Els homes de negre

Marc Viñolas
Marc Viñolas
Associat a Reagrupament

- Quins homes de negre?

- Carai! Aquests que, segons el senyor ministre, no corrien per aquí, però que han baixat d’Europa amb les tisoretes per fer manualitats amb Espanya.

- Potser sí que els hem vist per aquí… però i per què els busca?

- És que com que aquí a Catalunya tenim un president que parla millor l’anglès que el president espanyol, hem pensat que potser ens hi podríem entendre, abans no vagin passant cap a Madrid.

- I doncs. què els voleu proposar?

- Miri, nosaltres som uns catalans que ens hem estat mirant el mapa d’Europa i hi hem vist cosetes que ens han agradat molt. Hi hem vist uns estats prou macos, d’unes mides raonables, no dels mes grans “of course” ni dels més petitets, dels que hi viuen diguem que entre 5 i 10 milions de persones, més gent no ens cal que estaríem molt apretats. També ens ha agradat molt perquè són estats que no surten massa a la premsa ni fan escarafalls, que fan la seva i no emprenyen gaire. Sap què passa? Que l’espectacle no ens agrada massa, ens estimem més anar tirant sense fer massa fresa. Últimament  no sap el que ens representa sortir a la premsa internacional dia sí i dia també. A nosaltres ens agrada anar per feina i, casualitats de la vida, que aquests estats que ens hem mirat a Europa gairebé tothom treballa i això és bonic, bonic i català. No es pensi que no som pas gent confiada i de fet ens ho hem mirat i remirat, i quan hem anat una mica més a fons ens hem adonat que aquesta gent de la que li parlo també estan endeutats, diguem un 50% o un 60% del que produeixen cada any més o menys. Això ens tranquil·litza perquè nosaltres també tenim algun deute. Hem trobat, però, que són bons pagadors, això està clar, perquè els bancs i la gent els deixen calers per invertir a un interès molt raonable, i ens hem dit: vinga tu, que nosaltres també som dels que sempre paguem.

- Escolti, escolti,  de qui m’està parlant?

- Sí, miri, li parlo d’Àustria, de Dinamarca, de Suècia, de Finlàndia o de Bèlgica.

- Però aquesta gent no estan en venda! Els senyors de negre venen a liquidar, no a vendre.

- Ho sabem, ho sabem, però potser als senyors els podria interessar la nostra proposta.

- Depèn. Expliqui, expliqui,

- Nosaltres, els catalans, volem fer-nos càrrec d’una part del problema espanyol, però per a fer-ho necessitem una mica de llibertat, vaja que necessitem un Estat. El que els proposem ja ha funcionat en altres ocasions. Fixi’s a Europa, només cal veure els magnífics resultats que han tingut i tenen països com el nostre però amb un Estat al darrere; mides semblants, PIB superior a la mitjana europea, una població similar, una iniciativa privada forta, una taxa d’atur molt baixa i un deute i una prima de risc raonables. Li torno a dir Àustria, Noruega, Dinamarca, Bèlgica, Finlàndia. Nosaltres volem comprar un Estat com qualsevol d’aquests. Són gent que estiren del carro com ens agradaria a nosaltres i no que  s’hi espatarren al damunt.

- I ja ho veuen clar tot això? I quants amics que diu que són?

- I tant, miri en aquest moment jo i els meus amics, els que mirem el mapa d’Europa i volem sortir a comprar el nostre Estat, ja som més del 50% de  la població, de la resta només el 20% no els agrada la idea –de moment– i la resta què li haig de dir… Bé, la resta és que no contesta mai al telèfon quan els truquem per preguntar.

-Escolti, però vol dir que amb vostès farien un bon tracte?

- I tant! Un dels millors tractes que es pugui imaginar, no veu que tenim tantes ganes de tenir un Estat que som un comprador nefast, o miri-ho al revés, som una oportunitat d’or per a un bon venedor, ens en morim de ganes. Miri, en aquests moments, si vostè es mira Espanya tota una com un negoci, a vostè per comprar-la li haurien de pagar. Pagar ha sentit bé, pagar a vostè, al menys 140.000 milions d’euros cada any, que és exactament els calers que el negoci perd últimament. Doncs miri, nosaltres ens volem fer càrrec gairebé d’un 20% de tot aquest fiasco sense que ens paguin res; al contrari, els començarem a pagar alguna coseta en agraïment a tot el que ens han ajudat fins ara. Què li sembla?

- Sí, però ja li he dit que els senyors de negre vénen a retallar, no a comprar, i menys Espanya.

- Ho sabem! Però sap què passa? Que els espanyols són molt llestos, i faran amb els homes de negre el mateix que han fet amb nosaltres els catalans. Mai de la vida es vendran Espanya, ni un trosset, ni per pagar deutes; però com que aquests espanyols malversen tant, sempre acaba pagant el soci, nosaltres els catalans som i hem estat un soci intern forçós i forçat per 300 anys, i ara els senyors de negre són els socis externs, fins fa un anyet més o menys, socis voluntaris però ara forçosos, sota l’amenaça espanyola de si ‘Cae España cae Europa’.

- Escolti, que aquests senyors alguns són alemanys, i saben molt bé el que vol dir reconstruir un Estat, guanyar-se un Estat, ells ho han fet dues vegades en els darrers 70 anys. Estan  disposats a treballar de franc pel seu nou Estat i disposats a fer tots els sacrificis que això comporta?

- Ho estem.

- Doncs passi al cafè que ara els avisarem que baixin.

- Mr. Black?

- Yes?

- Can you go down to the reception?

- Why? Is important?

- Yes Sir. Probably we found the solution to Spanish problem.

1.369 lectures | 16 vots - valoració 8.56 | 5 comentaris
  • Actualment 8.56 de 10 Estrelles.
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
Valoració: 8.56/10 (16 vots)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Comentaris (5)

Pel Joan
Perdona JOan,
Crear ocupació depen en gran mesura d'Espanya. Crear ocupació depen de que hi hagi crèdit pels emprenedors, a Catalunya hi ha emprenedors però no hi ha crèdit perque el 100% del que ens deixa europa s'ho queda l adminitració de l'Estat.
Una catalunya independent no serà meravellosa o sí, el que busquem amn la independencia es la possibilitat que amb la dependencia ni tan sols existeix.
Jo no veig el victimisme per enlloc, la victima és aquell que rep els cops i no fa res, un independentista actiu, es un lluitador no una víctima!
Victimisme
Si Catalunya fos un estat, tots viuríem al país de les meravelles?, Mentre arriba aquest moment podria Catalunya crear ocupació i començar a viure les classes humils una mica millor. Crear ocupació no depèn d'Espanya
Un dia negre per Catalunya
Ahir va ser un dia negre per Catalunya, el rescat financer es el final de l autonomia i el mes trist és que aquesta traició l'han perpetrada els mal dits nacionalistes de CIU. Espero que molta gent llegeixi les paraules del Dr Carretero, que epr mi on diuen el govern d ela generaltat i diu CIU agenolla Catalunya ... terrible.
polit
treure politics i gent de carres com diputacio, congres, enbaixades, consell comarcal,etc.
partidos politicos
ESTAMOS TAN ABURRIDOS DE LOS PARTIDOS QUE NO NOS FIAMOS DE NINGUNO TANTO EN REGIMEN DE PARTIDO COMO EN EL PERSONAL DE LOS POLITICOS TODOS QUIEREN LA POLTRONA Y DESPUES SI TE VEO NO ME ACUERDO VOTARE EL PARTIDO QUE SUS COMPONENTES SE REBAJEN LA MITAD DE SU SUELDO ENTONCES EMPESARAN A SER CREIBLES LO DEMAS TODO BLA BLA.....

Total 5 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Es preveu que la Diada comptarà amb una de les mobilitzacions populars més grans de la història d'Europa. Després de l'11S, què cal fer?
 Cal esperar a veure què fa Espanya, que no tindrà més remei que fer una oferta com els britànics
 Cal fer la consulta del 9N encara que sigui sense garanties formals
 Cal que el Parlament de Catalunya faci un acte unilateral d'independència, potser després d'eleccions plebiscitàries
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament