Amb el fracàs de l’operació Spanair ha fracassat la última temptativa que els empresaris catalanistes autonomistes teníem per continuar tenint arguments de pes per defensar el seu discurs d’encaix amb Espanya. Tots sabem que l’estratègia no era reforçar el país, sinó que era una de tantes “operacions” que han fet els empresaris catalanistes per continuar mantenint l’engany al poble català.

“Gran” Congrés el del PP, els mitjans de comunicació així ho destaquen; “el PP reivindica la nació única espanyola per sortir de la crisi”. “La unitat d’Espanya és irrenunciable", diu Rajoy;  la Camacho, "el PP és la garantia contra l'independentisme”; la Cospedal, "el PP és tan espanyol com català”. Finalment el “far” de les Espanyes ràncies, Aznar: “l’únic camí és el de la unitat espanyola”.

La normalització encara és lluny, i caldrà que, principalment, siguin els mateixos catalanoparlants que continuïn amb la guàrdia ben alta. Tanmateix, com passa en altres àmbits, queda clar, veient els aspectes negatius de la normalització, com la justícia o la legislació que afavoreix l'espanyol, que el principal problema que té la llengua catalana té un nom: Espanya.

La competència transferida excloïa, però, les vies, el material mòbil i rodant, les catenàries i les estacions, és a dir, que la transferència no era ni tan sols descentralització administrativa, era purament una burla, un cove sense peix i la consagració de la intangibilitat de Renfe i Adif com a gestors. 

El president de la Generalitat, Artur Mas, ja ha renunciat a "tenir les claus de la caixa" i que sigui la Generalitat la que recapti tots els impostos que es paguen a Catalunya, com es produeix en el sistema de concert econòmic. La reivindicació de Mas amb el "pacte fiscal" ja no és un nou sistema, sinó simplement un import concret. I, lamentablement, un import molt inferior a les xifres en què habitualment s'ha quantificat el dèficit fiscal (17.000 milions segons l'estimació del departament dirigit per Andreu Mas-Colell o 22.000 milions segons alguns estudis).

Com gairebé sempre, és molt més que un debat sobre llengua, sobre la nomenclatura d'estacions o llibres de text. Els letons tenen por de la desaparició de la seva llengua i els russòfons parlen de discriminacions. Dissabte, Letònia ha celebrat un polèmic referèndum, els promotors del qual pretenien convertir el rus, llengua que consideren materna gairebé el 40% dels habitants, en idioma oficial d'aquesta república bàltica exsoviètica i avui membre de la Unió Europea, però el 81% dels letons que han votat s'hi han mostrat contraris.

El butlletí de Reagrupament Independentista, La Veu, arriba al primer any d'existència amb el número 12 d'aquest mes de febrer. El número conté com a article més destacat un text de Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis que explica que el fracàs d'Spanair "ha estat l’última gran enredada d’Espanya a la burgesia catalana autonomista, i que aquesta fallida s’hagi fet durant un govern de Convergència explica molt bé que el projecte de CiU d’encaix amb Espanya penja d’un fil."

El regidor de RCat en el grup de la CUP a l’Ajuntament de Girona, Carles Bonaventura, afirma que fer grans proclames independentistes el cap de setmana i pactar el dia a dia amb la senyora Veray, del PP, resta tota credibilitat a l’alcalde. Bonaventura també diu que no es pot separar el model socioeconòmic de la situació política. Les retallades que el govern de la Generalitat aplica als ciutadans catalans tenen el seu origen en una situació econòmica insostenible producte de l’espoli fiscal espanyol. CiU, en lloc d’enfrontar-se amb l’Estat perquè tots els diners dels catalans es quedin a Catalunya, pacta amb el PP a costa de castigar el seu propi poble.

Aquesta setmana, Francesc Mortés escrivia en aquest web que "la figura del Jordi Pujol president està tan magnificada per les capsetes de ressonància de la nostra esquifida autonomia que a molts els ha passat per alt la magnitud del seu fracàs personal. Aquell que passava per ser un gran estadista i que aparentava conèixer el país com si l'hagués parit, ara ha hagut de reconèixer que el seu projecte autonomista d'encaix amb Espanya era inviable i, per tant, inútil. Una quimera. Una pèrdua de temps. Una idiotesa." Hi ha hagut diverses opinions discrepants que han defensat Pujol. Per això us demanem "Com valoreu que Jordi Pujol faci ara declaracions afins a l'independentisme?"

Aquesta setmana s'ha sabut que Espanya  tem que el procés d'independència d'Escòcia faci créixer l'independentisme a Catalunya i el País Basc, segons la informació del diari britànic The Independent  d'aquest dilluns que publicava que Espanya vetaria l'ingrés d'una Escòcia independent a la UE per l'impacte a Catalunya i Euskadi . Així mateix, el líder de CiU a Madrid, Josep A. Duran i Lleida, s'ha sumat a aquest temor i ha negat que, en realitat, l'SNP d'Alex Salmond vulgui la independència. Us demanem si creieu que el procés d'independència d'Escòcia pot tenir efectes sobre Catalunya.