BENVINGUTS A REAGRUPAMENT.CAT
No puc començar millor aquesta editorial que amb la notícia que el delegat del Govern a França, el mític Martí Anglada, ha estat convidat formalment a assistir als actes de la Festa del 14 de juliol per part del govern francès. Una nova fita en el procés d'internacionalització de la causa catalana, que ha de comptar amb França com un actor clau.
Però aquesta internacionalització anirà en paral·lel a l'evolució del procés intern de reforçament de l'independentisme a la societat catalana. I en aquest sentit, les darreres setmanes han de ser de summa importància. El desvetllament de la pregunta i de la data, així com de la Llei del Referèndum d'Autodeterminació, han tingut un efecte propagador del suport a la Independència. Totes les enquestes assenyalen una victòria aclaparadora d'aquesta opció davant d'un espanyolisme que apareix clarament dividit entre els votants del No, als quals, si més no, se'ls ha de reconèixer el seu tarannà demòcrata, i els que, amb el govern espanyol al capdavant, no pensen participar en la votació, exhibint d'aquesta manera un total manca de qualitat democràtica, que considera Catalunya i els catalans com una veritable realitat subalterna, subordinada, incapaç d'autogovernar-se i a la qual no li donen marge per triar el seu futur polític. Un supremacisme antidemocràtic, en definitiva.
A ningú el sorprendrà que els espanyols que neguen a Catalunya la capacitat d'autogovernar-se se sentiran contrets a obeir la legislació emanda del Parlament de Catalunya. No obeiran ni reconeixeran ni la Llei del Referèndum, ni per descomptat la Llei de la Transitorietat jurídica que s'aprovarà en unes setmanes. Molts d'aquests espanyols es moren per donar suport a nacions en lluita arreu del món, o a sectors de l'oposició a règims en crisi, que munten simulacres de referèndums o consultes populars, però que, quan arriba al cas català, llavors es tanquen en banda.
Sí, Carles Puigdemont i Casamajó, 130è president de la Generalitat de Catalunya, nascut a Amer el 1962, exalcalde de Girona, serà el president que ens durà a la llibertat. Encara recordo el Consell Nacional de Convergència que es va fer el dissabte 9 de gener de 2016 a Bellaterra, on va ser el protagonista inesperat, ja que l'endemà seria proclamat president, en lloc de n'Artur Mas, vetat per la CUP.
Seria suïcida pensar que la celebració de l'1-O es farà sense riscos. Catalunya està plantejant un xoc de legalitats a l'estat . Catalunya diu al món que és una Nació i que té dret a decidir. I l'estat considera que Catalunya és una comunitat autònoma, a la qual l´ estat espanyol, ha cedit unes engrunes de poder, que ja li semblen excessives i que està disposat a reduir o fer desaparèixer tan aviat com pugui.
L'analista de defensa i un dels coautors del llibre "Política de Defensa i Estat Propi", David Bajona, serà el protagonista de l'acte organitzat per Reagrupament i que tractarà sobre els reptes de la seguretat nacional de la Catalunya independent.
La Veu, el butlletí mensual de Reagrupament, arriba ja al número 69 en aquest mes de juliol. Com cada any, farem una paradeta durant el mes d'agost i tornarem al setembre amb més força que mai per encarar la recta final fins a la nostra independència.
Bona lectura i bones vacances!
Reagrupament Independentista (RCAT), en reunió de la seva Junta Directiva Nacional , encapçalada pel seu President, Josep Sort , davant les circumstàncies que s'han esdevingut en els darrers dies, amb els canvis en el Consell Executiu i el procés envers la celebració del referèndum d'autodeterminació vinculant sobre la Independència de Catalunya , fixat per al dia 1 d'octubre, vol fer públiques les següents consideracions:
El President d'Òmnium Cultural a l'Hospitalet i ex rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Josep Ferrer i Llop, farà una xerrada titulada "Congrés Catalunya i futur: la República Catalana com un referent del s.XXI en l'àrea mediterrània.
L'Assemblea de Reagrupament del Barcelonès ha nomenat al barceloní Ferran Garreta com a nou coordinador de la vegueria del Barcelonès. Garreta substitueix en el càrrec a Carles Bosch, que per motius professionals, no pot continuar amb la tasca.
Associat a Reagrupament i regidor a l'Ajuntament de Vic
Avui no parlaré del que fem a l'Ajuntament de Vic, parlaré del que han fet i del que fan, a Osona, alguns homes i dones influents, per a aconseguir que la nostra nació esdevingui, al més aviat possible, un estat independent. Primer citaré als polítics en actiu i després mencionaré altres personatges històrics, que, sense ells, estic segur que la realitat actual, seria sensiblement diferent.
Associada a Reagrupament
Dues paraules ambigües que intenten determinar les situacions de les diferents ideologies existents en el nostre mapa polític actual.
Hi havia un temps,en l’època de la transició, en què, després de tants anys de dictadura feixista, i amb els partits polítics en la clandestinitat,les posicions a les bandes extremes eren més marcades.
Aquest dissabte, la Junta Directiva Nacional de Reagrupament, ens hem reunit a Vic, ciutat en plena Festa Major. A primera hora, hem tingut la visita de la batllessa Anna Erra , amb la qual hem intercanviat opinions i sobretot, li hem fet arribar tot el nostre suport com a càrrec polític assetjat pel govern espanyol.
Que malgrat els seus discursos de pinxo, amenaçants, assetjadors, provocadors, de kinki, els espanyols estan acollonits i tenen una por brutal perquè saben que perdran Catalunya l'1 d'octubre, és tota una evidència.
I la prova la tenim en els casos innombrables de cessions que estan fent per evitar l'inevitable.
Encara que no està tenint la repercussió que mereixeria, enguany es commemora el centenari del naixement de Josep Palau i Fabre (1917-2008). Un dels seus primers fruits és la reedició per part de Proa, en un sol volum, de dos llibres de narracions (Contes despullats i La tesi doctoral del diable), publicats inicialment pels mítics i enyorats Llibres del Mall el 1983 i el 1984.
Gairebé cent anys després de la Gramàtica de Pompeu Fabra, assumida com a oficial per l’Institut d’Estudis Catalans, la nostra acadèmia ha publicat fa poc una nova gramàtica de la llengua catalana (en aquest país, per a coses tan essencials, sembla que anem de segle en segle). La nova gramàtica és una obra molt diferent de la de 1918, que era molt breu i succinta, i deixava moltes coses a l’aire.
