BENVINGUTS A REAGRUPAMENT.CAT
Davant les negociacions per formar govern d’aquests dies, des de Reagrupament, com a membres de Junts x Catalunya, volem fer les següents consideracions:
El pacte al que han arribat Esquerra i la CUP ens sembla del tot inacceptable davant el resultat de les eleccions del passat 14F. Amb un resultat del 52% de vots independentistes, considerem que és un insult als votants arribar a aquests acords que, entre altres coses, ens aboquen a, com a mínim, dos anys més de submissió a un estat que ens vol anul·lats.
Considerar que s’han de donar dos anys més de marge a una taula de diàleg que ja s’ha demostrat per activa i per passiva que no anirà enlloc, ens sembla una broma de mal gust per a totes les persones que es van deixar la pell en el referèndum de l’1 d’octubre.
El Govern espanyol ja ens ha dit que no tenim cap dret a l’autodeterminació. Que la seva constitució així ho diu. I no hi ha volta de full. No deixaran marxar la gallina dels ous d’or. Hem de seguir perdent el temps en taules amb aquests arguments tan inamovibles? Creiem que no.
El President de Reagrupament en funcions, Albert Aragonès, serà el representant de la formació com a nou membre del Consell de Govern Ampliat del Consell per la República.
Les eleccions d’aquest 14F han demostrat altra vegada que els catalans no renunciem a la independència del nostre país.
Com a membres de la candidatura de Junts per Catalunya, des de Reagrupament felicitem al partit pels resultats obtinguts, sobretot tenint en compte els pocs recursos amb els que comptàvem pel fet de ser un partit nou i, pel mateix fet, la poca presència als mitjans públics.
Sí, d’acord, el títol no és molt original, però és la veritat, no fotem. La falsa dicotomia que alguns pretenen imposar entre Independència versus Gestió, és més falsa que un duro sevillanu. La Independència és la millor manera de gestionar el país.
El President de Reagrupament, Josep Sort, és una de les persones que forma part de la llista electoral de Junts per Catalunya per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Ja tenim aquí la Veu d'aquest mes de desembre, la darrera d'aquest any 2020 tan "especial"....
Amb els millors desitjos de que el proper any sigui molt millor per tots, us enviem una forta abraçada!
Bon any i bona lectura!
La junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista, reunida aquest dissabte, 14 de novembre, en sessió ordinària i telemàtica, ha decidit fer públic que dóna ple suport a Laura Borràs com a candidata a les primàries per ocupar la Presidència de la Generalitat en les eleccions del 14 de febrer.
En aquest sentit, ens posem al seu servei per tal d’ajudar-la en les properes setmanes, si així ho considera necessari.
Ànims, Laura i fem història tots plegats. Sempre endavant!
Ja tenim a punt una nova edició de la Veu, el butlletí mensual de Reagrupament.
Com sempre, desitgem que us agradi i aprofitem per desitjar-vos una bona castanyada!
Bona lectura!
President de Reagrupament
La maquinària ja s’ha posat en marxa. Em refereixo, és clar, al nou partit, a Junts per Catalunya. Els engranatges, en aquest cas, sí que funcionen i allò que feia temps reclamàvem des de Reagrupament, ja és una realitat. I tot fa preveure que serà un èxit espectacular.
President de Reagrupament
Les properes setmanes i mesos han de venir marcades per la configuració de l’anomenat bloc de ruptura, al capdavant del qual hi ha de ser el President Carles Puigdemont i el Consell per la República.
Aquest dissabte, la Junta Directiva Nacional de Reagrupament, ens hem reunit a Vic, ciutat en plena Festa Major. A primera hora, hem tingut la visita de la batllessa Anna Erra , amb la qual hem intercanviat opinions i sobretot, li hem fet arribar tot el nostre suport com a càrrec polític assetjat pel govern espanyol.
Que malgrat els seus discursos de pinxo, amenaçants, assetjadors, provocadors, de kinki, els espanyols estan acollonits i tenen una por brutal perquè saben que perdran Catalunya l'1 d'octubre, és tota una evidència.
I la prova la tenim en els casos innombrables de cessions que estan fent per evitar l'inevitable.
Vaig sentir vergonya amb l'apunt biogràfic que la majoria dels diaris van publicar amb motiu de la mort de Ramon Folch i Camarasa. A partir d'una nota d'agència poc documentada, tots els mitjans van anar repetint que s'havia mort l'adaptador en historieta o còmic d'Aventures extraordinàries d'en Massagran escrites pel seu pare, Josep M. Folch i Torres. No vull desmèreixer el valor del còmic; ara bé, Folch i Camarasa és autor d'una vintena de novel·les...
La recent mort de l'escriptor israelià Amos Oz ens porta a parlar aquí de la novel·la El meu Mikhael . També en podríem parlar pel fet que és una obra clau de la literatura israeliana moderna o perquè va fer esclatar l'escriptor, que va arribar a ser candidat al premi Nobel. A més, l'any passat fou el cinquantenari de la seva publicació i encara hem de tenir ben present que aquest llibre fou la primera traducció catalana d'una obra moderna escrita en hebreu (1973), en una excel·lent traducció a càrrec de l'hebraista Eduard Feliu i Marbres.
