Quan Copèrnic va descobrir que la Terra no era el centre de l’Univers, sinó solament un planeta, va ser objecte de mofes dels capitostos del saber i dels que excercien el poder. El seu seguidor, Galileu, va ser obligat per la Inquisició a abjurar de la seva heretgia.

El cap de setmana de l’11, 12 i 13 de juliol, el diari El Punt Avui  celebra a Girona les Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat, aquest any amb més activitats que mai. 

Nosaltres, tots, absolutament tots, que no ens han pagat un ral per ensenyar-nos la llengua pròpia, comuna, vehicular, la de tots. Hem suplert tot el que no ha fet l’Estat. I un dia es demostrarà científicament que els catalans ens vam inventar el món virtual per esmenar el que no ens dóna la realitat. Quant val tot això?

En un dels últims plens de l’Ajuntament de Girona, un dels consistoris que precisament tenen fama d’independentistes, vaig fer una sèrie de preguntes en matèria lingüística. Res de l’altre món, coses bastant elementals. Per exemple, que les plaques dels guals siguin totes en català.

Tal dia com avui, vint-i-sis de juliol de 1965, es va signar l'acord d'independència de les Maldives, donant per acabat el protectorat establert al segle XIX pel Regne Unit, que va conservar durant onze anys la base militar de Gan.

S'ha produït una caiguda dramàtica del pes de la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya els darrers cinc anys, passant del 18,4% al 2009; a l’11,3% al 2014. A l’Arc Mediterrani, el volum d’inversió en infraestructures ha registrat un descens del 44% entre 2004 i 2014, molt superior a la mitjana de comunitats autònomes. En relació al trànsit de mercaderies i de passatgers, la inversió de l’estat espanyol en carreteres i ferrocarril a Catalunya és insuficient.

"Som a la legislatura del dret a decidir i anem cap a una nova legislatura: la de la independència i la construcció d’un nou estat", afirma Rut Carandell, vicepresidenta de Reagrupament.

Podeu descarregar-vos aquí La Veu num. 38 corresponent als mesos de juliol i agost:

Tal dia com avui, vint de juliol de 1810, divendres i dia de mercat a Santa Fé de Bogota (capital del virregnat de Nova Granada), els ciutadans d'aquesta vila, enravenats per la negativa d'un comerciant espanyol a prestar un gerro als criolls per a una recepció, es van revoltar contra la autoritat colonial espanyola.

Coll mateix esmenta el precedent de la cèlebre obra de Truman Capote, que té, com a títol complet, A sang freda: veritable relació d'un assassinat múltiple i les seves conseqüències  (en català, en tenim una magnífica traducció a càrrec de l'enyorat Avel·lí Artís-Gener), un relat també basat en fets reals amb el mateix nombre de víctimes i d'assassins, que també comparteix l'ambient rural i isolat.

Una notícia sobre vint quilos d'or abandonats dins d'una maleta en un tren al sud de París esdevé el material sobre el qual Oriol Ponsatí-Murlà ha bastit el seu debut literari. Amb aquesta curiosa obra, un text breu i juganer molt ben construït, el director d'Edicions de la Ela geminada va guanyar el XXXIII Premi de novel·la curta Just M. Casero.