Avui es compleixen 40 anys de la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Montserrat. Entorn de la figura de Jordi Pujol es va estructurar un moviment polític que, en un intent d'ocupar l'espai ideològic del “centreesquerra”, va definir alguns objectius com “l'economia al servei del poble”, “l'alliberament nacional i de classe”, “els principis del socialisme de base” o “l'autogestió i el cooperativisme”.

Des de diumenge, un nou partit s'ha convertit en el líder polític de Catalunya. Mai ningú en aquest país no havia aconseguit gairebé 1,9 milions de vots en els darrers 30 anys. El resultat és excepcional, en un moment excepcional, aconseguit a pesar d'unes condicions excepcionals (excepcionalment miserables) i fa excepcionals les portes que obre.

"Fora de la legalitat ja no estem parlant de democràcia", acostuma a dir la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Doncs bé, ara tenen una bona oportunitat d'aplicar la normativa internacional i extraditar a l'Argentina la púrria franquista que els reclama la Interpol.

Diumenge, com tots els matins de diumenges electorals del món, votaré per la independència. Fa 300 anys que esperem aquest dia. Hem anat falcant etapes. Passant pantalles. I ara ve una de les més decisives: creuar el punt de no-retorn.

És molt probable que en l'actual context polític que vivim a Catalunya la jugada li surti malament, frustri les seves ambicions i passi de la seva actual condició de mascle beta a mascle omega i acabi sent menyspreat per tots, fins i tot pels seus.

Literalment tenim un vot. Jo escric aquestes ratlles havent-me imprès la papereta del 9N, via el web participa2014.cat. Conec també on he d’anar el dia 9N a votar. Ja no em cal saber res més. A les 9 en punt seré davant les portes del meu col·legi electoral amb el meu vot pel SíSí.

No podem permetre que la ignorància i la manca de consciència del valor de la cultura dels responsables de les més altes instàncies del govern d'Espanya erosionin impunement la dura tasca de tants músics, actors, ballarins, cineastes, escriptors i artistes plàstics.

A Espanya, avui, fer un donatiu a la Fundació Franco té com a premi una desgravació a l'Agència Tributària i els veterans de la División Azul -la 250. Einheit spanischer Freiwilliger, en el seu nom oficial a la Wehrmacht- ja tenen a disposició dels simpatitzants la loteria de Nadal. A Espanya es busquen encara els últims criminals de guerra nazis, sempre protegits i gaudint del sol de la costa andalusa.

El 9 de novembre vull votar Sí+Sí per poder votar la resta de la meva vida totes les vegades que el poble ho demanem.
Vull votar Sí+Sí per crear un Estat modern,eficient, democràtic i amb mecanismes de control del’acció política i ciutadana.
Vull votar Sí+Sí per acabar amb el “paga i calla” a què ens sotmet Espanya.

La ciutadania ja n'està ben tipa, dels discursos de bons i dolents, de dretes i esquerres... La música de “tot ho fem pel país”, “nosaltres som irrellevants, el que compta és l'objectiu”... Paraules, paraules, paraules.