Ara quaranta anys després en plena regressió democràtica de l’Estat espanyol sembla que s’hagi emprès un viatge en el temps fins al darrers dies de 1973. Salvant les distàncies hi ha certs paral·lelismes i semblances inquietants. Són ara, en part, els cadells dels franquistes de llavors els que detenen el poder. Vegem-ho sinó en els noms i l’historial de molts dels líders de l’actual dreta política i econòmica el parentiu i/o les relacions amb alguns dels capitostos del règim franquista. Malgrat tot, això no seria el més preocupant sinó fos perquè les seves formes d’actuació política cada vegada s’allunyen més de les maneres democràtiques homologables amb Europa; cosa que ens retrotreu als temps foscos del tardofranquisme.

Fa quaranta anys, des del règim, es volia permetre la participació ciutadana, una elemental i controlada forma de “democràcia”, supeditada al sotmetiment als principis inalterables del Movimiento. Ara qualsevol canvi polític que es pretengui ha d’estar sotmès als principis inalterables de la Constitució. Després de 40 anys sembla que no hàgim arribat gaire lluny; tant llavors com ara qualsevol modificació legal o qualsevol intent d’ampliar o tant sols adequar les llibertats democràtiques provoca que es tregui “El Sant Crist gros”; abans en forma de Movimiento i ara de Constitució, sempre inalterables!

A hores d’ara és preocupant “la frescor” amb que es manifesten alguns dels “supervivents” dels temps del franquisme, tant els que ja fa anys que estan retirats de la vida pública, com els que llavors eren lo suficientment joves perquè encara tinguin un cert poder i influència. També preocupen les formes i actuacions d’algun dels actuals dirigents del govern espanyol i altres càrrecs menys importants, com és el cas de la delegada del Govern a Catalunya. Formes que permeten que “es comparteixi acte o brindis” tant amb coneguts personatges i/o organitzacions de la dreta no democràtica com, donat el cas, amb els partits antisobiranistes oposats al procés català; tal i com va succeir el passat dia 6 de desembre a Barcelona amb motiu de la celebració del dia de la Constitució.

A principis de 2010, ara fa uns quatre anys, Reagrupament va redactar un projecte de Constitució de Catalunya que, amb l'ajut de juristes experts, reivindicava la rica tradició constitucional de Catalunya -una tradició que només ens va poder ser presa per la força de les armes el 1714- introduint-hi les necessàries adaptacions al món contemporani.

M’he pres la molèstia de llegir el darrer llibre del Sr. Morán, La decadencia de Cataluña contada por un charnego , destinat a convertir-se en el Kempis dels admiradors del partit dels Ciudadanos. De fet és tot el que fa referència a la identitat, el que rep, “rebuzno patriótico”, “el futuro de la lengua catalana, plenamente subvencionada...”; “¡qué sería de la ANC sin un adecuado engrase financiero”; “envuelto en la estelada”; “la gran batalla del ñigui-ñogui”; etc.

Nelson Mandela ha mort, segons ha anunciat el president sud-africà Jacob Zuma. Descansi en pau el gran lluitador per la llibertat i la igualtat, una inspiració arreu del món. Per retre-li homenatge, reproduïm un article de Pere Torra que vam publicar al nostre web  a principis d'abril d'aquest any quan va ser ingressat a l'hospìtal, greument malalt.