La República de Catalunya tindrà les seves forces d’autodefensa. Això és una obvietat que no cal ni dubtar-ne. En primer lloc, perquè serà una exigència de la comunitat internacional. No podem esperar cap mena de suport internacional, si no estem disposats a aportar la nostra part en la interdependència dels nostres veïns i aliats.

Per primera vegada en els darrers tres-cents anys, d’aquí a quatre mesos tindrem l’oportunitat de decidir si volem continuar sent una «Comunitat Autònoma Comú» o un «Estat Sobirà». I cal ser conscients que només depèn dels catalans i catalanes, i de la nostra capacitat i determinació per mantenir-nos ferms en tot el que ens uneix i, amb el cor calent, però el cap fred (encara que sigui per una vegada) posar la llibertat de Catalunya per davant de tot.

Nosaltres, tots, absolutament tots, que no ens han pagat un ral per ensenyar-nos la llengua pròpia, comuna, vehicular, la de tots. Hem suplert tot el que no ha fet l’Estat. I un dia es demostrarà científicament que els catalans ens vam inventar el món virtual per esmenar el que no ens dóna la realitat. Quant val tot això?

En un dels últims plens de l’Ajuntament de Girona, un dels consistoris que precisament tenen fama d’independentistes, vaig fer una sèrie de preguntes en matèria lingüística. Res de l’altre món, coses bastant elementals. Per exemple, que les plaques dels guals siguin totes en català.

S'ha produït una caiguda dramàtica del pes de la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya els darrers cinc anys, passant del 18,4% al 2009; a l’11,3% al 2014. A l’Arc Mediterrani, el volum d’inversió en infraestructures ha registrat un descens del 44% entre 2004 i 2014, molt superior a la mitjana de comunitats autònomes. En relació al trànsit de mercaderies i de passatgers, la inversió de l’estat espanyol en carreteres i ferrocarril a Catalunya és insuficient.

"Som a la legislatura del dret a decidir i anem cap a una nova legislatura: la de la independència i la construcció d’un nou estat", afirma Rut Carandell, vicepresidenta de Reagrupament.

Podeu descarregar-vos aquí La Veu num. 38 corresponent als mesos de juliol i agost:

Tal dia com avui, vint de juliol de 1810, divendres i dia de mercat a Santa Fé de Bogota (capital del virregnat de Nova Granada), els ciutadans d'aquesta vila, enravenats per la negativa d'un comerciant espanyol a prestar un gerro als criolls per a una recepció, es van revoltar contra la autoritat colonial espanyola.

Imma Bellafont és la cap de llista de Reagrupament a les eleccions municipals de Vic. Bellafont, reconeguda empresària de l'àmbit cultural, va regentar durant més de 30 anys la popular llibreria 'La Tralla' de Vic, símbol inequívoc de la cultura literària catalana a la Catalunya Central. 

Coll mateix esmenta el precedent de la cèlebre obra de Truman Capote, que té, com a títol complet, A sang freda: veritable relació d'un assassinat múltiple i les seves conseqüències  (en català, en tenim una magnífica traducció a càrrec de l'enyorat Avel·lí Artís-Gener), un relat també basat en fets reals amb el mateix nombre de víctimes i d'assassins, que també comparteix l'ambient rural i isolat.

Una notícia sobre vint quilos d'or abandonats dins d'una maleta en un tren al sud de París esdevé el material sobre el qual Oriol Ponsatí-Murlà ha bastit el seu debut literari. Amb aquesta curiosa obra, un text breu i juganer molt ben construït, el director d'Edicions de la Ela geminada va guanyar el XXXIII Premi de novel·la curta Just M. Casero.