Vint anys després de l’operació Garzón

Vint anys després de l’operació Garzón

Entre finals de juny i principis de juliol de 1992, els cossos i forces de seguretat de l’Estat, per ordre de l’Audiència Nacional, van detenir més d’una quarantena de ciutadans catalans vinculats al moviment independentista. Aquella operació va ser planificada i dirigida pel jutge Baltasar Garzón i pràcticament tots els detinguts vam denunciar haver estat víctimes de tortures quan estàvem incomunicats a Madrid, en aplicació de la legislació antiterrorista i a les mans de la Guàrdia Civil. Aquella ràtzia repressiva contra l’independentisme català va passar a la història amb el nom d’operació Garzón i hauria assolit els seus objectius si una gran part de la societat catalana no hagués reaccionat amb indignació contra unes detencions indiscriminades de ciutadans, que, a mesura que –alguns– érem posats en llibertat, fèiem públic als mitjans de comunicació que havíem estat torturats.

Cal destacar, sobretot ara, quan fa pocs mesos alguns “progressistes” espanyols van intentar convertir el jutge Garzón en una mena de màrtir de la democràcia i els dret humans a l’Estat, que aquest magistrat va fer cas omís de totes les nostres denúncies; al contrari, sabent que els maltractaments existien, va aprofitar-se d’unes declaracions obtingudes sota tortures per instruir la seva causa. Després d’un llarg periple judicial per diversos tribunals espanyols i sense haver aconseguit que les nostres denúncies prosperessin, una quinzena d’encausats vam arribar fins al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, que finalment va condemnar el Regne d’Espanya, l’any 2004 –14 anys després– per haver-se negat a investigar les denúncies per tortures.

Ara, vint anys després dels fets del 1992, ningú no dubta que aquell episodi repressor de l’Estat va ser una operació política dissenyada per assegurar l’espanyolitat dels Jocs de Barcelona, per silenciar i desmantellar l’independentisme més combatiu i per aturar, mitjançant la por i l’amenaça, tota reivindicació al carrer. Els aparells judicial, policial, polític i mediàtic de l’Estat havien pres bona nota dels milers de persones que s’havien mobilitzat a l’entorn de la campanya, per exemple, del “Freedom for Catalonia” i del munt de pancartes a favor de la llibertat de Catalunya i d’estelades que acompanyaven la flama olímpica al seu pas per moltes poblacions, de les xiulades als reis en la inauguració de l’estadi olímpic, etc. Espanya tenia clar que havia d’impedir que això es reproduís en el transcurs dels Jocs i que la premsa internacional se’n fes ressò.

Aquests dies han sorgit diverses iniciatives que tenen per objectiu recordar aquells fets. En citaré només dues: la presentació del documental Operació Garzón contra l’independentisme català, en què s’homenatja les persones que van ser represaliades l’any 1992. I, en segon lloc, el concert que el diari El Punt Avui vol celebrar el 29 de juliol, la mateixa data –i el mateix lema: “Catalunya vol viure en llibertat”– en què, vint anys abans, la premsa gironina va organitzar a la Devesa de Girona un altre concert contra l’operació Garzón i per la llibertat dels detinguts, al qual van assistir més de 15.000 persones.

Per cloure aquest article, tan sols vull fer meves les paraules amb què es justifica aquest concert organitzat per El Punt Avui : “No es tracta només de fer un acte commemoratiu, sinó de la voluntat de llançar un altre crit d’alerta a la ciutadania en un moment en què Catalunya, els Països Catalans, són víctimes d’una situació d’espoli fiscal, d’ofec econòmic i polític, de persecució lingüística...per part del govern de l’Estat espanyol que posa en perill el nostre futur com a poble”.

Carles Bonaventura i Cabanes

Independentista detingut l’any 1992 i ara membre de Reagrupament Independentista i regidor del grup de la CUP+RCat a l’Ajuntament de Girona

1.625 lectures | 13 vots - valoració 10 | 0 comentaris
Valoració: 10/10 (13 vots)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Es preveu que la Diada comptarà amb una de les mobilitzacions populars més grans de la història d'Europa. Després de l'11S, què cal fer?
 Cal esperar a veure què fa Espanya, que no tindrà més remei que fer una oferta com els britànics
 Cal fer la consulta del 9N encara que sigui sense garanties formals
 Cal que el Parlament de Catalunya faci un acte unilateral d'independència, potser després d'eleccions plebiscitàries
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament