Ja tenim la Veu de març, el butlletí de Reagrupament, amb els articles dels nostres col·laboradors. Nota: Tots han estat escrits abans de l'empresonament dels nous hostatges polítics i de la detenció a Alemanya del President legítim, Carles Puigdemont. 

Bona lectura!

El President de Reagrupament, Josep Sort, és un dels convidats de la xerrada-debat que es farà demà divendres a Barcelona i que porta per títol "Pot Catalunya per si sola aconseguir la independència? O és qüestió de tots?".

Les negociacions per fer govern, per triar President, l'article 155, les agressions de l'estat espanyol a la llengua i a l'escola catalana... Tot això i molt més ho trobareu en aquesta nova edició de la Veu del mes de febrer.

Bona lectura! (I molta paciència...)

Després de les desafortunades declaracions en una entrevista a la Vanguardia de la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, en les que afirma estar disposada a acatar la legalitat espanyola i que ha tornat a fer extensives en la declaració davant del jutge Llarena afirmant que la declaració d’independència del 27 d’octubre va ser simbòlica 

A vegades, posar-me a escriure un article per La Veu , se’m fa una mica difícil. Normalment  (millor dit) principalment, m’ocupo de mostrar aspectes de la política local i de temes socials o mediambientals de la meva ciutat o del meu ajuntament. De coses per a explicar sempre n’hi ha, i crec que són molt interessants. Però us demano que us poseu en la meva pell.

Qui jutja els jutges? Són la llei i l’ordre i, com més gran és el seu poder, com més alt pugen a l’escala de la judicatura, més immunes es troben. Però els fets són els que són. Un poder governamental els indica cap on han d’anar les lleis i com aplicar-les, i un poder IBEX-35 els recolza en les seves decisions. 

Aquest dissabte, la Junta Directiva Nacional de Reagrupament, ens hem reunit a Vic, ciutat en plena Festa Major. A primera hora, hem tingut la visita de la batllessa Anna Erra , amb la qual hem intercanviat opinions i sobretot, li hem fet arribar tot el nostre suport com a càrrec polític assetjat pel govern espanyol. 

Que malgrat els seus discursos de pinxo, amenaçants, assetjadors, provocadors, de kinki, els espanyols estan acollonits i tenen una por brutal perquè saben que perdran Catalunya l'1 d'octubre, és tota una evidència.

I la prova la tenim en els casos innombrables de cessions que estan fent per evitar l'inevitable.

És interessant acostar-se al darrer llibre de Naomi Klein no tan sols per l’acreditada capacitat analítica i explicativa de l’autora, sinó perquè, ja des del títol, aquesta obra s’adreça explícitament a fomentar la construcció d’una alternativa creïble per a la societat del segle XXI. Efectivament, no n’hi ha prou amb dir no com expressa el títol del llibre, que té un subtítol ben explícit: “Contra les noves polítiques del xoc i a favor del món que necessitem”.

Ara fa cinc anys el periodista Martí Anglada va publicar un llibre molt interessant sobre els processos que van portar a la constitució de quatre nous estats a Europa a finals dels 80 i començaments dels anys 90. Se centrava en Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia, que van esdevenir repúbliques independents en els convulsos moments d'esfondrament del bloc comunista.