Espanya, el gran forat negre

"Espanya és avui un monstruós apilament d’ineficiència i corrupció. Un immens forat negre"
Quim Torra
Quim Torra
Advocat i editor

Quan l’any 1905 Albert Einsten, des de Berna, va publicar la teoria de la relativitat, molts pocs s’adonaren de l’impacte brutal que tindria en la física i en el coneixement del fenomen del dèficit espanyol.

El control de les despeses i costos en l’Estat espanyol, vistos des de la perspectiva de la teoria de la relativitat, mostra una visió inquietant d’un estat que dia a dia ens sorprèn més, amb controls i retallades en continua evolució, balanços i comptes de resultats amb indicis de vida pròpia no humana i un misteriós comportament en el seu interior, on les coses no poden ser explicades amb el coneixement que tenim ni amb la normativa comptable oficial, ja que allí dins, ni la física ni les matemàtiques que coneixem no es compleixen.

Aquest és el fascinant atractiu d’Espanya, el gran forat negre: el fet de saber que les coses com les hem estudiat no funcionen seguint la nostra lògica ni tenen cap comportament lògic. Previsions de dèficit que no es compleixen; desenes d’entitats controladores que no controlen; milers de càrrecs que cobren sous notabilíssims per acabar essent absolutament irresponsables, i mil i una coses tan estranyes que és impossible esmentar-les totes.

Espanya convertida en el gran forat negre d’Europa. Qualsevol cosa que hi passi dins queda oculta per sempre per a algú que l’observi des de fora. Aquesta frontera, o teranyina, és tan densa, tan inexpugnable que cap auditor ni controller no hi ha penetrat mai. És l’última frontera. Planyo els pobres funcionaris europeus que hagin de supervisar res. Acabaran internats als sanatoris dels seus països.

Espanya és avui un monstruós apilament d’ineficiència i corrupció. Un immens forat negre, o, en un llenguatge més popular, un gegantí pou sense fons, que atrau, diabòlicament, el despilfarrament de recursos i acabarà amb la fallida i autoaniquilació.
I és que en els grans forats negres, la gravetat, l’atracció fatal per l’autodestrucció, s’imposa a totes les altres forces. En aquest pendent cap a l’abisme, tot és devorat, ningú no se’n podrà escapar.

Ara bé, la pregunta pertinent és: com ha arribat Espanya a aquest punt? 

No és fàcil perquè cal un esforç i constància considerables. Espanya, però, ha sabut prendre totes les decisions que calia per arribar a l’actual desfeta. Ni amb els ajuts de la Comunitat europea, ni amb l’espoli als Països Catalans, s’ha pogut apartar ni un mil·límetre de la força de gravetat del forat negre. I esclar, al final la mida del forat ha esdevingut tan colossal que ha erupcionat. 

I nosaltres, infeliços de nosaltres, som ben bé al mig del forat negre.

1.134 lectures | 7 vots - valoració 10 | 1 comentaris
Valoració: 10/10 (7 vots)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Comentaris (1)

Enterprise ha de fugir del forat negre.
Genial descripció d'una Espanya en total decadència. Aquesta gent superarà els declivis dels grans imperis de la història, el dels Hitites, l'Egipci, el romà, l'àrab, fins i tot es pot convertir en el nucli del forat negre, jo d'Europa practicaria "l'extermini" espanyol de gestió, gairebé com han fet amb els italians.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Es preveu que la Diada comptarà amb una de les mobilitzacions populars més grans de la història d'Europa. Després de l'11S, què cal fer?
 Cal esperar a veure què fa Espanya, que no tindrà més remei que fer una oferta com els britànics
 Cal fer la consulta del 9N encara que sigui sense garanties formals
 Cal que el Parlament de Catalunya faci un acte unilateral d'independència, potser després d'eleccions plebiscitàries
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament