BENVINGUTS A REAGRUPAMENT.CAT
La gestió criminal i negligent del Govern espanyol arran l'adveniment de la pandèmia del coronavirus només pot tenir una resposta ferma i contundent: ho pagareu. Començant pel seu primer responsable, un individu incapaç de liderar res, i que no fa més que escopir discursos cansins sobre la unitat i tot el que penja. Mai s'havia vista tanta negligència, tant sensefotisme, tanta displicència, com la que es va viure a principis de març, quan milers de madrilenys es van desplaçar cap a les residències costaneres contribuint a estendre la pandèmia. Un escàndol, les conseqüències del qual, ara s'estan començant a conèixer les dades, i que assenyalen una realitat dantesca, inimaginable.
La pregunta clau, però, és: perquè el govern espanyol es nega a prendre decisions com el tancament total? Pregunta, dit sigui de passada, ben trista que ens haguem de fer nosaltres, i que demostra que encara la nostra República en construcció té feina a fer, però d'això ja en parlo més avall. La resposta a aquesta pregunta pot ser en múltiples sentits. N'hi ha un d'evident: la imatge internacional, el prestigi. Com va passar amb els rescats bancaris, el Regne d'Espanya, està obsessionat en figurar entres les principals potències del món mundial, quan ni tan sols és membre ordinari del G20 (on sí que ho són Mèxic i Argentina, per exemple), i no vol que la seva imatge quedi tacada. És una obsessió malaltissa a la que el principal think tank espanyol dedica estudis, temps i diners a punta pala.
Però n'hi ha un altre sentit que penso que és més profund i que s'està visibilitzant de manera evident en els darrers dies i setmanes. El poder fàctic de les empreses de l'IBEX, que lliguen molt curt el Consell de Ministres, i que s'oposen de forma total al tancament de les seves principals activitats econòmiques perquè això els causaria un enorme perjudici empresarial en el marc global dels negocis i podrien caure víctimes dels seus competidors.
Enmig del confinament al que ens veiem obligats a conviure aquests dies, ha sortit del forn la Veu del mes de març.
Evidentment, una Veu dedicada, entre altres coses, a la gestió nefasta del Gobierno español d'aquesta crisi. Una vegada més han demostrat que la ciutadania els importa ben poc i que l'únic que protegeixen és la "unidad" de la seva patètica pàtria.
Esperem que estigueu tots bé, cuideu-vos molt i endavant perquè, com sempre, ens en sortirem!
Bona lectura!
Escriure aquestes ratlles poques hores després de la concentració de Perpinyà, fa necessària una mínima capacitat d’abstreure’s de tota una onada de sensacions, d’emocions, de sentiments que hi vam viure tant a nivell individual com de forma col·lectiva. I, tanmateix, hem de fer-ho possible, perquè hem de preparar l’assalt final.
En motiu del centenari del naixement del fotògraf català, Francesc Boix, conegut pel fotògraf de Mathausen, des de Reagrupament s’organitzen dues exposicions de fotografies que comptaran també amb xerrades i projeccions audiovisuals. L’exposició porta per títol “Més enllà de Mathausen. Francesc Boix fotògraf”.
L'acte del passat 29 de febrer a Perpinyà amb el President legítim, Carles Puigdemont i els Consellers i eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí, són els protagonistes, com no podia ser d'altra manera, de la Veu del mes de febrer.
El fet de celebrar-se l'últim dia de mes, ha retardat una mica la sortida del butlletí però creiem que valia la pena l'espera.
Que en gaudiu com sempre i bona lectura!
Arriba avui una nova edició de la Veu, el butlletí de Reagrupament i que correspon a la primera de l'any 2020.
Com sempre, gaudiu-la i bona lectura!
La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista, reunida a Barcelona, aquest dissabte, 11 de gener, vol fer públiques les següents consideracions davant l’actual situació política.
Després de l'esperable decisió de la Junta Electoral Central espanyola (JEC) de suspendre l’acta de Diputat al President de la Generalitat, Quim Torra i, per tant, donar ales a la seva inhabilitació, des de Reagrupament instem els partits independentistes a fer front comú i recuperar el més aviat possible la Declaració d'Independència aprovada el 27 d'octubre del 2017.
Les darreres setmanes hem assistit a la humiliació d’Espanya per part de les institucions jurídiques europees. I, naturalment, per part del President Puigdemont i l’estratègia política menada des de l’exili. Un èxit que coincideix amb el relleu en la direcció d’un dels diaris més ferotgement espanyols, malgrat imprimir-se i ser escrit de Catalunya estant.
És el moment de reactivar la República, de treure-la del congelador on es va guardar en mala hora. La situació ja no té més marge. No podem esperar més. Els espanyols estan dels nervis i pensen que controlen la situació. L’ocupació de l’Aeroport del Prat va ser una demostració fefaent de com d’equivocats que estan. Podem actuar on vulguem i quan vulguem.
Aquest dissabte, la Junta Directiva Nacional de Reagrupament, ens hem reunit a Vic, ciutat en plena Festa Major. A primera hora, hem tingut la visita de la batllessa Anna Erra , amb la qual hem intercanviat opinions i sobretot, li hem fet arribar tot el nostre suport com a càrrec polític assetjat pel govern espanyol.
Que malgrat els seus discursos de pinxo, amenaçants, assetjadors, provocadors, de kinki, els espanyols estan acollonits i tenen una por brutal perquè saben que perdran Catalunya l'1 d'octubre, és tota una evidència.
I la prova la tenim en els casos innombrables de cessions que estan fent per evitar l'inevitable.
Confesso que fins ara jo no havia llegit res de Núria Cadenes ni tampoc no sabia gran cosa del Turó de la Peira. Amb Secundaris , he cobert aquestes dues mancances. Ho he fet per l’interès en aquesta original iniciativa que ha emprès l’editorial Comanegra amb la sèrie de set novel·les amb el nom “Matar al monstre” , de la qual ja vaig parlar en una altra ocasió aquí mateix.
El conseller d’Interior del govern del president Carles Puigdemont, Joaquim Forn, ha publicat un dietari dels primers mesos que ha passat a la presó. És un llibre ben escrit, que conté anotacions vinculades a la quotidianetat d’algú que ha rebut el càstig injust de la repressió antidemocràtica aplicada pels poders públics de l’Estat espanyol (del Govern al Senat, de la Fiscalia al Tribunal Suprem o l’Audiència Nacional).
