És del tot legítim que molts ciutadans i gairebé tots els dirigents dels partits polítics representats en el Parlament de Catalunya, que donen suport al dret a decidir, hagin apostat per jugar la tàctica, sempre fallida, d’anar a convèncer els líders polítics espanyols i hagin esperat la possibilitat de tirar endavant una opció de llibertat per a Catalunya, via Madrid.

Aquest és el nom que dóna un enginyós tuitaire a tots aquells que insulten, menyspreen, difamen i amenacen Catalunya. Jo, com ell, opino que han de ser considerats herois perquè fomenten l’independentisme. Així doncs, podem entendre que Rajoy i els seus camarades són Herois Independentistes, ja que no fa gaire van venir a Barcelona per explicar-nos la seva campanya pel NO, titllant-nos d’etarres, mentint-nos a la cara, faltant-nos al respecte i pretenent demostrar- nos que som propietat seva i que, per tant, els hem d’obeir com s’obeeix un amo. 

Què és del que ve a parlar la senyora vicepresidenta? Del menyspreu tradicional del seu govern al llibre en català? De l'atac a la llengua a les Illes i València? De la Biblioteca digital espanyola, on no hi haurà ni un títol en català? o de l'intent, gens equívoc, d'esquerdar l'escola catalana amb la llei Wert?

L’informe núm. 6 del Consell Assessor per a la Transició Nacional que s’ha fet públic recentment, com no podia ser d’una altra manera, ha suscitat un intens debat. D’antuvi avanço que una servidora l’aplaudeix efusivament, atès que el seu contingut és una demostració escrita de pura lògica o, si voleu, més nostradament, de seny o sentit comú. 

La vicepresidenta del govern espanyol rep aquest dimecres a Barcelona la queixa del gremi dels editors catalans que l'executiu de Mariano Rajoy els discrimina en ajudes públiques.

Entremig del brogit típic d’aquesta data, Reagrupament Independentista tornarà a ser a la Rambla de Catalunya oferint material divulgatiu, informació sobre el partit i com no, llibres i roses. Aquí pots trobar la nostra recomanació literària i d’assaig per aquest Sant Jordi 2014. Alguns d'ells els podràs veure a la parada de Reagrupament, que estarà el 23 d'abril al davant del número 80 de Rambla Catalunya (entre els carrers de Mallorca i València) de 10h a 20h.

Tal dia com avui, divuit d'abril de 1980, el Regne Unit va concedir oficialment la independència a Zimbabwe. Hi ha evidències de la presència de tribus Khoisan a Zimbabwe, però aquestes foren desplaçades cap al desert del Kalahari per diverses migracions bantu a partir del segle III. Cap a l'any 1000 va sorgir el regne de Mapungubwe. A aquest el succeí el regne de l'antiga ciutat de Gran Zimbabwe, construïda amb la tècnica de pedra seca, les runes de la qual son reconegudes com a Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Tal dia com avui, disset d'abril de 1946, havent-se completat la retirada de les tropes ocupants franceses, Síria va esdevenir independent. Al territori de Síria s'hi han descobert restes de neandertals de l'era paleolítica, uns 800.000 anys abans de Crist. Més tard, cap al 10.000 AC, fou part del “Creixent Fèrtil”, i un dels llocs on es van iniciar l'agricultura i la ramaderia neolítiques, que més endavant s'estendrien pel món. S'hi van desenvolupar les ciutats de Hamoukar i Emar, havent-hi evidències de comerç amb la veïna Antatòlia al nord. 

Diumenge, 16 de febrer de 2014. Matí ennuvolat i humit, encara que no pas fred. Un grup d’unes seixanta persones s’apleguen davant del Palau Robert a Barcelona. Al lateral de l’avinguda Diagonal els espera aparcat un autocar que han noliejat per a l’ocasió, que els conduirà directament a La Jonquera. Cap a les onze hi arriben i fan una visita guiada al Museu Memorial de l’Exili, un centre que contribueix a preservar la memòria, aquesta cosa immaterial que resulta imprescindible per ésser, és a dir, per viure.

Les commemoracions de fets històrics ens empenyen a la (re)lectura d’obres literàries que hi estan lligades. Per això, amb motiu del 75è aniversari de la guerra del desastre nacional -com el bon amic Quim Torra anomena la guerra de 1936-1939-, els proposo Unitats de xoc, llibre que Pere Calders va publicar l’any 1938.