Amb la legalitat a la mà, el govern de Catalunya és la delegació oficial de l’Estat espanyol a Catalunya. El Parlament, en teoria, pot aprovar les lleis que calguin, això sí, sempre que no transgredeixin la legalitat espanyola. Espanya i els acords amb els autonomistes ha permès que disposin de l’eina controladora més eficaç per tal que cap llei autonòmica superi els límits espanyols, “el Tribunal Constitucional”.

El miratge ha durat el que ha trigat a arribar una convocatòria electoral. Davant de les eleccions europees no hi haurà llista unitària. Tampoc hi haurà punt comú al programa electoral. Així, els ciutadans de Catalunya ens veiem obligats a renunciar a coses tan importants com la visibilitat a Europa d’un moviment majoritari, transversal, inequívoc que representi el nostre poble.

Som molts els catalans que considerem que Catalunya és una nació i que, conseqüentment, tots els catalans tenim dret a decidir lliurement el nostre destí com a poble, és a dir, exercir el Dret a l'Autodeterminació. Considerem que la nostra Pàtria, Catalunya, està vivint uns moments històrics que fa ben pocs anys ni els més optimistes dels independentistes podíem arribar a imaginar. Plegats ens encaminem, sense pressa però sense pauses, cap a assolir la plena llibertat.

Un dels grans reptes del municipalisme és aconseguir que allò que aporten els ciutadans per a la convivència comuna, sumat als ingressos externs derivats dels valors de la pròpia comunitat, se'ls retorni de manera equilibrada i justa, sense que es perdi res pel camí. Una part d'aquest retorn, com ara la seguretat, la mobilitat, els serveis de neteja, etc. tenen una valoració clara i només estan mínimament subjectes als criteris polítics de model de ciutat. 

En els països cultes, lliures i feliços, els filòlegs escriuen sobre llibres i les entitats polítiques informen en els seus butlletins sobre l’activitat dels seus associats. Avui a la secció de Cultura de La Veu  farem com si ja fóssim un país culte, lliure i feliç. El dia 27 de gener es va presentar a l’Ateneu Barcelonès el poemari il·lustrat Marea alta , escrit per Joan Prat Sobrepere, i dibuixat pel seu germà Pere. 

Tal dia com avui, 12 de març de 1968, Maurici va proclamar la independència del Regne Unit, després que a finals de l'any anterior les eleccions legislatives (interpretades per la població com un referèndum d'independència), fossin guanyades amb un marge estret per una coalició de partits independentistes.

Al matí, a l’antic restaurant Plana de Molí, a la urbanització Els Manantials, de les deu del matí a les dues del migdia, es va fer una reunió de treball de la Junta Directiva Nacional. A la reunió, amb la presència de vint-i-vuit membres, es van tractar temes com la preparació de les properes municipals i l’actualitat catalana, sobretot pel que fa a la propera consulta del 9 de novembres i les dificultats que es posen per tal que aquesta no es faci.

El cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio Rouco Varela, ha alertat avui, en el seu últim discurs com a president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que l'Estat es troba amb "greus" problemes d'identitat i està amenaçada per "possibles ruptures insolidàries". En la inauguració de l'assemblea plenària de la CEE que elegirà el seu successor, Rouco ha subratllat l'"agreujament" en els últims temps del problema de la "possible ruptura de la unitat d'Espanya".

Les commemoracions de fets històrics ens empenyen a la (re)lectura d’obres literàries que hi estan lligades. Per això, amb motiu del 75è aniversari de la guerra del desastre nacional -com el bon amic Quim Torra anomena la guerra de 1936-1939-, els proposo Unitats de xoc, llibre que Pere Calders va publicar l’any 1938.

 Els historiadors destaquen l’abast internacional de la guerra de successió i la implicació que hi van tenir les diverses potències europees, però la gran guerra mundial que la historiografia anomena primera és la que es va iniciar el 1914, ara fa un segle.