Després de tota una vida de compromís amb la independència de Catalunya, costa que em distreguin d’aquest objectiu i també que m’alliçonin de com arribar-hi, però he après a respectar la diferència i em costa alhora a mi també, alliçonar aquells que pretenen arribar al mateix objectiu que jo, per altres vies.

Un dels darrers obstacles que hem de superar per assolir la independència de iure,  de facto  ja l'hem assolida, un cop derrotats els espanyols a les urnes, és acabar amb la darrera operació psicològica que intenten, desesperadament, portar a terme. És una operació més que coneguda, la qual cosa demostra que el seu arsenal de guerra bruta no l'han renovat, i que, en conseqüència, van curts de catàleg.

En qualsevol país normal, en aquests moments decisius com els que estem vivint a Catalunya, els partits polítics s'uneixen creant governs i partits de concentració i unitaris, per tal de defensar la nació, davant dels atacs externs. Però Catalunya sembla que no és un país normal.

Convergència s’esforça a esdevenir un nou projecte polític, un projecte que sigui hereu d’allò que va tenir de bo el pujolisme, però que alhora es desempallegui precisament d’aquest mateix estigma. No és senzilla l’empresa. 

De vegades em pregunto com pot ser que encara siguem vius, dempeus i plantant cara als nostres enemics. I no només això. A més a més, els derrotem. Però estem tan avesats a anar a la contra, que fins i tot quan guanyem, alguns, no entenen que hem guanyat i continuen parlant de desobediència, quan els que han de desobeir, ara, són els que han perdut, en el nostre cas són, naturalment, els espanyols.

La IX Assemblea Nacional de Reagrupament que s'ha fet aquest dissabte al CCCB, ha entregat el premi del IV Memorial Jordi Gomis i el guardó ha estat per Pere Torra amb l'article "Nosaltres" , publicat al Diari Gran el 4 de setembre de 2015. 

No podem esperar l’exercici d’un dret no reconegut sense una lluita prèvia. No existeix cap dret natural aliè a la història, a les guerres i a la lluita social. Cap poble, i tampoc el català, ha vist reconegut cap dels seus drets sense conflicte. 

En una societat que del valor del pacte i la negociació s'ha fet escarni dels catalans, dels jueus i de molts altres pobles, confonen la seva voluntat de pacte i diàleg amb un signe de debilitat, és una societat abocada al conflicte intern permanent i, en aquest moment, a les eleccions de juny. 

Tots els líders polítics independentistes diuen que sí. Tant és així que van signar una declaració d’inici de ruptura amb Espanya. En canvi, han renunciat a proclamar la independència aquesta legislatura

L'aparició del manifest Per un veritable procés de Normalització Lingüística a la Catalunya Independent , avalat per la signatura de filòlegs, lingüistes, docents, escriptors, traductors juristes i professionals d'àmbits afins, ha suscitat una veritable tempesta als mitjans de comunicació i en l'àmbit polític.