BENVINGUTS A REAGRUPAMENT.CAT
Reagrupar-se. Re-unir-se. Perquè ens necessitem a tots. Perquè no ens podem permetre el luxe de prescindir de ningú i perquè ens hem de reconèixer capaços d’anar junts. I hi ha moltes maneres d’anar junts, més enllà d’una llista única. No puc assegurar que sense unitat no hi haurà independència, però puc dir que pot haver-hi independència si hi anem junts. La desunió i la consegüent confrontació ha conduït a un determinat fracàs en els objectius principals de les forces independentistes.
Per experiència pròpia puc parlar, amb agraïment, de la predisposició i bona sintonia amb Reagrupament a les eleccions municipals del 2015 quan vam acordar anar en coalició i revalidar l’alcaldia de Girona. I, més recentment, pel compromís mostrat per la majoria de reagrupats i del mateix partit adherint-se al Consell per la República, un instrument d’unitat estratègica des de l’espai lliure europeu -per tant fora del control i les conseqüents represàlies dels poders polítics i judicials espanyols- que ha de servir per acabar entre tots el que vam iniciar el Primer d’Octubre.
Aquesta voluntat de lligar mirades transversals des de la política, però també des del món civil i saber-les conjugar adequadament ha estat un dels eixos argumentals que durant aquests anys ha defensat La Veu de Reagrupament en el centenar de números editats. Us felicito per la perseverança de mantenir activa durant més d’una dècada aquesta comunicació política i la voluntat d’explicar-hi que com més units estiguem, més forts serem per assolir el repte col·lectiu que ens hem proposat. En aquest sentit, cal recordar que hi ha una cosa que no es pot menystenir mai: la força de la gent. La unitat com a poble és molt més sòlida que la unitat merament política. No hi ha res ni ningú que pugui aturar la veu d’un poble unit cívicament alçat contra la injustícia i la repressió.
Amb aquest exemplar de La Veu de Reagrupament, arribem al número 100. Queda lluny, quan, el mes de febrer de 2010 va començar aquest projecte de butlletí digital. Llavors era una publicació de l’Assemblea de Reagrupament del Barcelonès. Però la feina que va fer durant els primers números va ser tan excel·lent, que va arribar un moment que vam decidir que es convertiria en el portantveu nacional de la nostra Associació.
Avui a Reagrupament estem d'aniversari. Ens fa molta il·lusió presentar-vos el que és el número 100 del nostre butlletí electrònic: la Veu.
Una edició que hem volgut fer especial i en la que comptem amb col·laboracions també molt especials, com per exemple la del President legítim, Carles Puigdemont. Li volem agrair especialment que ens hagi dedicat les seves paraules en una efemèride tan important per a nosaltres.
Si se’m permet, manllevo les, sàvies paraules del President de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que, lògicament han posat dels nervis els espanyols. D’acord, una mica retocades, però vaja, ja es veu la intenció. En el moment de redactar aquesta peça, ja són més de 9.000 els compatriotes víctimes de la ineficàcia espanyola.
La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista (RCAT), en la seva reunió telemàtica d’aquest dissabte, ha decidit comminar el regidor David Torrents , escollit en les darreres eleccions per la llista de Junts x Catalunya-Junts, a presentar la seva candidatura per ser alcalde de la ciutat de Badalona.
Segona edició de la Veu, i esperem que la última, en ple confinament... Des de Reagrupament esperem que tots i totes estigueu el més bé possible...
De moment, doncs, aquí teniu el número 99 del butlletí per ajudar-vos (o no) a fer més passables aquests dies.
El mes que ve celebrarem el centenar d'edicions i esperem poder-ho fer també ja tots amb més llibertat de moviments!
Cuideu-vos molt i bona lectura!
La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista s’ha reunit virtualment aquest dissabte, 4 d’abril, i ha pres les següents decisions i consideracions.
En primer lloc, manifestem el nostre ferm suport als Presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, particularment en la seva actuació respecte la negligent i criminal actuació del govern espanyol en la gestió de la pandèmia del coronavirus en les darreres setmanes.
Enmig del confinament al que ens veiem obligats a conviure aquests dies, ha sortit del forn la Veu del mes de març.
Evidentment, una Veu dedicada, entre altres coses, a la gestió nefasta del Gobierno español d'aquesta crisi. Una vegada més han demostrat que la ciutadania els importa ben poc i que l'únic que protegeixen és la "unidad" de la seva patètica pàtria.
Esperem que estigueu tots bé, cuideu-vos molt i endavant perquè, com sempre, ens en sortirem!
Bona lectura!
La gestió criminal i negligent del Govern espanyol arran l'adveniment de la pandèmia del coronavirus només pot tenir una resposta ferma i contundent: ho pagareu. Començant pel seu primer responsable, un individu incapaç de liderar res, i que no fa més que escopir discursos cansins sobre la unitat i tot el que penja.
Escriure aquestes ratlles poques hores després de la concentració de Perpinyà, fa necessària una mínima capacitat d’abstreure’s de tota una onada de sensacions, d’emocions, de sentiments que hi vam viure tant a nivell individual com de forma col·lectiva. I, tanmateix, hem de fer-ho possible, perquè hem de preparar l’assalt final.
Aquest dissabte, la Junta Directiva Nacional de Reagrupament, ens hem reunit a Vic, ciutat en plena Festa Major. A primera hora, hem tingut la visita de la batllessa Anna Erra , amb la qual hem intercanviat opinions i sobretot, li hem fet arribar tot el nostre suport com a càrrec polític assetjat pel govern espanyol.
Que malgrat els seus discursos de pinxo, amenaçants, assetjadors, provocadors, de kinki, els espanyols estan acollonits i tenen una por brutal perquè saben que perdran Catalunya l'1 d'octubre, és tota una evidència.
I la prova la tenim en els casos innombrables de cessions que estan fent per evitar l'inevitable.
Confesso que fins ara jo no havia llegit res de Núria Cadenes ni tampoc no sabia gran cosa del Turó de la Peira. Amb Secundaris , he cobert aquestes dues mancances. Ho he fet per l’interès en aquesta original iniciativa que ha emprès l’editorial Comanegra amb la sèrie de set novel·les amb el nom “Matar al monstre” , de la qual ja vaig parlar en una altra ocasió aquí mateix.
El conseller d’Interior del govern del president Carles Puigdemont, Joaquim Forn, ha publicat un dietari dels primers mesos que ha passat a la presó. És un llibre ben escrit, que conté anotacions vinculades a la quotidianetat d’algú que ha rebut el càstig injust de la repressió antidemocràtica aplicada pels poders públics de l’Estat espanyol (del Govern al Senat, de la Fiscalia al Tribunal Suprem o l’Audiència Nacional).
