. No sé per què però aquesta llei -tot i que es presenta codificada en els sofisticats programes informàtics propis del segle XXII- la vaig trobar molt semblant a la Constitució espanyola, sobre la qual els catalans no hi tenim res a fer, talment com els terrestres del film.

6.330 lectures
Pere Cardús
Pere Cardús
Periodista

Si l'any passat la multitudinària manifestació 'Catalunya, nou estat d'Europa' va portar el president Mas a convocar eleccions avançades per definir el parlament que havia de preparar el camí de la consulta, no seria pas estrany que la Via Catalana cap a la Independència el portés a anunciar la data de la consulta, sigui quin sigui el format definitiu.

5.968 lectures
Eugeni Casanova
Eugeni Casanova
Periodista

França és el país decisiu de cara al dia D. La caverna espanyola, amb el consell de ministres al capdavant, dóna per descomptada la fraternitat entre jacobins i té fe que vetarà el reconeixement internacional de Catalunya, però la influència del monolingüe Rajoy a l'Elisi és nul·la.

7.175 lectures
Ramona Vergés
Ramona Vergés
Associada a Reagrupament

Quan posem dates al que ara en diem procés i parlem del 2014 per la consulta o del 2015 per no sé quines eleccions no pensem en el temps que podem aguantar. Si tenim majoria sobiranista al Parlament i el país està en risc d’asfíxia econòmica i cultural, doncs declarem la independència.

6.856 lectures
Pere Torra
Pere Torra
Associat a Reagrupament

Mas utilitza una enumeració de quatre adjectius per a qualificar l’aspiració catalana com a “legítima, pacífica, democràtica i majoritària”. M’han agradat especialment aquests adjectius, que, salvant totes les distàncies, s’acosten als del famós poema de Salvador Espriu al llibre El caminant i el mur , “Assaig de càntic en el temple”.

7.027 lectures
Joan Carretero / Foto: Jordi Borràs

Sempre recordaré un gran diàleg de House M.D. Un home entra al box d'urgències i li confessa al doctor coix, sagaç i malparit que s'ha enamorat d'una vaca. Una vaca frisona grassa, molsuda i bufona. House se'l mira sense condescendència i li respon sorneguer: "Fes l'amor i no un bistec! Que macu!...". Només un altre metge és capaç de posar la cara d'en House i la lucidesa de la resposta de la fabulosa escena. Es diu Joan Carretero i Grau i és, malgrat tot i molts, un tipus d'interès polític.

7.348 lectures

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament