Crisis, valors i orgull

Ferran Pujol i Benlloch
Ferran Pujol i Benlloch
Associat a Reagrupament

Quan una societat entra en crisi econòmica, aquesta acaba desembocant en una relaxació de l’escala de valors (tot és permès) i en una manca d’auto-estima . Això vol dir que per combatre una crisi econòmica també hem de sobreposar-nos amb fermesa a preuar una escala de valors pròpia i a recuperar i enfortir la nostra condició de país.

En la crisi econòmica hi han jugat diferents factors que han coincidit tots en un moment zero. Una de les causes (generals) que son comunes en les societats que tenen més agreujada la crisi ha estat la fallida de la administració pública, és a dir, el convenciment del mercats que aquells estats no podran fer front als deutes, per tant tot el seu paper circulant pel sistema financer quedar reduït a tendència zero.

L’endeutament públic ha estat per mala gestió però provocada, aquesta, per la pressió que els ciutadans (i darrers responsable de la nostra administració pública) hem fet en quan a exigències i en deixadesa general sobre el que estava passant.

Els ciutadans d’aquests països tenen una manca de maduresa política que els ha fet pensar que la política era aliena a ells: han estat laxos amb les corrupcions, excessivament manipulables per la comunicació política (inclosa la periodística) i evitant tota reflexió alhora de votar.

Per posar un exemple: un assalariat creu que cada mes ha guanyat el que ingressa al compte. No ha pres consciència que l’estat cobra la seva nòmina abans i li sostreu la quantitat que li dóna la gana, i aquesta autoritat li ha donat el ciutadà incapaç d’imposar-se i dir: l’administració està al meu servei i el poder li dono jo. Per tant jo cobro el que em toca i decidim quin mínim és necessari per contribuir i per a fer què.

I aquesta és la qüestió: si l’Estat ha de fer el que tot home (genèric) està obligat a autogarantir-se i garantir a la seva família, per això de petits hem d’estudiar, hem de treballar, fer-ho el millor possible, etc. Si a més hem de fer-ho extensible a tothom que no ha estat capaç i a sobre hem de repartir el “luxe” per no crear enveges, insatisfaccions i diferències, el resultat ja elñ sabem: catacrock!

Potser és hora de veure quines prestacions són les que per responsabilitat social dels seus individus hem de procurar-nos nosaltres mateixos (ja estudiarem com fer que hom sigui capaç d’aconseguir els mínims per si mateix). Al mateix temps hem de fer una llista de serveis realment bàsics que els individus els “cedim” a l’administració pública pel bé general i un altre amb serveis que ens donaran un plus de benestar quan siguem una economia productiva i per tant generadora de superàvit.

En definitiva, es tractaria de limitar el poder d’allò públic per si es tornen a produir errors aquests siguin també limitats.

Això vol dir tenir una escala de valors on la honradesa, la tenacitat i l’èxit individual siguin considerats bàsics. Cal que hom es conscienciï que el seu vot ha de ser reflexionat i que no pertany a ningú.

I per últim, això vol dir tenir una estimació al país important, ja que el país és la síntesi de qui ens reconeixem com a veïns, familiars, amics; membres d’una cultura, d’una història i d’una manera de fer present i futur. Patriotisme.

Per això els anhels de llibertat de Catalunya van lligats a una il·lusió de construir un futur d’acord amb la nostra manera d’entendre el món i el nostre encaix. Ser lliures per decidir vol dir ser lliures d’assumir la pròpia responsabilitat.

El nostre actual govern ha de ser digne d’aquesta voluntat, si consideren que al seu electorat no li agrada, a aquestes alçades, el tacticisme partidista, que els van votar perquè els van considerar més vàlids per gestionar eficaçment la voluntat de la manifestació del 10-J i sumem les voluntats d’ERC i altres forces com RCat, el resultat és que la majoria dels catalans volem respostes a les agressions, volem actes de dignitat i fermesa, volem alçar-nos i caminar cap a un futur lliure.

1.195 lectures | 5 vots - valoració 10 | 0 comentaris
Valoració: 10/10 (5 vots)

Gràcies per la teva valoració!

Ja havies valorat aquesta pàgina, només pots valorar una vegada!

La teva valoració ha canviat, gràcies per contribuir!

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Es preveu que la Diada comptarà amb una de les mobilitzacions populars més grans de la història d'Europa. Després de l'11S, què cal fer?
 Cal esperar a veure què fa Espanya, que no tindrà més remei que fer una oferta com els britànics
 Cal fer la consulta del 9N encara que sigui sense garanties formals
 Cal que el Parlament de Catalunya faci un acte unilateral d'independència, potser després d'eleccions plebiscitàries
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament